09 de febrer 2007

La mala fe


Dimecres, a la matinada, la policia va presentar-se a una casa ocupada del barri on treballo. No venien a desallotjar-la. Pel què he llegit avui al diari, es veu que van venir a detenir una noia de 26 anys, que es diu Núria Pòrtulas, sota l’acusació de pertinença a banda armada. Li han aplicat la llei antiterrorista. Estarà 72 hores incomunicada i haurà de declarar a l’Audiència Nacional de Madrid. El barri del Pont Major, on hi ha la casa, és un barri molt petit del nord de Girona, a la riba del Ter, apartat de la ciutat. Segons la Viquipèdia, l’any 2005 hi havia només 44 veïns. La dada no és correcte, són força més, però quan els esquàters van instal•lar-s’hi, no fa gaire, potser des de finals d’any, van fer-se ràpidament visibles. Són un grup de mitja dotzena de noies, abillades totes perfectament amb l’uniforme antisistema. També hi ha un parell de gossos i algunes bicicletes i alguns paios intermitents. El dia abans de la detenció, dimarts, van entrar totes plegades al bar on jo esmorzava. Vaig estar fixant-me en elles, particularment en els seus cabells perquè en cap cas pensava que acabessin en un post. Van seure i van ajuntar dues taules, estaven enriolades, van demanar cafès amb llet i alguna cosa per menjar però tot molt desordenadament trepitjant les unes les paraules de les altres, de manera que van haver de reordenar la comanda un parell de vegades. La cambrera va prendre la nota, també riallera, amb complicitat amb el desordre, com si l’escena fos familiar. No sé quina de les noies era la Núria. No sé, de fet, si hi era, la detinguda, la noia que demà haurà de declarar davant d’un jutge perquè és la companya sentimental d’un paio a qui van detenir el setembre a istàncies de l’estat italià on, llegeixo als diaris, ha comès uns atemptats, cremat uns cotxes. El detingut es diu Sorroche, he vist cartells protestant per la seva detenció al barri i n’he retingut el cognom, si he retingut bé el cognom.
Dimecres, també, va ser el dia en que l’Oleguer Presas, el defensa de Sabadell del Barça, va publicar un article on posava en dubte la bona fe de la justícia espanyola. L’article es diu De bona fe, va publicar-lo en català Vilaweb, però la bona fe amb la qual Oleguer Presas diu que es guiarà al començament de l’article és una figura retòrica i una ironia perquè l’article prova de mostrar la mala fe amb la qual la justícia d’Espanya actua i la poca fe, per tant, i la poca confiança que suscita entre alguns administrats. L’Oleguer recorda el general Galindo d’Intxaurrondo, el Rafael Vera i el Javier de la Rosa com exemples d’indulgència els quals contraposa a la severitat aplicada a De Juana Chaos. No sé si els dos primers, el Galindo i el Vera, van ser incomunicats durant 72 hores, si a ells va els hi van aplicar aquesta llei. En canvi m’he posat ha recordar aquells informes que la premsa basca treu de tant en tant en la qual posa, en una banda, els processats per la Audiència Nacional sota la llei antiterrorista i, al costat, els absolts després sense càrrecs que sempre són un tant per cent elevadíssim.
No sé com se’n sortirà la Núria Pòrtulas. Tampoc sé si és, o de què és, culpable. Dimarts, al bar on esmorzava, després de demanar els cafès amb llet. Una de les ocupes va obrir el diari. Va obrir una roda de preguntes a les altres noies: “Tu?”, va preguntar. “Sagitari!”, va respondre la primera i “Sagitari!”, la segona, i després la tercera i així fins que les va interrogar totes. “Collons!”, va dir “¿Totes sagitari?”. Van riure i la noia va llegir en veu alta: “Uno de los suyos puede darle una sorpresa”. Els riures van multiplicar-se i les converses i els xiuxiuejos van produir més rialles. “Sooorpreeesaaaa”, deien algunes i a mi em feia gràcia veure aquelles esquàters llegint-se l’horòscop com secretàries, però em vaig aguantar el riure. La noia va continuar llegint però joja no vaig poder entendre el què deia. Ara he recuperat La Vanguardia de dimarts i pels sagitaris hi ha, tot seguit de la sorpresa, un consell que diu: “En cualquier caso, sea muy cauto”. Però no crec que la cautela li serveixi de res.

1 comentari:

Montse C. ha dit...

A una persona no se la pot acusar de terrorista si no hi ha proves que demostri que hagi fet alguna cosa.
Aquest país és increïble: als xoriços de veritat els deixen en llibertat i els que no es demostra que facin res, els agafen amb la mania de carregar-se tot el que signifiqui "nacionalisme català".