El gintònic autèntic, l'ideal i el real
L’autèntic
El grup asturià, La Costa Brava (a Astúries també tenen una costa que no és precisament dòcil) té una cançó gravada que van titular El auténtico gin-tónic. És un títol malaguanyat. La Costa Brava titula molt bé: Déjate querer por una loca, Házte camarera, Canción para Beyoncé Knowles, etc, i canta coses sempre prometedores com: “Te ví llorar en el cumpleños de Ronaldo” o “Me casaré cuando me enamore/ no por miedo/ no por miedo a quadarme sólo/ o a quedarme sin dinero”. A la cançó Adoro las pijas de mi ciudad canten: “No conozco quien se resista/ a su sonrisa de dentista”. Molts dels títols de les seves cançons porten la llavor d’una promesa de felicitat lírica, i en general la promesa es compleix. Però El auténtico gin-tónic és una cançó instrumental. Una llàstima.
L’ideal
Al llibre El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica de Jaume Coll, m’assabento que al reputat restaurant de Taialà estan perseguint el gintònic ideal.
“El Gintònic (2004) d’El Celler partint dels components tradicionals, és una elaboració apassionant. El toc desequilibrant, agosarat, màgic, el trobem en els cinc galçons que es posen a la copa.”
“Per preparar els glaçons, es parteix no pas d’aigua osmositzada sinó d’aigua de glacera de fiord noruec”
“S’esmicolen 4g de cardamom verd i 6 de ginebró. Cada picadura es deixa macerar en un recipient amb un litre d’aigua i es guarda una setmana a 4 graus, abans de fer els glaçons a una temperatura que no retardi el desglaç. El resultat és espectacular.”
“Isaac Padrós que prepara el gintònic de la casa, considera que la Tanqueray núm 10, destil·lada cinc vegades, és l’alcohol adecuat”
“El problema però és la tònica”
“Un dia en Josep”, es refereix a en Josep Roca el sommelier d’El Celler, “em farà cas i s’espavilarà a buscar l’aigua apropiada, la quinina i les herbes per fer-se ell mateix la tònica, la pota coixa de l’assumpte a qualsevol lloc. Aleshores podrem dir que sóm a prop de l’ideal.”
El real
Fa uns dies vaig llegir en un blog (que ara no puc recuperar) un post d’algú que havia anat a prendre el primer gintònic de la temporada a les carpes de la devesa de Girona. Es sorprenia dels 8 euros que li havien clavat per un combinat de tònica i Bombay Sapphire. Fa uns anys que als cambrers i a les cambreres de les carpes, o de la carpa on jo acostumo anar a castigar-me, els ensenyen com servir un gintònic: han fet rutina d'allò tan desagradable d’esprémer contra la vora del got el tall de llimona, el got és ample i el carreguen satisfactòriament de glaçons i si els pares els peus entre la ginebra i la tònica pots evitar que et reguin el combinat amb un rajolinet de llimonada que guarden en una gerra. És possible, si et despistes, que et buidin també tota la tònica al got, però generalment fan el gest delicat de deixar que siguis tu qui es proporcioni la cosa al gust. Tot això per 8 euros. Jo, en pagaria 10.
La cançó de La Costa Brava:
El grup asturià, La Costa Brava (a Astúries també tenen una costa que no és precisament dòcil) té una cançó gravada que van titular El auténtico gin-tónic. És un títol malaguanyat. La Costa Brava titula molt bé: Déjate querer por una loca, Házte camarera, Canción para Beyoncé Knowles, etc, i canta coses sempre prometedores com: “Te ví llorar en el cumpleños de Ronaldo” o “Me casaré cuando me enamore/ no por miedo/ no por miedo a quadarme sólo/ o a quedarme sin dinero”. A la cançó Adoro las pijas de mi ciudad canten: “No conozco quien se resista/ a su sonrisa de dentista”. Molts dels títols de les seves cançons porten la llavor d’una promesa de felicitat lírica, i en general la promesa es compleix. Però El auténtico gin-tónic és una cançó instrumental. Una llàstima.
L’ideal
Al llibre El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica de Jaume Coll, m’assabento que al reputat restaurant de Taialà estan perseguint el gintònic ideal.
“El Gintònic (2004) d’El Celler partint dels components tradicionals, és una elaboració apassionant. El toc desequilibrant, agosarat, màgic, el trobem en els cinc galçons que es posen a la copa.”
“Per preparar els glaçons, es parteix no pas d’aigua osmositzada sinó d’aigua de glacera de fiord noruec”
“S’esmicolen 4g de cardamom verd i 6 de ginebró. Cada picadura es deixa macerar en un recipient amb un litre d’aigua i es guarda una setmana a 4 graus, abans de fer els glaçons a una temperatura que no retardi el desglaç. El resultat és espectacular.”
“Isaac Padrós que prepara el gintònic de la casa, considera que la Tanqueray núm 10, destil·lada cinc vegades, és l’alcohol adecuat”
“El problema però és la tònica”
“Un dia en Josep”, es refereix a en Josep Roca el sommelier d’El Celler, “em farà cas i s’espavilarà a buscar l’aigua apropiada, la quinina i les herbes per fer-se ell mateix la tònica, la pota coixa de l’assumpte a qualsevol lloc. Aleshores podrem dir que sóm a prop de l’ideal.”
El real
Fa uns dies vaig llegir en un blog (que ara no puc recuperar) un post d’algú que havia anat a prendre el primer gintònic de la temporada a les carpes de la devesa de Girona. Es sorprenia dels 8 euros que li havien clavat per un combinat de tònica i Bombay Sapphire. Fa uns anys que als cambrers i a les cambreres de les carpes, o de la carpa on jo acostumo anar a castigar-me, els ensenyen com servir un gintònic: han fet rutina d'allò tan desagradable d’esprémer contra la vora del got el tall de llimona, el got és ample i el carreguen satisfactòriament de glaçons i si els pares els peus entre la ginebra i la tònica pots evitar que et reguin el combinat amb un rajolinet de llimonada que guarden en una gerra. És possible, si et despistes, que et buidin també tota la tònica al got, però generalment fan el gest delicat de deixar que siguis tu qui es proporcioni la cosa al gust. Tot això per 8 euros. Jo, en pagaria 10.
La cançó de La Costa Brava:
Powered by Castpost
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada