16 de març 2007

Passejades pel costat salvatge (5a part)

6. The Coloured Girls





And the colured girls go:
Doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo.

“I les noies de color diuen: du, durú, durú, durbdurbdú, durú, durú, durbdurbdú, durú, durú, durbdurbdú, durú, durbdurbduuú”

Ho explica Herbie Flowers. Herbie Flowers és el baixista anglès responsable de la línia de baix, (de les dues línies de fet) que obren el Walk on the Wilde Side, les dues linies de baix (acustic i electric) sobreposades que són part del truc i de la màgia d’aquesta cançó. Doncs explica Herbie Flowers, diu:
“El dia següent, va venir algúi va dir: hey! Necesitem tres cantants, o dues o una i que gravi tres vegades… I algú va dir: hey! Jo conec tres cantants i les puc fer venir. Les va dur i van decidir anomenar-se les Thunderthighs que és un nom genial.”

Jo no he estat capaç de trobar cap rastre de les Thunderthighs a internet, o sigui, cap resta de les Coloured Girls.

2 comentaris:

Duquena ha dit...

Excel·lent dissecció, bq. Quanta vida en les poques línies d'una cançó!

bq ha dit...

Merci pels elogis duquena. Em queda encara un post per acabar d'estirar el fil.