Joan Fontcuberta i Ivan Istochnikov

De Joan Fontcuberta, l’autor del cartell del Temporada Alta, vaig sentir-ne parlar per primera vegada fa uns mesos arrel d’una emissió del programa Milenio, a la cadena Cuatro, que presenta Iker Jiménez un periodista especialista en misteris per a resoldre i en el blablabla paranormal. Durant la temporada passada un dels col•laboradors del programa va presentar-hi la història del cosmonauta fantasma. La història de la enigmàtica desaparició de Ivan Istochnikov en una nau espacial soviètica, la Soyuz 2. Eren els temps de la guerra freda, de la cursa per conquerir l’espai. La nau Soyuz 2 havia d’acoblar-se en òrbita amb la nau Soyuz 3 pilotada per Grigori Begorovi. Però la missió va fracassar. Segons l’agència espacial soviètica la Soyuz 2 va rebre l’impacte d’un meteorit, van negar que la Soyuz 2 estigués tripulada. Les missions anteriors havien fracassat també. Era l’any 68, en plena cursa per enviar vols tripulats a la lluna. Van esborrar Istochnikov dels arxius i de les fotografies. Es tractava de no perdre peu en la cursa amb els EUA. Van confinar la família i van subornar els col•legues. Van silenciar l’afer durant molts anys, però a començaments dels anys 90 l’atzar va dur un periodista americà a comprar en una subhasta a Sotheby’s un lot de documents del pilot de la Soyuz 3. Entre les fotografies de Giorgri Begorovi, n’hi havia una on apareixiaIvan Istochnikov davant del Kremlin acompanyat de tres cosmonautes més. El periodista va reconèixer la fotografia, la recordava d’un llibre, però hi trobava alguna cosa estranya. En confrontar-les va veure que en un llibre de 1975 que guardava, Camí de les estrelles, recollia aquella mateixa fotografia però Istocnikov n'havia sigut esborrat. Va posar-se a investigar. Ara eren els anys d’obertura i reestructuració que va dur Mikhail Gorbachev a la URSS, això va facilitar la feina de Michael Arena, el periodista americà. Així va refer la història. Va parlar amb Grigori Begorovi. L’acoblament havia fallat en el primer intent. Quan van intentar el segon ja no hi havia rastre d’Ivan Istochnikov. Potser la Soyuz 2 va ser sabotejada, o la salut física o mental d’Ivan va patir un daltabaix, potser va suicidar-se, potser va ser adduït, el cas és que Michael Arena va recuperar la història del cosmonauta desaparegut dues vegades o bé aquesta és la història que van explicar a Milenio. El programa es va emetre un diumenge. A començaments de la setmana següent la blogosfera escèptica n’anava plena. Van penjar el vídeo del programa. Se’n feien creus de la malaptesa del Iker Jiménez perquè la història era una ficció i un muntatge o alguna cosa una mica més sofisticada. Així vaig sentir a parlar de Joan Fontcuberta. L’any 1997, Fontcuberta, havia presentat l’exposició Sputnik, l’odisea del Soyuz 2, on s’explicava el muntatge de les autoritats soviètiques i l’afer Istochnikov, amb la particularitat que el muntatge era la pròpia exposició, les fotografies retocades eren aquelles en les quals apareixia Istochnikov, no pas aquelles on desapareixia, tota la història era inventada. Fontcuberta ja havia explorat els límits i les relacions entre la fotografia i la veritat en muntatges anteriors com la Fauna secreta, on amb Pere Formiguera, documentaven la recerca fictícia d’un biòleg alemany, Peter Ameinsenhaufen, que havia descobert durant la primera meitat del segle 20, espècimens d’animals monstruosos. Era increïble la barra o la incompetència del tal Jiménez, una simple cerca a Google l’hagués fet coneixedor de la naturalesa del misteri. La blogosfera escèptica va seguir el tema unes setmanes, en alguns comentaris algú va assegurar que el fet havia posat molt content a Joan Fontcuberta. Així doncs és com vaig conèixer aquest artista. També, seguint la polèmica, vaig saber que, de la mateixa manera que Ivan és Joan en rus, Istochnikov ve ser una cosa com font oculta. Si tenim en compte que Ameise és formiga en alemany és fàcil saber, sense saber-ne d'alemany, qui és el doctor Peter Ameisenhaufen.