Falòrnies

Fàlornies
Buscant uns capítols del programa Bullshit! dels mags Penn i Teller, m’he trobat que hi ha un llibre del del filòsof Harry G. Frankfurt que es titula, precisament, On Bullshit. Penn i Teller són dos mags i humoristes nord-americans que es van fer famosos en els late shows de les televisions dels EUA a començaments dels anys 90. Des del 2003 tenen un programa propi, Bullshit!, on s’acosten amb una mirada escèptica als fenòmens paranormals o paracientífics, a alguns dels clixés del políticament correcte, a les teories conspiranòiques i a algun dels tòpics d’això que, en Jordi Barbeta, aquí, en diu la internacional papanata. Bull shit literalment és merda de bou. La paraula apareix sovint als programes, és una mena de crossa despectiva que llencen els mags contra tanta xerrameca. Però fins avui no m’havia parat a buscar-la. En el meu diccionari anglès, la paraula es defineix com un discurs sense sentit en la primera accepció i, en la segona, com un discurs enganyós, insincer o pretensiós. Però H.G. Frankfurt ha dedicat un llibre a aquests discursos, al bullshit i els bullshitters, a diferenciar-los de les mentides i dels mentiders. Diu: “És impossible de mentir tret que creguem conèixer la veritat. Produir “bullshit” no requereix aquesta convicció. Una persona que menteix respon en algun sentit a la veritat, i per tant és respectuosa amb la veritat. Quan un home honest parla diu allò que creu que és veritat i, per un mentider és, en correspondència, indispensable que consideri les seves mentides com a falses. Pel “bullshitter” tot això no té cap importància. No està del costat de la veritat ni al de la mentida. Els fets no li interessen com interessen al honest o al mentider excepte si els fets són pertinents o l’ajuden per anar allà on vol dur el seu discurs.” Per H.G. Frankfurt els honestos i els mentiders comparteixen un sistema de valors, cosa que no es pot dir dels xarlatans o el “bullshitters”. Com que n’ha escrit un llibre no cal dir que, el filosof, considera més perniciosos els bullshitters que els mentiders, també troba és clar que la nostra és una època de xarlatans. He estat pensant una estona en el meu post anterior dedicat als mentiders i ara no sé si el meu amic M. és exactament un mentider. També m’he passat una bona estona mirant de trobar un equivalent català per bullshit. Falòrnia (Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc., segons el DIEC) m’ha semblat la paraula més aproximada. Per a bullshitter, xarlatà em sembla també un concepte prou aproximat.