13 de setembre 2006

El bessó malvat

“Tan de bo hagués tingut un germà bessó malvat”, canta Stephin Merrit, “un de molt dolent, un bessó malvat que complís els meus desigs tal i com hagués fet jo si no fos bo i si hagués sabut per on començar”. Explica: “El meu bessó malvat robaria i mentiria, m’hagués enviat els nois més guapos que pensarien que jo sóc ell i els hagués pogut ferir i sortir-ne il•lès sense vergonya i sense culpa perquè la maldat seria cosa del meu germà”. Un bessó per fer la feina bruta li hagués estat molt útil, es lamenta el cantant en acabar la cançó. Es diu I wish I had an evil twin, està en el disc I dels Magnetic Fields.
En una de les històries de Coffee and Cigarettes de Jim Jarmush, apareixen dos bessons. Fan el paper dos dels germans de Spike Lee, Joie i Cinqué. Estàn en un bar de malamort a Memphis, Steve Buscemi n’és el cambrer. Al contrari que els bessons, Buscemi parla pels descosits. Els pregunta si són bessons i quin dels dos és el bessó malvat, que sempre n’hi ha un de malvat. Els pregunta si són forasters, si ja han anat a Graceland, la casa museu d’Elvis. No hi ha anat. Els pregunta: “Sabeu que Elvis Presley també tenia un germà bessó?” Jo mateix vaig explicar-ho aquí uns posts enrera. Però Buscemi té una teoria sobre Jesse Garon, el bessó mort: “Tothom pensa que el bessó va morir en el part, però la meva teoria és que la mare no volia pujar dues criatures. No esperava bessons i no s’hi va veure en cor. Se’n va desfer d’un. Jesse devia créixer a Arkansas o a Mississippi, o en algun lloc així. Sense saber que tenia un germà. Però un dia, per allà el 1968 o el 69, s’està mirant al mirall i diu “Ostia, m’assemblo molt a l’Elvis”. De manera que ve a Memphis i busca l’Elvis. L’Elvis el veu i diu: “Ei! Tu ets el meu germà. No m’ho puc creure!” “Com et va? Què fas? Què puc fer per tu?” I el seu germà li diu: “Bé, no ho sé. Potser seria maco de ser tu per una nit” I en un concert d’Elvis canta el seu germà. Volien provar si la gent se n’adonava i, renoi, ningú se’n va adonar! Aleshores l’Elvis va tenir una idea: “Estic cansat del món de la música, l’enviaré a ell de gira.” I va ser un gran error, perquè va ser el seu germà qui va començar a anar a Las Vegas, a posar-se aquells collarets enormes, els vestits blancs, les capes. L’Elvis no ho hagués fet. Va ser el seu germà qui es va posar com un bacó menjant aquells sandwitxos de plàtan fregit amb mantega de cacauet. “Ens hem de treure aquest paio de sobre. No pot ser més l’Elvis.” Així van començar a donar-li pastilles fins que van matar-lo.”
Però als bessons no els hi agrada l’Elvis, retreuen a Buscemi que Elvis robés les cançons a músics negres com Otis Blackwell o Junior Parker pagant-los quatre xavos per les seves cançons. Li retreuen que Elvis, tot i això, digués que els negres només eren bons per netejar-li les sabates. Buscemi, no pot creure el que li estan dient, i aleshores matisa: “No, no crec que el Rei fes res d’això, devia ser el seu bessó malvat”.

I wish I had an evil twin, The Magnetic Fields