Recordar Mercader

“A mi aquesta història”, va dir el passat 1 de desembre el locutor Jiménez Losantos en la tertúlia del programa matinal que fa a la cadena COPE, “em recorda molt la mort de Ramon Mercader.” La història a la que es refereix és l’assassinat amb Poloni 210 del dissident i ex-espia rus Alexander Litvinenko. Segueix Losantos: “Ho explica el seu germà Luis Mercader en un llibre, Ramon Mercader mi hermano. Li van regalar un rellotge d’or com a heroi de la Unió Soviètica, un rellotge d’or que estava contaminat i naturalment al cap d’un any es va morir d’un càncer d’ossos a Cuba.”
La història de Ramón Mercader, l’assassí de Liev Trotsky, és prou coneguda. La història d’aquest estalinista català que, instruït pel KGB, va infiltrar-se en els cercles trotsquistes i el 20 d’agost de 1940 va clavar un piolet al crani del líder bolxevic. Hi ha un documental, de 1996, Asaltar los cielos, que recorre tota la vida de Ramón Mercader des del seu naixement al 1914, fins la seva mort l’any 1976. Jo havia vist aquest documental als cinemes Verdi ja fa molts anys i en sentir el comentari de Losantos vaig pensar-hi i vaig intentar recordar si, en el documental, es feia referència a l’assassinat de Mercader, al rellotge contaminat i radioactiu. Recordava algunes coses del documental, per alguna raó m’havia quedat fixat el fet que havien enterrat Ramon Mercader en un cementiri moscovita amb un altre nom, que Ramon Mercader havia perdut el nom en convertir-se en agent secret i que no va recuperar-lo. Va ser Jacques Mornard, Frank Jacson, i després Ramón López, nom amb el qual va ser condecorat com a heroi de la Unió Soviètica. Recordava també la inutilitat de la vida de Mercader un cop acomplerta la missió, els anys perduts a la presó i sobretot els anys del retorn on ningú no sabia gaire bé que fer amb aquell home. Però recordava res d'un rellotge, ni d'un suposat assassinat. El cas és que he tornat a veure la pel•lícula, i no se'n diu res, de la història del rellotge, tot i que hi parla força el germà de Mercader, Luis. Tampoc he pogut trobar el llibre, ni he trobat cap referència a internet que a Ramon Mercader fos finalment l’estat soviètic qui decidís treure-se’l de sobre.
Al setmanari The Spectator de fa un parell de setmanes, el periodista Neil Barnett va publicar un article a propòsit de l’enverinament de Litvinenko. Al començament de l’article el periodista recordava un trobada amb el dissident rus en un hotel de l’Europa Central. El periodista li preguntava: “Et sents amenaçat, et sents en perill?”. Litvinenko no contestava. Ho feia Vladimir Bukovsky un altre dissident veterà que havia fugit de la URSS als anys 70. Vladimir Bukovsky diu: “Fa unes setmanes Sasha (Litvinenko) va venir a dinar a Cambridge. Havent dinat vam anar a fer una passejada al parc. A Sasha van telefonar-lo al mòvil: era un vell colega del FSB (els serveis secrets de Putin) que va dir-li: Sasha, tu et penses que estàs segur a Londres, i potser ho estàs. Però recorda que li va passar a Trotsky!”
L’article es diu Remember Trotsky, o sigui Recorda Trotsky, però pel què va dir Jiménez Losantos l’article també es podia haver dit, Recorda Mercader.