04 d’abril 2007

El futoblista, el periodista, la realitat i la ficció



“¿I si en Romario avui tampoc aconseguís marcar? ¿I si tampoc aconseguis marcar en el partit següent?” S’ho pregunta avui dimecres el Quim Monzó en un article a La Vanguardia, que es diu El futbolista errant. Dilluns Subal de La segona Perifèria, es preguntava en un post (premiat amb el V Premi Espectacular de l'Assumpte) pel periodista errant de TVC, Lluís Canut, que ha anat a Brasil a cobrir l’esdeveniment, du allà un parell de setmanes esperant que el futbolista marqui el seu gol mil. “M'agradaria”, va escriure Subal, “tenir temps per imaginar el viatge al fons de la nit del periodista que espera el gol. Tindria, si tingués temps, el germen d'un relat, tal vegada el germen d'una novel·la.” Perquè el gol no arribaria mai. Subal fabula: “El periodista, amb la mirada perduda i ignorant ja de les raons que el portaren a Brasil, s'oblida d'ell mateix i de tornar. Ara mateix va descalç per les faveles, empunyant una ampolla buida de cachaça, oblidant pàtries, lligams i records. No recorda tan sols qui és Romario.”
Monzó es fixa tan sols en la situació del futbolista que espera el gol que, com els bàrbars o els tàrtars, tampoc no arriba mai i també considera que: “Podria ser un bon conte”. “Romario es convertiria així”, escriu, “en un personatge de dimensions literàries: un futbolista que, després d’una carrera esplèndida, es veu condemnat a vagar de camp en camp en busca del gol mil, el gol que –tal i com va prometre- li permetria de retirar-se. Però el gol mil no arriba i el patiment s’allarga mes rera mes, temporada rera temporada. Romario envelleix però no es mor mai, i arriba un punt en què viu tant i tant –i amb tantes ganes d’acabar ja d’una vegada- que l’inassolible gol mil ja no se l’imagina com la porta que li obriria el camí a la jubilació, sinó a la mort i a la pau.”
Però el gol arribarà: “La realitat mai no supera la ficció” ens recorda Monzó al final de l’article, carregant contra el cliché “i, com que vivim en la realitat, més tard o més aviat (potser avui mateix), Romario marcarà el seu gol mil.” I afegeix: “Llàstima”. Per tant Lluís Canut tornarà a Barcelona, i per tant ningú “el trobarà estès en alguna cantonada dels suburbis, amb un tret al cap”.

4 comentaris:

subal ha dit...

senyor Bq, em sento molt honorat al veure que parla vostè del meu petit escrit... és... com si m'haguessin donat un nou Espectacular de l'Assumpte.

Moltíssimes gràcies!

bq ha dit...

Doncs moltíssims no hi ha de què, senyos Subal, i moltes felicitats pel premi.

L ' Individu ha dit...

jo també vaig veure en canut córrer a un maracanà ple a vessar darrere en romariu perquè diu (en romariu) que ha fet 999 gols (els ha comptat ell) i aconseguint unes declaracions exclusives per a tv3 que diuen "mucho, mucho"...
Però quina gran lliçó d'humilitat que ens va donar en canut a tots, que sòrdid i hilarant que és tot plegat. Visca en canut. oé!

bq ha dit...

Es veu, senyor Individu, que ara el Romario diu que vol marcar el gol 1000 a Maracana i que no jugarà cap partit fins el seu equip hi torni a jugar. La qual cosa allargarà aquesta samba fins vagi a saber vosté.