Soldat blau

Fa uns dies remenant a una botiga de saldos a l’estació de Girona, vaig trobar per 3’95€ la pel•lícula Soldat blau, de Ralph Nelson. Havia vist la pel•lícula feia molts anys, en els anys de l'EGB, i vaig comprar-la. He oblidat moltes pel•lícules i aquesta l’he oblidat en gran mesura, però el què en recordo és difícilment esborrable. Recordo quan la va veure la meva germana, un curs davant meu. Segurament abans ja en tenia referències, la passaven als alumnes de 8è, semblava que s’hagués fet des de sempre, però des de sempre als 13 anys no acaba de voler dir res gaire concret, tampoc sé quan temps més van seguir projectant-la . El cas és que el dia que finalment ens van dir que ens la passarien, era un dia esperat. Ens advertien, els mestres, que el què veuríem ens podria ser desagradable, que si algú no ho veia clar que podia deixar la classe. Però tots estàvem al cas de l’advertència. Eren llegenda a l’escola la brutalitat de les escenes de la peli. Tots n'havíem visualitzat algunes a partir del relat que els més grans ens en feien: els trets a boca de canó, les decapitacions, però sobretot les violacions i l’amputació d’una teta que era cèlebre a tota l’escola. No recordo gens l’argument de Soldat blau. Sé, ara, que explica les aventures d’una parella de supervivents a un atac dels indis, un soldat i una dona blanca que ha viscut, però, uns anys amb els indígenes. En canvi tinc gravades des de fa més de vint anys les imatges del bany de sang amb què acaba la pel•lícula. La destrucció brutal d’un poblat indi en el qual els soldats blaus de la cavalleria americana celebren un aquelarre sàdic, filmat amb pels i senyals.
Suposo que la projecció perseguia una finalitat pedagògica. “S’ha de veure”, devia pensar algun mestre en algun moment “No els hi podem escamotejar la realitat, encara que sigui brutal, no els podem deixar al marge”. La pel•lícula era antiamericana i antimperialsta, eren els anys de Reagan, els anys anteriors a l’entrada a la OTAN. Però tal i com jo la recordo era sobretot d’una brutalitat sexual enorme. No havíem vist gaires tetes, encara, de manera que cap noi apartava els ulls quan el ganivet s’hi clavava per sota per llescar-la tot seguit deixant la carn viva a la vista, no havíem vist tampoc cardar gaires parelles i miràvem embadalits com els soldats s’abaixaven els pantalons i manxaven entre les cames de les índies.
Tinc el Dvd des de fa dies sobre el reproductor però encara no he gosat mirar-la. Dubto de sobreposar al record que en tinc uns records nous, que potser enterrin el record infantil de la teta amputada per sempre.