Orquídies portàtils

En el post anterior deia que Atxaga havia decidit de seguir les passes de Holden Caufield per desvelar el secret de la novel·la però també per veure els indrets on succeeix la novel·la i per comprovar “com han canviat des de l’època que Salinger els va descriure”. El vigilant en el camp de sègol arrenca al Pencey College d’Agerstown. Però no hi ha cap Pencey College ni cap Agerstown a Pennsylvania, són llocs purament literaris. El primer lloc real de la novel·la és Trenton, l’estació de Trenton. Atxaga fa un passeig pels voltants de l’estació de tren, després, un altre cop a l’estació escriu: “Ja a l’andana de l’estació vaig veure un yonki que semblava que s’havia quedat adormit amb el telèfon portàtil a l’orella”. I al cap d’unes frases senyala que, en temps de Holden Caufield, Trenton devia ser una zona residencial, elegant. Per exemplificar-ho, transcriu una frase de El vigilant, que diu: “De sobte, una dona va pujar a Trenton i es va asseure al meu costat. Duia unes orquídies, som si vingués d’una gran festa.”. Tot seguit comenta Atxaga: “Igual com aquells insectes que es queden atrapats en les gotes d’àmbar, les orquídies de la elegant senyora quedaran per a sempre en les pàgines de El vigilant en el camp de sègol”. M’ha agradat aquest comentari perquè, igual com les orquídies, hi ha dues paraules del text d’Atxaga que juntes, deu anys després d’haver estat escrites, em sonen anacròniques, com conservades en àmbar: telèfon portàtil, el telèfon portàtil del yonki. L’any 1998, quan el text va ser publicat i encara menys els dos o tres anys anteriors en què el text va ser escrit, si ho recordeu, molts de nosaltres encara no teníem telèfon mòbil ni el nom de l’andròmina havia estat encara fixat. Telèfon portàtil: aquest era el nom preferit per molts escriptors i lingüistes als quals els semblava que mòbil era una mala solució perquè qualsevol telèfon era movible però no tots eren portables. Nou anys després, però, han canviat molt les coses que Atxaga va descriure i gairebé cap escriptor, a no ser que volgués connotar-ho, descriuria un telèfon com a portàtil. És més, ara podria prescindir del subjecte i escriure intel·ligiblement “vaig veure un yonki que semblava que s’havia quedat adormit amb el mòbil a l’orella.”