El testimoni de Lara Julbe

Si la Lara Julbe hagués viscut en la primera meitat del segle 20, potser ho hagués escrit al seu diari personal. En canvi a començaments d’aquesta setmana van telefonar-la de la emissora Rac1 i va explicar-ho al programa Tu Diràs.

Diu coses com aquestes:

“Jo no sóc hostessa, el que passa és que vaig comprar el bitllet a París abans que juguéssim amb el Milán”.

“Com no tenia contactes no tenia entrades, aquí o havies de ser superafortunat o tenir contactes”

“Jo pensava, ostres, o sigui, com no tinc contactes i a més arribo tardíssim, com ho faig? I clar, volia anar a aquesta final si o si. És que portava tants anys esperant que dic: m’és igual: salto de pértiga o el que sigui. I vaig pensar: em disfrasso i em colo i com faig un metro setanta-nou vaig pensar: doncs em disfrasso d’hostessa de la Ford.”

“Realment no anava disfrassada. Em vaig posar un traje-chaqueta, així jo tota fina.”

“Vaig arribar a les set a l’aeroport de París”

“Vaig anar corrent a l’hotel a deixar la maleta i em vaig posar els meus tacones”

“Vaig pensar: a vera, si amb la revenda funciona, no farem el tonto. Però un amic que tenia allà em va dir: mira jo vaig veure pagar un tio 2300 euros per una entrada dubtosa”

“Una hostessa sense acreditació no colarà, el que he d’aconseguir és una excusa per dir perquè he sortit sense acreditació i això ja ho vaig veure clar. Em vaig posar els tacones, em vaig pintar com una puerta, em vaig posar moníssima, i llavors dic: bueno ya està”

“Tinc una ronyonera d’aquelles que són per posar la documentació. Em vaig posar allà els quartos, el telèfon mòbil, i clar, amb l’americana em quedava tapada i llavors semblava que no portés res, i, i, em vaig agafar una compresa ”

“Faltaven deu minuts pel partit”

“Dic, bueno va, directa a la primera porta que em trobi. Llavors vaig enfilar cap a l’estadi i trobo una porta i allà hi havia un negrito que tenia cara de bona persona”

“Parlo bé francès”

“Mira soy azafata de Ford, saps, estic aquí pels convidats espanyols i resulta que he tingut una emergència i jo no sé si les presses els nervis o què però és que no trobo l’acreditació”

“El tipo em mira així i, clar, com no portava res més que una compresa a la mà. Total que truca a un encarregat seu. I ve l’encarregat. I jo segueixo amb el rollo: mira... és que saps què m’ha passat... I llavors ja li dic. Perquè és jo ja sé que els tius amb lo de la regla es posen molt violents.”

“Li dic mira m’ha vingut la regla i he hagut de sortir corrents i és clar estic molt nerviosa”

“Si us plau truqueu a la meva responsable”

“Jo sabia que és impossible trobar una responsable de les hostesses amb tropecientas mil hostesses que hi ha dintre l’estadi en aquell moment”

“El tio es queda així com dient, hombre pos sí”

“Li dic mira es diu Anne Sánchez, por favor localiza a Anne Sánchez”

“El tiu al principi, doncs, sí, s’ha de localitzar i també em va mirar i també va creure que era hostessa, i em porta ja entrant a l’estadi”

“Em dic: Calla que ho estic conseguint”

“Jo crec que el tio anava a explicar-li però és va trobar violent explicant: mira és que a aquesta tia li ha vingut la regla”

“I els hi diu: mira és azafata de Ford i llavors em deixa passar i jo ja estava entrant a l’estadi”

“De repent sento: ataande!, ataaande! O sigui: Espera! I jo dic ja està. I em diu: No, si puedes escribir tu nombre”

“Bueno, que, total jo m’invento un altre nom”

“Anne Guillosson Martínez”

“Em poso allà a escriure i clar amb els nervis escrivia fatal i li dic: es que estoy muy nerviosa y es que me tengo que poner esto”

“Quin moment més gloriós!”

“Quan vaig entrar, entrava i just entraven els jugadors al camp també”

“Em vaig fotre allà amb uns de Banyoles”

“Els de Banyoles em van dir: seu aquí a la falda si vols!”

“I em van fer un hueco”

Podeu escoltar aquí tota la història:

Powered by Castpost