Personetes

És havent sopat. Primer puja un dels meus fills a veure’m a l’estudi i al cap d’un moment s’hi afegeix el seu germà. Estic a l’ordinador i es posen tots dos a la meva esquena per veure que estic fent. “Posa’ns alguna cosa”, demana un dels dos quan es cansa de veure’m llegir. El petit és més fàcil d’acontentar perquè encara li agrada veure els mateixos vídeos una i una altre vegada: els gols del Barça, alguns trucs de màgia. Però el gran s’està fent gran. “No, no, una altre cosa”, m’exigeix. Però quan li pregunto què vol que li busqui no sap què dir-me, en part perquè li és igual, només cal que sigui un collonada graciosa i que sigui nova. Vaig al blog Little People, perquè em sembla que els hi agradarà i l’encerto. Little People és un projecte d’art de carrer, un seguit fotografies de figures humanes minúscules pintades a mà i deixades estratègicament a mercè dels déus als carrers de Londres. Repassem la cinquantena d’entrades del blog, les més de cent fotografies que des de agost de l’any passat hi han anat penjant. Les ampliem, em fan tornar enrera per tornar a veure’n alguna i, quan ja les hem vistes totes del dret i del revés, se’m queixen que no sigui capaç de trobar-ne més. “Ja està, ja s’ha acabat”, els hi he de dir tres i quatre vegades. Després, quan aconsegueixo enviar-los al llit, busco en el Diccionario de ismos de Juan Eduardo Cirlot l’entrada de miniaturisme. Diu Cirlot que el miniaturisme és “la tendència a la multiplicitat reduïda” , tot seguit cita un llibre de Franz Roh, Realisme màgic, on sobre el miniaturisme es diu: “Es pretén dotar d’una lucidesa penetrant i prolixa al contemplador que, en el seu coneixement del món i en la seva idealitat, és massa sumari i descuidat.” I més endavant: “La miniatura intrínseca és l’art produït per la intenció de buscar la infinitud d’allò que és petit”. No sé si les hores que hem passat, també amb els nens, sobrevolant el món amb el Google Earth, són una forma de miniatuisme. Diu Cirlot que el grandiosisme, el monumentalisme, corresponen a períodes mítics i religiosos de la humanitat. Que “si l’impuls de dilatació, d’elevació, de grandesa, significa l’anhel de transfiguració cap a la immensitat còsmica, amb la conseqüència inevitable de desatenció d’allò que és petit”, aleshores és indubtable que el miniaturisme “en la seva voluntat de significar les escissions, els detalls, les ranures per les quals tot es desfà en la basta multiplicitat de les formes i de les vides, hi batega l’impuls contrari que ha elevat les construccions gegants curulles d’ímpetu celestial.” “ Per això considerem el miniaturisme”, diu Cirlot amb una mirada rigurosa “com una manera maligna de recrear allò mundà.” “Així”, dirà després, “ el miniaturisme és una manera greument inferior de reproduir la creació”. Senyala, Cirlot, com a un exponent màxim del miniaturisme la pintura “infernal” de Hyeronimus Bosch.

Fa un parell de caps de setmana vaig estar amb els meus fills, aquestes personetes, a Besiers. Els vaig voler dur a visitar la catedral però la monumentalitat no els va fer ni fred ni calor, s’estaven buscant les pessigolles, sords a qualsevol paraula que jo els digués. Un cop fora, en el passeig que flanqueja la catedral, que està enfilada en un turó, encarada al sud i des d’on es veuen els Pirineus, Narbona i la plana de la Catalunya francesa, van trobar un racó on hi havia un llargavista i, pintat sobre unes rajoles, una representació en miniatura de la vista que, d’allà estant, es veia. Això sí que els va agradar molt: intentaven identificar el Puigneulós, que van coronar l’any passat, però sobretot els feia gràcia localitzar en la reproducció les coses més properes, les edificacions del costat del riu, el campanar del poble del costat. En un dels ponts que connecten la ciutat per sobre de l’Orb, el meu fill gran va reparar-hi un grup de persones, excursionistes, que l’estaven creuant. “Mira!, Mira!”, li va dir al seu germà petit senyalant a aquell grup que semblaven formiguetes. Tot seguit, senyalant el pont pintat en les rajoles va afegir “aquests no surten al mapa!”. No sé si això té alguna cosa a veure amb el miniaturisme, ni si és una forma maligne de representar-se el món.