Ha nascut un minyonet

“Se sap”, escriu Augusto Monterroso a La Oveja Negra i demás fábulas, “o s’hauria de saber, que hi ha hagut infinits Crists, abans i després de Crist. Cada vegada que se’n mor un, en neix immediatament un altre que predica sempre el mateix que el seu antecessor i es rebut d’acord amb les idees imperants en la seva arribada, i mai és comprès.”
Segueix dient l’escriptor guatemalenc: “Adopta noms diferents i pot pertànyer a qualsevol raça, país, i fins i tot religió, perquè no té religió. En totes les èpoques són rebutjats; en ocasions, les més glorioses, per la violència, ja sigui en forma de creu, de foguera, de forca o de bala. Ho consideren una benaventurança perquè escurça el temps de la seva missió i marxen segurs del valor del seu sacrifici. Al contrari, els entristeixen els temps de comprensió, en els quals res no els succeeix i passen ignorats. Prefereixen el rebuig decidit a l’acceptació passiva, i el patíbul o l’afusellament al psiquiatra o el púlpit. Allò que més temen es morir-se massa vells, sense ja predicar ni esforçar-se a ensenyar res a aquells que ni ho volen ni s’ho mereixen; aclaparats perquè saben que com ells en la seva oportunitat, algú, en algun lloc, espera ansiós l’instant de la seva mort per sortir al món i començar de bell nou.”