Un taüt de 70 cm. (5a part)
L’escriptor Philp K. Dick també va tenir una germana bessona: la Jane C. Dick. Van néixer plegats en un part prematur el 16 de desembre de 1928 a Chicago. La parella va néixer amb poc pes. Per ignorància de la mare, perquè ningú no va saber recomanar-li de complementar l’alimentació dels recent nascuts amb biberons, els nadons van passar gana les primeres setmanes de vida, per això Jane C. va abandonar-la el 26 de gener. Van enterrar-la a Fort Morgan, Colorado, sota una làpida on hi havia el nom de la nena, la data de naixement i la data de la mort, al costat van gravar-hi el nom del bessó supervivent i la data del naixement, van deixar un espai en blanc per la segona data. Mare i fill van marxar a California.
A Ubik, una de les novel•les de Philip K. Dick, Joe Chip reuneix a instància del seu cap, Runciter, un equip de neutralitzadors, per viatjar a la lluna a netejar els establiments d’un home de negocis de diverses varietats d’intrusos psíquics. L’equip arriba a la lluna i s’enfronta amb els seus adversaris. Allà són víctimes d’una emboscada i explota una bomba. Tot s’emplena de fum. Quan el fum es dissipa, tots els membres de l’equip es palpen, atònits, però están vius encara. Només Runciter, el cap, està greument ferit. Fugen fins la seva nau i posen a Runciter agonitzant dins la cambra de congelació i tornen cap a la terra on Runciter serà criogenitzat, o sigui, mantingut en congelació per quan la ciència sigui capaç de fer-lo reviure. Joe i els seus, no entenen com s’han salvat, tampoc com han pogut ser víctimes de l’emboscada, però aviat tenen altres mals de cap: el cafè té gust de cendra, se’ls desfan els cigarrets en fer una pipada, troben a les seves butxaques monedes fora del curs legal. Pugen en un ascensor ultramodern i quan en surten s’ha transformat en una andròmina de l’any de la quica. La realitat sembla presa per la entropia i la incoherència. Aleshores passa alguna cosa: primer Joe troba una moneda amb l’esfigie de Runciter, el criogenitzat. Després, en acompanyar un dels seus homes al lavabo, Joe Chip descobreix sobre l’urinari un grafitti de Runciter: Jo estic viu i vosaltres esteu morts. De manera que ho entén tot, és ell, Joe, i els seus, qui han mort, qui són al congelador criogenitzats, i Runciter és l’únic que s’ha salvat.
L’ argument és típicament philipdickià: un personatge es mou per la seva realitat i un dia nota que alguna cosa falla. És aquest error, aquest forat en el sistema, el que permet veure al personatge l’altre realitat, la realitat real, la que li és ocultada. El 20 de febrer de l’any 1974 Philip K. Dick va tenir una experiència mística i la realitat real, la veritat li va ser revelada a ell mateix, va ser víctima d’allò que li havia passat a tants dels seus personatges. Però Dick era un paranoic. La paranoia havia alimentat tota la seva obra, també havia bastit el seu personatge públic. De manera que després de la crisi mística va creure ser un criptocristià elegit de Déu, un profeta, però també va creure ser víctima d'un brot molt intens de psicosi paranoica. De manera que es va escindir en dos. Un Dick convençut de estar il•luminat i un altre convençut de estar boig. O seria més just dir que es va escindir en tres: en un tercer que era incapaç de trobar la diferència entre un boig i un profeta. Després l’any 1976, en una estada en un hospital psiquiàtric, algun del Dikcs que vivien dintre del germà de Jane C., va resoldre el problema: no era Déu ni el Dimoni qui li parlaven, tampoc la psicosi paranoica. Qui li parlava era la seva germana bessona morta, o potser ell era un somni de la seva germana morta o encara millor, Com Joe Chip, ell estava mort i la seva germana estava viva, ell era el bessó mort.
Va viure dissimulant que sabia que era mort fins el març del 1982, en que va morir, almenys per a nosaltres. Va ser enterrat a Fort Morgan, Colrado, al costat del taüt de 70 cm de la seva germana.
A Ubik, una de les novel•les de Philip K. Dick, Joe Chip reuneix a instància del seu cap, Runciter, un equip de neutralitzadors, per viatjar a la lluna a netejar els establiments d’un home de negocis de diverses varietats d’intrusos psíquics. L’equip arriba a la lluna i s’enfronta amb els seus adversaris. Allà són víctimes d’una emboscada i explota una bomba. Tot s’emplena de fum. Quan el fum es dissipa, tots els membres de l’equip es palpen, atònits, però están vius encara. Només Runciter, el cap, està greument ferit. Fugen fins la seva nau i posen a Runciter agonitzant dins la cambra de congelació i tornen cap a la terra on Runciter serà criogenitzat, o sigui, mantingut en congelació per quan la ciència sigui capaç de fer-lo reviure. Joe i els seus, no entenen com s’han salvat, tampoc com han pogut ser víctimes de l’emboscada, però aviat tenen altres mals de cap: el cafè té gust de cendra, se’ls desfan els cigarrets en fer una pipada, troben a les seves butxaques monedes fora del curs legal. Pugen en un ascensor ultramodern i quan en surten s’ha transformat en una andròmina de l’any de la quica. La realitat sembla presa per la entropia i la incoherència. Aleshores passa alguna cosa: primer Joe troba una moneda amb l’esfigie de Runciter, el criogenitzat. Després, en acompanyar un dels seus homes al lavabo, Joe Chip descobreix sobre l’urinari un grafitti de Runciter: Jo estic viu i vosaltres esteu morts. De manera que ho entén tot, és ell, Joe, i els seus, qui han mort, qui són al congelador criogenitzats, i Runciter és l’únic que s’ha salvat.
L’ argument és típicament philipdickià: un personatge es mou per la seva realitat i un dia nota que alguna cosa falla. És aquest error, aquest forat en el sistema, el que permet veure al personatge l’altre realitat, la realitat real, la que li és ocultada. El 20 de febrer de l’any 1974 Philip K. Dick va tenir una experiència mística i la realitat real, la veritat li va ser revelada a ell mateix, va ser víctima d’allò que li havia passat a tants dels seus personatges. Però Dick era un paranoic. La paranoia havia alimentat tota la seva obra, també havia bastit el seu personatge públic. De manera que després de la crisi mística va creure ser un criptocristià elegit de Déu, un profeta, però també va creure ser víctima d'un brot molt intens de psicosi paranoica. De manera que es va escindir en dos. Un Dick convençut de estar il•luminat i un altre convençut de estar boig. O seria més just dir que es va escindir en tres: en un tercer que era incapaç de trobar la diferència entre un boig i un profeta. Després l’any 1976, en una estada en un hospital psiquiàtric, algun del Dikcs que vivien dintre del germà de Jane C., va resoldre el problema: no era Déu ni el Dimoni qui li parlaven, tampoc la psicosi paranoica. Qui li parlava era la seva germana bessona morta, o potser ell era un somni de la seva germana morta o encara millor, Com Joe Chip, ell estava mort i la seva germana estava viva, ell era el bessó mort.
Va viure dissimulant que sabia que era mort fins el març del 1982, en que va morir, almenys per a nosaltres. Va ser enterrat a Fort Morgan, Colrado, al costat del taüt de 70 cm de la seva germana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada