Albert Camus reflexiona
L’any 1951, l’escriptor francès Albert Camus, va publicar L’home revoltat. El llibre começa amb una pregunta. Comença així:
Què és un home revoltat? Un home que diu no. Però si refusa, no renuncia: és també un home que diu si, des del primer moviment. Un esclau, que ha rebut ordres durant tota la vida, de sobte troba inacceptable una nova ordre. Quin és el contigut d’aquest “no”?
Significa, per exemple, “les coses han anat massa lluny”, “fins ara, sí; d’ara endavant, no”, “vas massa lluny”, i també “hi ha un límit que no passareu”. En definitiva aquest “no” afirma l’existència d’una frontera.
Així, el moviment de revolta es recolza, al mateix temps, en el rebuig categòric d’una intrusió intolerable i en la certesa confusa d’un bon dret, més exactament en la impressió del rebel que “té dret a...”. La revolta va acompanyada de la sensació d’un mateix de tenir, d’alguna manera i en algun lloc, la raó. En això és en el què l’esclau revoltat diu al mateix temps sí i no. Afirma, al mateix temps que la frontera tot allò que sospita i vol conservar dintre de la frontera. Demostra, amb obstinació, que hi ha en ell alguna cosa que “val la pena de...”, que exigeix vigilancia. En certa manera oposa a l’ordre que l’oprimeix una mena de dret a no ser oprimit més enllà del què pot admetre.
Què és un home revoltat? Un home que diu no. Però si refusa, no renuncia: és també un home que diu si, des del primer moviment. Un esclau, que ha rebut ordres durant tota la vida, de sobte troba inacceptable una nova ordre. Quin és el contigut d’aquest “no”?
Significa, per exemple, “les coses han anat massa lluny”, “fins ara, sí; d’ara endavant, no”, “vas massa lluny”, i també “hi ha un límit que no passareu”. En definitiva aquest “no” afirma l’existència d’una frontera.
Així, el moviment de revolta es recolza, al mateix temps, en el rebuig categòric d’una intrusió intolerable i en la certesa confusa d’un bon dret, més exactament en la impressió del rebel que “té dret a...”. La revolta va acompanyada de la sensació d’un mateix de tenir, d’alguna manera i en algun lloc, la raó. En això és en el què l’esclau revoltat diu al mateix temps sí i no. Afirma, al mateix temps que la frontera tot allò que sospita i vol conservar dintre de la frontera. Demostra, amb obstinació, que hi ha en ell alguna cosa que “val la pena de...”, que exigeix vigilancia. En certa manera oposa a l’ordre que l’oprimeix una mena de dret a no ser oprimit més enllà del què pot admetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada