Els suicïdes romàntics
La Sátira del romántico suicida, estarà exposada una temporada a la National Gallery de Londres com una de les peces de l’exposició Rebels i màrtirs, la imatge de l’artista al segle dinou. Al costat del quadre d’Alenza hi ha el Chatterton de Henry Wallis. En aquest quadre es veu el poeta Thomas Chatterton mort al seu llit, amb tots els seus poemes trencats a bocins al costat d’un bagul quan s’està fent clar en una mansarda del Brook Street.
Henry Wallis va pintar el quadre el 1856, Alenza la seva sàtira el 1839, Thomas Chatterton s’havia mort l’agost de 1770, als 17 anys. Chatterton, que havia nascut a Bristol, va ser un poeta precoç i també un impostor precoç: va atribuir amb èxit els seus primers poemes a un monjo imaginari del segle 15 , Thomas Rowley. Tenia només 15 anys i sabia que ningú no es prendria prou seriosament el seu talent i el seu geni però empès per l’èxit de la xarada, va marxar a buscar-se la vida a Londres com a escriptor. No se’n va sortir: el llibreters no es van interessar pels versos que escrivia sense màscara i només aconseguia publicar amb contagotes en alguns diaris. Cansat del fracàs i de la pobresa va ingerir arsènic a la mansarda on vivia un matí del més d’agost, abans de morir va fer bocins tota la seva obra.
Tot i que els dos quadres tracten el mateix tema està clar que el què en el quadre d’Alenza és motiu d’escarni en el de Wallis ho és de lloança. Els gestos en el quadre Alenza són extrafets, el poeta suïcida ocupa la diagonal superior del quadre, en la diagonal inferior hi ha el cossos d’un altre parell de suïcides, com si el suïcidi fos una plaga; Chatterton ocupa la centralitat de la pintura i s’enduu gaire bé tota la llum, tot el pes del cos del poeta de Bristol resposa solemnement al llit mentre el poeta anònim d’Alenza s’aguanta ingràvid sobre la punta dels peus. Tot i que tracten el mateix tema, tot i que els braços dels dos suïcides estan en posicions gairebé idèntiques: la mà esquerra al pit agafada a la camisa i l’esquerra lluny del cos l’una empunyant un ganivet l’altra el flascó d’arsènic, el to dels dos quadres no pot ser més diferent. No sabria dir quin dels dos quadres prefereixo, però estar junts els millora a tots dos.
Henry Wallis va pintar el quadre el 1856, Alenza la seva sàtira el 1839, Thomas Chatterton s’havia mort l’agost de 1770, als 17 anys. Chatterton, que havia nascut a Bristol, va ser un poeta precoç i també un impostor precoç: va atribuir amb èxit els seus primers poemes a un monjo imaginari del segle 15 , Thomas Rowley. Tenia només 15 anys i sabia que ningú no es prendria prou seriosament el seu talent i el seu geni però empès per l’èxit de la xarada, va marxar a buscar-se la vida a Londres com a escriptor. No se’n va sortir: el llibreters no es van interessar pels versos que escrivia sense màscara i només aconseguia publicar amb contagotes en alguns diaris. Cansat del fracàs i de la pobresa va ingerir arsènic a la mansarda on vivia un matí del més d’agost, abans de morir va fer bocins tota la seva obra.
Tot i que els dos quadres tracten el mateix tema està clar que el què en el quadre d’Alenza és motiu d’escarni en el de Wallis ho és de lloança. Els gestos en el quadre Alenza són extrafets, el poeta suïcida ocupa la diagonal superior del quadre, en la diagonal inferior hi ha el cossos d’un altre parell de suïcides, com si el suïcidi fos una plaga; Chatterton ocupa la centralitat de la pintura i s’enduu gaire bé tota la llum, tot el pes del cos del poeta de Bristol resposa solemnement al llit mentre el poeta anònim d’Alenza s’aguanta ingràvid sobre la punta dels peus. Tot i que tracten el mateix tema, tot i que els braços dels dos suïcides estan en posicions gairebé idèntiques: la mà esquerra al pit agafada a la camisa i l’esquerra lluny del cos l’una empunyant un ganivet l’altra el flascó d’arsènic, el to dels dos quadres no pot ser més diferent. No sabria dir quin dels dos quadres prefereixo, però estar junts els millora a tots dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada