La felicitat i l'avorriment a Rússia

Qualsevol família feliç, escriu Tolstoj al començament d’Anna Karenina, és igual. En canvi, cada família infeliç, ho és a la seva manera. Per això Tolstoj tria d’explicar les infelicitats de la família Oblonsky.
A la novel•la Un heroi del nostre temps, Mijail Lermontov presenta el narrador viatjant per terres caucàsiques. A causa de les inclemències del temps ha de fer parada en una cabana. També ha de fer-hi nit un altre carruatge on viatja un veterà de les guerres al Càucas. El narrador convida a beure Màxim Maxímitx, el veterà de guerra, amb l’esperança de fer passar el temps escoltant històries i omplir de passada algunes pàgines del seu quadern de viatge. Màxim Maxímitx li explica una història d’un oficial que va servir en el seu destacament, Grigori Alexàndorvitx Pechorin, que esdevindrà l’heroi o el protagonista de la novel•la.
La història que explica Màxim Maxímitx es basteix sobre dos triangles amorosos: el que conformen Bela, la filla preciosa d’un príncep de la zona, el propi Pechorin i Kàzbitx un bandit indomable i un altre triangle en el qual participa també Kàzbitx acompanyat de Azamat, el germà de Bela, i Karaguioz que és el cavall del bandoler. Kàzbitx i Pechorin desitgen Bela, Azamat donaria el què té i el què no té per l’excel•lent cavall de Kàzibtx. Azamat té, en algun sentit, a Bela, i Kàzbitx té Karaguioz. Pechorin, però, és l’heroi i és qui té l’enginy, ofereix a Azamat el cavall a canvi de Bela i enganya al bandit perquè descuidi el seu cavall perquè així Azamat pugui endur-se’l. D’aquesta manera Pechorin obté Bela, la preciosa caucasiana, però un cop la té a casa Bela no vol ni mirar-lo, s’enyora de casa seva, no parla, l’ha de tenir tancada. Però Pechorin insisteix: li compra regals, teles incomparables, li diu que l’estima. Bela diu a Pechorin que l’estimarà com una esclava però Pechorin vol que Bela l’estimi de tot cor, que no hagi d’estacar-la. Com que no hi ha manera Pechorin li fa saber: “Ja saps com t’estimo. Vaig decidir raptar-te pensant que, en coneixer-me millor m’estimaries. Però m’he equivocat. Adéu! Queda’t com a mestressa de tots els meus béns. Torna amb el teu pare si és això el que desitges, ets lliure. Me’n vaig. On? Què sé jo!” Però aleshores Bela el reté, li diu que se l’estima. L’amor triomfa.
En aquest moment el narrador interromp la història que està explicant Màxim Maxímitx per preguntar: “I la felicitat va durar molt?” I a aquesta pregunta Màxim Maxímitx contesta: “Sí. Ella va confessar que des del primer dia que havia vist Pechorin, somniava sovint en ell, que cap home abans l’havia impressionada tant. Efectivament” afegeix Maxímitx “van ser feliços.”
I aleshores, el narrador, que esperava que la història s’allargués exclama involuntàriament: “Quin avorriment!”