Un taüt de 70 cm.
La primera història és ràpida: és el capvespre, la parella de pagesos ha estat collint patates. La brisa ha dut des del poble el toc de les campanes: és l’hora de l’àngelus. Els pagesos s’aturen i resen.
Millet va pintar el quadre l’any 1857, però no va vendre’l fins al cap de dos anys després de retocar-ne algun aspecte. Sembla que va canviar-ne el títol, que podria haver estat Pregaria dels recol•lectors de patates, per L’Àngelus. També sembla que va afegir en la línia de l’horitzó la silueta d’un campanar
Per Salvador Dalí, que va dedicar un llibre al quadre, l’explicació no és suficient, no per explicar la tensió del quadre, el trastorn que va provocar-li el record nítid de la pintura que se li va presentar de forma sobtada el juny de 1932.
Arrel d'aquell trastorn, Dalí va dedicar un llibre, El mite tràgic de l’Angelus de Millet, a desvelar els enigmes del quadre, el què passava sota el simulacre insípid i inofensiu de l’Angelus. En marxar precipitadament de França durant l’ocupació alemanya, Dalí va perdre el manuscrit del llibre. Dos dècades després però va recuperar-lo i el va poder publicar. En el pròleg informa d’un fet que confirma la seva explicació critico-paranòica: Millet havia pintat entre els dos camperols un taüt que contenia el seu fill mort, algun amic del pintor l’havia advertit de l’excés de dramatisme de la pintura, segurament li costaria de vendre. Així, Millet hauria enterrat el taüt amb una capa de pintura, potser sota la cistella de patates. D'aquesta manera s’explicaria l’angoixa inexplicable de les dues figures solitàries, l’element primordial de l’argument del quadre estaria escamotejat.
Dalí explica que en radiografiar amb raigs X la pintura apareix una massa negre que perfectament podria ser un taüt d’uns 70 cm.
Millet va pintar el quadre l’any 1857, però no va vendre’l fins al cap de dos anys després de retocar-ne algun aspecte. Sembla que va canviar-ne el títol, que podria haver estat Pregaria dels recol•lectors de patates, per L’Àngelus. També sembla que va afegir en la línia de l’horitzó la silueta d’un campanar
Per Salvador Dalí, que va dedicar un llibre al quadre, l’explicació no és suficient, no per explicar la tensió del quadre, el trastorn que va provocar-li el record nítid de la pintura que se li va presentar de forma sobtada el juny de 1932.
Arrel d'aquell trastorn, Dalí va dedicar un llibre, El mite tràgic de l’Angelus de Millet, a desvelar els enigmes del quadre, el què passava sota el simulacre insípid i inofensiu de l’Angelus. En marxar precipitadament de França durant l’ocupació alemanya, Dalí va perdre el manuscrit del llibre. Dos dècades després però va recuperar-lo i el va poder publicar. En el pròleg informa d’un fet que confirma la seva explicació critico-paranòica: Millet havia pintat entre els dos camperols un taüt que contenia el seu fill mort, algun amic del pintor l’havia advertit de l’excés de dramatisme de la pintura, segurament li costaria de vendre. Així, Millet hauria enterrat el taüt amb una capa de pintura, potser sota la cistella de patates. D'aquesta manera s’explicaria l’angoixa inexplicable de les dues figures solitàries, l’element primordial de l’argument del quadre estaria escamotejat.
Dalí explica que en radiografiar amb raigs X la pintura apareix una massa negre que perfectament podria ser un taüt d’uns 70 cm.
1 comentari:
Molt bo!, que ara me'n recodo d'unes coses del Trias sobre el "Naixement de Venus" de Botticelli, que diu que l'aigua seria semen, de penis tallat, i escolta BQ, també podries fer un post sobre "Le radeau de la Méduse", de Gericault, que en lloc de campanar te un vaixell de rescat al fons, i que també te molts Sommerbys pel mig, que Julian Barnes els explica, endavant amb el blog!, que m'agrada moltíssim.
Publica un comentari a l'entrada