Poetes al carrer Marià Cubí
El 19 de març de 1999 José Agustín Goytisolo va llençar-se per la finestra del seu pis del carrer Marià Cubí de Barcelona. No sé si la seva filla, Julia, la de les Palabras para Julia, va ser l’encarregada de reconèixer el cadàver, l’encarregada d’encarar aquesta escena tant cinematogràfica, de descobrir sota un llençol el rostre inanimat i potser desfigurat del que fins aleshores havia estat el seu pare.
El 29 de març d’aquest 2006, els mossos d’esquadra van detenir l’atracador Miguel Ángel C.R. Era el quart atracament que perpetrava, sempre contra el mateix establiment: la llibreria La Gàbia de Paper, del carrer Marià Cubí de Barcelona.
Recordo, de ja fa uns quants anys, l’habitació del meu amic A. al carrer Villaroel, també de Barcelona, davant d’on fins fa poc tenia la seva seu ERC (Esquerra Republicana de Cornellà, en alguns fòrums avui). A la porta de l’habitació de l’A., on vivia amb la seva mare, hi havia una foto de Jim Morrison i també un paper amb la lletra de les Palabras para Julia, el poema del J.A. Goytisolo. “La vida es bella ya vereás como a pesar de los pesares, tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos”. Teníem 15 anys i ens agradaven molt aquest versos per contrastar-los als nostres desenganys amorosos. Teníem amics, de tant en tant teníem amors i quan els amors fallaven, tronàvem a tenir amics. L’amic A. va marxar de del pis de Villarroel, va marxar de Barcelona, se’n va anar a viure a Bogotá, a Colòmbia. Se n’hi va anar perquè hi tenia un amor, i els amics d’aquí no vam entendre que marxés i que per tant ens deixés de tenir, però amb l’esperança que un dia l’amor s’acabaria i que tornaria i que nosaltres seguiríem sent allà, tornaria, així, a tenir els amics. La colombiana amb qui va marxar no es deia Julia, no recordo com es deia, tampoc va ser amb la que va tornar. Va tornar amb una altre colombiana, la C., i junts se’n van anar a viure a un pis de Barcelona amb una finestra que dóna al carrer Marià Cubí.
En Miguel Ángel C. R., l’atracador de La Gàbia de Paper, va entrar per primer cop a la llibreria el 17 de febrer de 2006. feia tres dies que no tornava a la presó de Quatre Camins on complia condemna. En paraules de la Cèlia i la Mercè, les propietàries, al diari La Vanguardia, van adonar-se de la presència de l’atracador perquè va pul·lular remenant llibres durant massa estona. “Vam pensar que volia robar un llibre”. Però aleshores Miguel Ángel va acostar-se al mostrador i va preguntar: “Teniu llibres de poesia de la Glòria Fuertes?”.
Hagués estat millor, des del meu punt de vista, que les poesies que hagués buscat fossin del petit dels Goytisolo, poesies del pare de la Julia, del veí de l'A., però, al capdevall, la Gloria Fuertes comparteix cara, i és veïna, en el disc que Paco Ibañez va gravar a l’Olympia de París, on Ibáñez musica de forma inoblidable las Palabras para Julia del poeta suïcida del carrer Marià Cubí.
L'amic A. segueix vivint a Marià Cubí, superant la temptació diària de deixar-se caure per la finestra i també la d’atracar La Gàbia de Paper. No sé si superant la temptació d'escoltar de tant en tant el disc de Paco Ibañez. Jo el volia escoltar avui i m’he adonat que el tinc, però que el tinc en una cinta de casset i que ja no tinc cap reproductor a casa que pugui reproduir cintes de casset. Això sí, tinc al disc dur de l’ordinador dues versions de les Palabras para Julia. Una del Falete i una altre del Kiko Veneno.
Falete:
2 comentaris:
Un bon post, a voltes, és aquell que et fa quedar en silenci una estoneta.
Mira, mira quin silenci; .../...(...)
La versió de Paco ibáñez, pel meu gust, és insuperable. Estigui atent al seu correu, allí trobarà el codi de la versió de Paco Ibáñez.
Salut.
Buscando, buscando vaig trobar el poema de Goytisolo. Aquest no repeteix "tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos" però a mi m'agrada més aquesta, la teva versió. Els amics que tornan després de l'amor.
Publica un comentari a l'entrada