Avorrir-se

Guillermo Cabrera Infante comença el seu llibre El libro de las ciudades, escribint:"L'home no va inventar la ciutat, més aviat la ciutat va crear l'home i els seus costums. Urbanitat prové originalment del la paraula llatina per a ciutat". Cada vegada que escolto Ramón “El Portugués” cantar la seva versió del Et maintenant de Gilbert Bécaud, el seu Por qué me dejas en el disc Chanson Flamenca, cada cop que el sento cantar “todo París me aburre” pel “même Paris crève d'ennui” que cantava el Bécaud, penso de forma immediata en aquelles paraules de Samuel Johnson segons les quals: “Qui està cansat de Londres, és que està cansat de la vida”. La frase és del segle 18 i per tant es refereix al Londres d’aquell segle, la cançó de Bécaud és dels anys 60 del segle 20, i es refereix, així, a París en la segona meitat del segle passat. Penso en aquesta frase, però, en relació a mi, preguntant-me si, ara que qualsevol ciutat, Londres o París, és el poble del costat i per tant és a qualsevol poble o ciutat de províncies, em pregunto si, doncs, quan estic cansat i avorrit de Girona, és que estic també cansat i avorrit de la vida.

He pujat el disc Chanson Flamenca per a un amic aquí. Suposo que qualsevol lector del blog podrà també baixar-se’l si en té ganes o si s’avorreix i no troba res millor per fer. En el disc hi ha dotze versions de chanson francesa (del Non, Je ne regrette de rien a Le métèque, de Gaisbourg a Yves Montand) cantades en espanyol i amb posat flamenc. El disc està molt bé.