El futoblista, el periodista, la realitat i la ficció

“¿I si en Romario avui tampoc aconseguís marcar? ¿I si tampoc aconseguis marcar en el partit següent?” S’ho pregunta avui dimecres el Quim Monzó en un article a La Vanguardia, que es diu El futbolista errant. Dilluns Subal de La segona Perifèria, es preguntava en un post (premiat amb el V Premi Espectacular de l'Assumpte) pel periodista errant de TVC, Lluís Canut, que ha anat a Brasil a cobrir l’esdeveniment, du allà un parell de setmanes esperant que el futbolista marqui el seu gol mil. “M'agradaria”, va escriure Subal, “tenir temps per imaginar el viatge al fons de la nit del periodista que espera el gol. Tindria, si tingués temps, el germen d'un relat, tal vegada el germen d'una novel·la.” Perquè el gol no arribaria mai. Subal fabula: “El periodista, amb la mirada perduda i ignorant ja de les raons que el portaren a Brasil, s'oblida d'ell mateix i de tornar. Ara mateix va descalç per les faveles, empunyant una ampolla buida de cachaça, oblidant pàtries, lligams i records. No recorda tan sols qui és Romario.”
Monzó es fixa tan sols en la situació del futbolista que espera el gol que, com els bàrbars o els tàrtars, tampoc no arriba mai i també considera que: “Podria ser un bon conte”. “Romario es convertiria així”, escriu, “en un personatge de dimensions literàries: un futbolista que, després d’una carrera esplèndida, es veu condemnat a vagar de camp en camp en busca del gol mil, el gol que –tal i com va prometre- li permetria de retirar-se. Però el gol mil no arriba i el patiment s’allarga mes rera mes, temporada rera temporada. Romario envelleix però no es mor mai, i arriba un punt en què viu tant i tant –i amb tantes ganes d’acabar ja d’una vegada- que l’inassolible gol mil ja no se l’imagina com la porta que li obriria el camí a la jubilació, sinó a la mort i a la pau.”
Però el gol arribarà: “La realitat mai no supera la ficció” ens recorda Monzó al final de l’article, carregant contra el cliché “i, com que vivim en la realitat, més tard o més aviat (potser avui mateix), Romario marcarà el seu gol mil.” I afegeix: “Llàstima”. Per tant Lluís Canut tornarà a Barcelona, i per tant ningú “el trobarà estès en alguna cantonada dels suburbis, amb un tret al cap”.