Novaiorquesos dels cinc continents

Fa uns dies, l’article setmanal que cada divendres publica Francesc Orteu a la contraportada de l’Avui venia encapçalat per la frase següent: “El món imaginari creat per Woody Allen ha fet que molts turistes sentimentals busquin sense èxit per Manhattan parelles 'pijas' per veure-les discutir de sexe amb estil i vehemència.” Ja dintre de l’article, dedicat a la pel•lícula que Woody Allen ha de filmar a Barcelona l’agost vinent, Orteu es pregunta: “¿Com retratarà Allen Barcelona? És la gran pregunta, una pregunta que només pot fer-se algú que no hagi vist la seva obra portentosa. Diu Allen que la mostrarà "de la mateixa manera que he mostrat Manhattan". És a dir, que veurem una ciutat on ningú no viatja mai en metro, per exemple, i els immigrants dels suburbis no s'hi passegen. Una ciutat tan real com la nau de Star Trek i tan agradable com els carrers de Sant Gervasi. Els protagonistes d'Allen, malgrat confessar un gran amor per Manhattan, senten un amor idèntic al que senten per les dones que els envolten.”
Ahir una frase del llibre que estic llegint, En el repòs de la trinxera, que és un recull de cartes que l’escriptor i esperantista Frederic Pujulà i Vallès va escriure des del front francès durant la primera guerra mundial, em va fer tornar a l’article de l’Orteu. Pujulà escriu: “Hi ha, escampats pels cinc continents, milers de parisencs que no han estat mai a París.” Unes línies abans Pujulà i Vallès s’ha referit a París com a la capital del món i és en aquest sentit en què he pensat en la quantitat de novaiorquesos escampats pels cinc continents que no viuen a “la menys americana de les ciutats americanes”.
Així per una banda tenim Suburbia, això que alguns anomenen la ciutat més gran del món i que s’escampa també pels cinc continents, una extensió descomunal de cases adossades i de centres comercials i de multicinemes, els americans que són al poble del costat, a Granollers i l’Atmetlla, però també a East Wyndham o a Bennington, i per l’altre tenim els novaiorquesos de Sant Gervasi i de Gràcia, del Poble Nou però també de Girona i fins i tot els novaiorquesos retirats del bullici de la capital del món a Ullastret o a Santa Pau com si fossin a Long Island o a Vermont.
No sé, però, com va Nova York de novaiorquesos; segons Orteu els turistes sentimentals els busquen sense èxit i Pujulà i Vallès diu que a París hi ha alguns parisencs però que habitualment són parisencs vinguts de fora; també explica que “a l’altra banda del Canal”, en canvi, el sastres fan fortuna venent les peces de moda parisenca, “filosòficament parlant” diu Pujulà, que confeccionen en els seus tallers de Londres.