30 de juny 2006

Un taüt de 70 cm. (6a part i última)


Finalment hi ha el cas de Mark Twain, l’últim taüt de 70 cm. Segurement és el cas de Mark Twain i no el de Samuel Langhorne Clemens, l’home que va triar Mark Twain com a nom de pluma. La cosa és que Mark Twain també va tenir un germà bessó que es deia Bill, s’assemblaven com dues gotes d’aigua. Tant s’assemblaven que els lligaven al canyell unes cintes de colors diferents per distingir l’un de l’altre. Un dia van deixar-los sols a la banyera i un dels bessons va ofegar-se. Les cintes s’havien deslligat dels canyells de manera que, com deia Mark Twain: “Mai es va saber qui havia mort, si Bill o jo.”

2 comentaris:

Mireia ha dit...

Hem trec el barret bq, tota la sèrie del taüt es boníssima.

bq ha dit...

Gràcies Mireia, també per recomanar-me als fòrums de racó català. Que us vagi molt bé per París.