L'adorable Rita
Lovely Rita és la desena cançó del Sgt. Peppers, el famosíssim disc dels Beatles. És una cançó senzilla i sobreproduïda com tot el 8è disc dels Beatles, però igualment excel•lent i enganxosa com quasi totes les cançons del disc, amb un solo de piano tremendo del George Martin. Però si ens atenem a la llegenda urbana, també és la primera cançó de Paul McCartney en la qual no canta Paul McCartney, on la veu i el baix les posen el guanyador del concurs d’imitadors de Paul McCartney, un tal William Shears Campbell. Segons la llegenda, Paul McCartney va morir la nit del dimarts 8 de novembre de 1966 en sortir de l’estudi on els Beatles gravaven el Sgt. Peppers. McCartney va agafar el seu Austin descapotable i una autostopista, la Rita, li va fer perdre la concentració. Va estavellar-se contra un fanal, el cotxe va incendiar-se, se li van cremar els cabells i la cara. Van trobar-lo mort a les 5 de la matinada (Wendsday mornig 5 o’clock when the day beggins) tal i com es canta en a She is leaving home una altre de les cançons del Sgt. Peppers.
La llegenda és posterior, però. De quan els Beatles van publicar l’Abbey Road, l’any 1969. Aleshores algú va entendre la senyal que duia amagada la portada, en la famosa foto en la qual els Beatles creuen un pas de vianants al carrer Abbey, tots els Beatles van calçats menys Paul. A algú li va semblar una senyal inequívoca de l’estat de Paul McCartney i es van llegir les cançons que fins aleshores havien publicat els Beatles com a senyals críptics de l’abandonament del món dels vius del baixista de Manchester. Els indicis són tan incomptables, com delirants. No els enumeraré. És difícil entendre perquè Lovely Rita forma part de la llegenda, és una cançó on el cantant es declara enamorat de la Rita, la vigilant del parquímetre que li ha posat una multa, on expressa el seu desig d’anar a perdre un te amb ella. Res més. Però els conspiranoics (ja els d’aleshores) construeixen Sagrades Famílies només amb els fonaments d’un indici. El rumor, la llegenda urbana, va anar prou enllà perquè la Rita de la cançó no només fos un motiu de desconcentració. En algunes versions la Rita va pujar al cotxe i l’accident mortal el van tenir plegats. És igual, el cas és que en el dia d’avui, el dia de Sant Narcís, el dia del patró de Girona, una altre Rita ha nascut a la Clínica Bofill de la ciutat de l’Onyar. No sabem d'ella gairebé res tret del pes i l'alçada. No en sabem res perquè no s'en pot saber gaire bé res té tota, ella sí, la vida per endavant.
Aquest post és per felicitar-la i per felicitar els seus pares.
La llegenda és posterior, però. De quan els Beatles van publicar l’Abbey Road, l’any 1969. Aleshores algú va entendre la senyal que duia amagada la portada, en la famosa foto en la qual els Beatles creuen un pas de vianants al carrer Abbey, tots els Beatles van calçats menys Paul. A algú li va semblar una senyal inequívoca de l’estat de Paul McCartney i es van llegir les cançons que fins aleshores havien publicat els Beatles com a senyals críptics de l’abandonament del món dels vius del baixista de Manchester. Els indicis són tan incomptables, com delirants. No els enumeraré. És difícil entendre perquè Lovely Rita forma part de la llegenda, és una cançó on el cantant es declara enamorat de la Rita, la vigilant del parquímetre que li ha posat una multa, on expressa el seu desig d’anar a perdre un te amb ella. Res més. Però els conspiranoics (ja els d’aleshores) construeixen Sagrades Famílies només amb els fonaments d’un indici. El rumor, la llegenda urbana, va anar prou enllà perquè la Rita de la cançó no només fos un motiu de desconcentració. En algunes versions la Rita va pujar al cotxe i l’accident mortal el van tenir plegats. És igual, el cas és que en el dia d’avui, el dia de Sant Narcís, el dia del patró de Girona, una altre Rita ha nascut a la Clínica Bofill de la ciutat de l’Onyar. No sabem d'ella gairebé res tret del pes i l'alçada. No en sabem res perquè no s'en pot saber gaire bé res té tota, ella sí, la vida per endavant.
Aquest post és per felicitar-la i per felicitar els seus pares.
2 comentaris:
Escolti'm, vostè és un pou de coneixements inútils sense fons. Permeti'm felicitar-lo.
Algun dia d'aquests ens podria explicar qui va matar a Brian jones. Perquè al Jones algú el va matar; no cola allò de la piscina.
Salut!
Té raó, Subal, no sé si algú va matar-lo però un parell de dècades més tard algú va confessar haver-lo assassinat. Em prenc el comentari com una petició i miraré d'explicar-ho algun dia.
Publica un comentari a l'entrada