Diari de Cuernavaca

Dick Van Escamilla

2008-03-30T21:59:00.004+02:00

Ara ja fa molts anys que, havent llegit un article al diari que pel què sigui m'interessa, no el retallo i l'arxivo en una carpeta. Abans ho feia. Encara guardo tres arxivadors plens de retalls de diari que corresponen, cada un, als anys 96, 97 i 98. És un costum d'una altre època, però avui en llegir que Salvador Escamilla s'ha mort, me n'hi he anat a buscar un article que sabia que guardava. És un article del Sergi Pàmies pel diari El País de l'11 d'octubre de 1997. Pàmies hi explica que, mirant-se Mary Poppins, la pel·lícula de Walt Disney, li ve al cap el record que, qui va doblar a Dick Van Dyke per a la versó castellana, va ser el Salvador Escamilla, precisament. Pàmies el telefona per confirmar-ho i Escamilla li ho confirma . Pàmies li demana per quedar i parlar-ne. En la trobada, Escamilla li acalreix que ell només va doblar les parts cantades del personatge, per exemple en aquell tall en que es canta el Supercalifragilísticoespialidoso. En aquells anys jo me l'escoltava molt, l'Escamilla per la ràdio, i em va agradar llegir que, segons la crònica del Pàmies, "lluny del micròfon, l'Escamilla es comporta igual que quan està dintre d'un estudi. Es dirigeix a tu com si fossis no ja un dels milers de convidats als quals ha entrevistat al llarg de la seva carrera com a radioman, sinó la audiència del món sencer". Aquell més d'octubre de 1997, no sé si un dissabte abans o després o potser va ser aquell mateix dissabte de l'article d'en Pàmies, jo havia estat a Sarrià amb el meu amic J. durant el pregó de la festa major del barri, que és el meu barri perquè hi vaig néixer tot i que fa tants anys que ja no hi visc. L'Escamilla, aquell any va ser-ne el pregoner i després de escoltar-lo vam anar am en J. a fer cerveses al bar Tomàs i a la tercera o a la quarta jo ja estava demanant als cambrers utilitzant la meva imitació, o només la cantarella característica, de l'Escamilla. En aquells anys em sortia molt bé. Avui ja no sabria fer-ho i em sap greu, em fa sentir culpable, com si, el fet de no enrecordar-me'n el matés dues vegades.

Els governants secrets del món

2008-02-10T17:13:00.000+01:00

"Els governants secrets del món, m'han robat la xicota". Això és el què diu el primer vers d'una cançó dels Clem Snide que està recollida en el recopilatori The future Soundtrack of America. La cançó es diu The ballad of David Icke. Aquest post és el resultat de teclejar David Icke a Google.

David Icke, té una entrada a la wikipedia. Va néixer el 1952 a Leicester. Va ser porter professional de futbol fins als 21 anys. Una lesió al genoll va apartar-lo del terreny de joc, però no del tot dels camps de joc: va trobar feina en un diari esportiu local, primer, i després va passar a la televisió on va arribar a ser una peça important de l’equip d’esports de la Bbc. L’any 1988 va deixar la Bbc per dedicar-se a la política, com a membre del Partit Verd. Vull dir que era una persona d’una popularitat mitjana el març de 1990.

Aleshores li passa una cosa. David Icke ha complert els 38 anys. És possible que s'hagi separat o que el seu primer matrimoni estigui en crisi, o potser només és ell el qui està en crisi, o és només curiositat, no ho sé, però per alguna raó es posa en contacte amb una mèdium, la Betty Shine. La espiritista li fa alguns vaticinis: li diu que ha sigut escollit per a sanar el món, que es farà famós per això i que escriurà alguns llibres. Icke es pren la mèdium seriosament. La revelació l’aparta de la política, Icke deixa el Partit Verd i viatja a Perú i en torna amb un llibre sota el braç, Truth vibrations, on explica les seves vivències espirituals. Per presentar el llibre convoca a Londres una conferència de premsa en la qual es presenta com el portaveu de l’esperit de Crist. L’ex-presentador d’esports vesteix sempre, des de que ha tornat del Perú, de color turquesa i és amb un xandall d’aquest color que va a l’entrevista a la qual el crida Terry Wogan per el seu talkshow de la Bbc, un dels més populars al Regne Unit aleshores. David Icke, entre les rialles del públic, repeteix als televidents que és el fill de Déu i mira d’advertir-los i advertir a tot el món de les desgràcies que vindran. És una escena patètica i divertida a la vegada en la qual un home intenta revelar una veritat terrible a una audiència que es tronxa veient com aquell a qui no feia gaire havien vist presentar programes de billar o retransmetre proves olímpiques ha perdut la xaveta. Però això només és el començament de la història.

Hi ha una altre entrevista de David Icke amb Terry Wogan, feta una quinzena d’anys després. En aquesta segona entrevista David diu referint-se a la primera: “aquella entrevista ho va canviar tot. Tothom a Gran Brentanya se’n fotia de mi, no podia sortir al carrer, calia només que un humorista digués el meu nom per fer riure l’audiència”. Els anys no han passat en va i en aquesta entrevista, Icke, ja no vesteix de turquesa i, tot i que no es pot dir que l’any 1991 fos un neòfit en el mitjà televisiu, és evident que ara domina molt millor les arts retòriques i les arts escèniques. Si en l’entrevista de 1991 Terry Wogan adverteix Icke que el públic no està rient amb ell, sinó que se n’està rient d’ell, en aquesta revisió de l’entrevista David Icke no només aconsegueix arrancar aplaudiments del públic, sinó que aconsegueix girar la truita i que riguin amb ell i que, amb ell, se’n riguin de Terry Wogan. Com si fos un acudit, o un senyal, Icke i Wogan han canviat la seva situació a la pantalla: en l’entrevista de 1991 Icke estava a l’esquerra, però el 2006 s'està a la dreta de la pantalla ocupant el lloc de Wogan. "Qui riu últim riu millor", es diu en un dels comentaris del vídeo a Youtube. I l’acudit, o potser és un senyal d'alguna cosa, és que David Icke aconsegueix la última rialla, el canvi de torna, mantenint fonamentalment el mateix discurs que el 1991.

A Tenia raó David Icke?, un documental del Channel 5 sobre el personatge, les primeres imatges que veiem són les de Wogan presentant el seu convidat en el seu xou del 91 intercalades amb una xerrada actual de David Icke en un teatre ple com un ou. La idea del realitzador és clara: com un home ridiculitzat en un programa de televisió, les idees xalades del qual s’han utilitzat com a material per a l’espectacle omple, 15 anys després, teatres sencers amb les seves xerrades igualment xalades? Eef Barzelay, el frontman de Clem Snide, a la cançó que ha donat origen a aquest post canta que els governants secrets del món s’han d’assegurar que la veritat tingui l’aparença d’una bogeria, To make sure that the truthful are made to look mad , canta literalment, o sigui que aquells que diguin la veritat han de semblar bojos. I pot ser que això expliqui l’èxit de les teories conspiranoiques de David Icke. En una mirada general, David Icke, és un teòric de la conspiració com tants d’altres: un govern secret domina el món des de l’antiguitat; utilitzen els governants com a titelles, i encaminen el món a una govern únic, una moneda única, a un exèrcit únic i a un control de la població per mitjans informàtics; provoquen guerres, catàstrofes naturals i pandèmies per aconseguir els seus mitjans o, dit d’una altre manera, les guerres, les pandèmies i les catàstrofes naturals, o sigui el mal i aquelles coses que ens provoquen temor, estan programades per uns pocs per tal de tenir aterrits i controlats a uns molts. Però la teoria de David Icke amaga una sorpresa, una punchline que el fa anar una passa més enllà dels xarlatans de Bilderberg o els conspiranoics de l’9/11, la veritat amb aparença de bogeria la qual Eef barzelay es refereix a la cançó, és la revelació sobre qui són aquests pocs que durant tants anys han enganyat a tants. Segons explica David Icke a The bigger secret, el secret més gran, els governants secrets del món són 12 llinatges de rèptils arribats de l’espai exterior que gràcies a la sang robada amb violència de determinats éssers humans (how blood of blind children was used in their bread, canten els Clem Snide) poden mantenir en la nostra dimensió una aparença humana. "Aquella entrevista i la seva repercussió", diu David Icke, " em van alliberar de la pressió de pensar sempre en el què la resta de gent pensaria de mi", per tant va perdre la pressió d'esdevenir ridícul, no només per allò que digués també sinó també ridícul per allò que només pensés. Va perdre així la por de pensar. Sense aquell escarni públic durant la seva època turquesa, ve a dir Icke, no hagués arribat a la veritat ni hagués perdut la por de semblar boig.

Qui és Tiny Tim?

2008-02-04T23:47:00.000+01:00

Per aquells que durant el nadal passat hàgiu estat escoltant A John Waters Christmas, el recopil·latori que el director de cinema va fer per New Line Records, Tiny Tim és el responsable de la versió inoblidable de Rudolph the red nosed. Tiny Tim va ser el nom artístic de Herbert Khaury, un músic i cantant del passat segle 20. Els seus múltiples registres vocals, la seva pinta extravagant, el seu minuciós coneixement del cançoner popular nord-americà, el seu cristianisme recalcitrant, la mescla del so psicodèlic dels seixanta amb l'esperit de Tin Pan Alley, fan fascinant la música d'aquest home que va casar-se en directe al programa de Johnny Carson davant de 40 milions de espectadors. Jo he espigolat d'aquí i d'allà gairebé tota la seva discografia. Aquest post és una recomanació. Qui es pot resistir a una discografia que comença cantant en falsetto "Welcome to my dream and how are you"? He llegit que Jeff Feuerzeig, el director del documental sobre Daniel Johnston, aquell music esquizofrènic també tan particular, està preparant un documental sobre la vida de Tiny Tim: si hi reeixeix, aleshores tindrem reedició dels seus discos i ressenyes a Pitchfork. Però no us espereu tant.

Anar-se'n per la finestra

2008-02-04T22:12:00.000+01:00

El 3 de febrer de 1997, per tant ahir va fer onze anys, es va morir l'escriptor txec Bohumil Hrabal. Feia dos mesos que estava ingressat en un hospital de Praga a causa d'una artritis crònica. Segons els metges, la mort de Hrabal es va produir en relliscar des de l'ampit d'una finestra del cinquè pis de l'hospital quan Hrabal estava donant de menjar a uns coloms. Tenia 82 anys.

Uns mesos abans, el novembre de 1996, Monika Zgustová, la exel·lent traductora de bona part de l'obra de Hrabal al català, va publicar a Edicions Destino una biografia de l'escriptor txec. El llibre es diu Els fruits amargs del jardí de les delícies. El darrer capítol de la biografia comença en un cinquè pis, però no pas el cinquè pis de l'hospital on encara no estava ingressat, sinó el cinquè pis del seu apartament a Praga. Escriu Zgustová: "Cada matí es desperta al cinquè pis del seu "gratacel", una casa alta, construïda de plafons prefabricats. Tots els matins li semblen iguals." Una mica més endavant segueix: "Des del cinquè pis mira cap avall i alguna cosa l'atreu. Recorda tots aquells que havien pensat de suïcidar-se -Kafka, Rilke i el seu Malte Laurids Brigg-, i els que van fer-ho -Konstantin Biebl, Serguei essenin, Vladimir maiakovski, el pare d'Arthur Schopenhauer, Sèneca i l'amic de Hrabal, Vladimír Boudník-. Però es diu que encara ha de continuar vivint per arribar al fons de si mateix, baixar encar un pis més del seu soterrani."

Crimes and midemeanors és una pel·lícula de Woody Allen de l'any 1990. Allen hi interpreta a Cliff Stern un cineasta que està enredat en un documental sobre el seu cunyat Lester Kaufamn (Alan Alda) un productor de televisió megalòman i frívol, un favor que li fa el seu cunyat perquè es guanyi la vida; però a la vegada intenta rodar-ne un altre sobre el profesor Louis Levy (Martin S. Bergmann), un savi filòsof jueu, un projecte per el qual no ha trobat finançament. Halley Reed, interpredatda per Mia Farrow, és la productora del documental de Lester i es mostra molt interessada per professor Levy i pel treball de Allen. Sembla, a més, que Cliff i Halley s'enamoraran, però Crimes and misdemeanors decep bastantes de les expectatives que crea en els espectadors més ingenus, tampoc Judah paga pel crim que dona títol a la pel·lícula. El cas és que a la segona meitat del film, sortint del cinema amb la seva neboda, Cliff rep una telefonada per la qual se li comunica que el professor Levy s'ha mort que, en concret, s'ha suïcidat. Com Hrabal el professor Levy era un octogenari savi i Allen no se'n sap avenir que s'hagi llevat la vida, el desconcerta sobremanera, no entén, a més, la nota que ha deixat. Levy ha deixat només una breu nota on diu : "He marxat per la finestra".

A l'entrada per Bohumil Hrabal a la wikipedia es discuteix si la mort de Hrabal va ser o no va ser un suïcidi i tant la llista d'escriptors suïcides que utilitzava la revista Benzina per la propaganda d'un concurs literari, com la que manté (i ara veig que actualitza) Toni Ibañez en el seu antic blog Tros de Quoniam, inclouen Hrabal com a suïcida en contra de l'opinió dels metges de l'hospital de Praga. Jo no ho sé. Tampoc sé quin final trobo més hrabalià si el suïcidi o l'accident. Per això he escrit només que ahir va fer onze anys que Hrabal es va morir. Però també podria haver escrit que ahir va fer onze anys que l'escriptor txec Bohumil Hrabal se'n va anar per la finestra, que fa onze anys que Hrabal va marxar per la finestra cap a "la nit eterna", per utilitzar les últimes paraules del llibre de la Zgustová. Que déu el tingui a la glòria amb la Pipsi i l'oncle Pepin.

Hurbinek i la paraula secreta

2008-01-22T22:28:00.000+01:00

És en una sobretaula de diumenge a la tarda. Dos germans s'han posat a recordar una paraula secreta que utilitzaven quan eren canalla i que només ells dos comprenien. Vull explicar una anècdota sobre una altre paraula secreta per posar cullerada en aquesta conversa que no m'incumbeix però així que començo a explicar-la m'adono que el què donava per descomptat, que la paraula i el nom del nen que la pronunciava em vindrien al cap o a la llengua així que em poses a explicar-ho, no ho hauria d'haver donar per descomptat. M'he adonat que havia oblidat els detalls substancials de la història i que sense això no pagava la pena d'explicar-la. De manera que m'he quedat a mitges i els he deixat a mitges, amoïnat més per aquest oblit que no pas per les paraules barbotejades que han quedat com una pixarada fora de test. De tornada, conduint cap a casa, he intentat recuperar el record, explicar-me almenys la història a mi però tampoc hi he reeixit. M'ha fet ràbia, com si no hagués sabut contestar una pregunta "que em sabia", però només m'ho pensava que me la sabia, en un examen. La cosa és que puc recordar que no fa gaire, una mica més d'un any, recordava bé els detalls d'aquesta anècdota que vaig llegir en fa una dotzena. Això sí que ho he recordat al cotxe, he recordat que quan vaig tornar a veure The sweetest sound per escriure'n una sèrie de posts aquí al blog, vaig pensar en aquesta història que avui se m'ha escapat. Vaig pensar de fet en explicar-la aquí i tot.

Vaig recordar aquesta anècdota, que és una anècdota que explica Primo Levi a La treva, mirant la pel·lícula d'Allan Berliner en un moment en què Allan Berliner, en aquest documental que va dedicar al seu nom i als noms en general, apareix en l'altar d'una sinagoga llegint noms de jueus assassinats als camps nazis d'extermini. És una cerimònia que es deu celebrar sovint per recordar la Soah, es llegeixen per torns els noms dels morts en veu alta com una forma d'homenatge o com una manera de prevenir l'oblit, com si, mentre els noms de les víctimes de l'extermini fossin pronunciats l'extermini no fos del tot complet.

Un cop a casa, he pogut recuperar tota la història perquè tinc el llibre a casa. Primo Levi explica que en el seu camp d'extermini i havia un nen d'uns tres anys, "un fill d'Auschwitz" com l'anomena ell, un orfe amb les cames atrofiades que no sabia parlar i que no tenia nom, o que ja no tenia nom; si n'havia tingut els qui el sabien ja no podien pronunciar-lo. Els deportats, en conseqüència i per corregir l'anomalia, l'havien batejat com a Hurbinek, un nom inventat, triat, suposa Levi, per alguna de les dones. Hurbinek: el nom que jo havia oblidat i que no vaig poder pronunciar a la sobretaula. Un dia, el minyó aquest, el "sense-nom", com l'anomena Primo Levi però que en canvi "havia estat marcat amb el tatuatge d'Auschwitz", i si que tenia, per tant, número, Hurbinek, doncs, un dia pronuncia una paraula, diu: massklo o bé matisklo. I Primo Levi escriu: "Tots l'escoltavem en silenci, ansiosos d'entendre, i hi havia entre nosaltres parlants de totes les llengües d'Europa: però la paraula de Hurbinek va romandre secreta". Ningú no va saber mai què volia dir Hurbinek quan deia massklo. Aquest nen va morir a principis de març del 1945, un cop alliberat Auschwitz. "Res no en queda, d'ell: el seu testimoni són aquestes paraules meves".

Per això m'ha fet ràbia i m'ha sabut greu no haver pogut explicar l'anècdota durant la sobretaula i adonar-me que havia oblidat el nom i la paralua secreta, Hurbinek i massklo. Com si recordar-ho i mantenir-ho present fos una forma de fer menys terrible aquesta història tan terrible.

Dos fotògrafs italians

2008-01-16T22:40:00.000+01:00

No sé quantes coses en comú tenen, Paolo Ventura i Massimo Vitali, a banda de ser tots dos fotògrafs i italians i que jo els he trobat plegats en el web de M+B, una galeria d'art de Los Angeles, aquest matí mentre buscava fotografies de l'escriptor Hunter S. Thompson.

Paolo Ventura és un milanès de 40 anys, instal·lat a Nova York, que fotografia petits diorames que ell mateix construeix. Són escenes molt detallades, algunes d'elles un punt sensacionalistes. La seva pàgina web recull tres sèries: Winter stories, California i War souvenir. Fins l'any 2006 Paolo Ventura s'havia dedicat a la fotografia de moda. Els diorames de War souvenir recreen escenes de la vida quotidiana durant la segona guerra mundial; Winter stories i California es situen segurament en la mateixa època però més lluny del front. Són fotografies estranyes perquè a vegades la situació de la càmera fa que semblin fotogrames de pel·lícula, i perquè també semblen pintures i perquè les escenes fotografiades són escenes fictícies i els personatges que hi surten ninots.

Massimo Vitali va néixer a Como l'any 1944. Fins l'any 1994 va dedicar-se al fotoperiodisme. Des d'aleshores es dedica a fotografiar platges, discoteques, supermercats, estacions d'esquí, atraccions turístiques, piscines, llocs a vessar de gent, no-llocs tal i com els va anomenar l'antropòleg francès Marc Augé. Vitali, igualment com fa Paolo Ventura, utilitza sempre la mateixa tècnica: fa les fotgrafies en plaques molt grosses de 20x25 i s'enfila quatre o cinc metres. El resultat són fotografies molt detallades que ell presenta en gran format i impreses sobre plàstic. Les fotografies, com els dibuixos de Martin Handford on cal buscar en Wally, contenen multitud d'anècdotes i de personatges però a la vegada provoquen una contradictòria sensació de quietud, potser és cosa de la sobreil·luminació. A la seva pàgina web m'he trobat la galeria de fotografies buida(aquí però n'hi ha un munt), però n'hi ha una a la portada que permet, amb un zoom, acostar-nos a la fotografia fins a els detalls més ínfims, una mica com si naveguéssim amb el Google Earth.

No sabria dir què tenen en comú aquests dos fotògrafs o encara més, que tenen en comú les seves fotografies però mirant-les em fa l'efecte que es troben en algun punt dels seus discursos, com sí, fent anar el zoom en les fotografies de Viatali de cop ens hi trobéssim també ninots i no persones, o potser només és la forma amb la qual el temps ha estat aturat, capturat.

Guebrídguma i stuckisme

2008-01-11T16:36:00.000+01:00

Una de les coses bones de l'art conceptual és que les obres poden viure al marge d'elles mateixes, només cal explicar-les. Per això m'estalviaré, en aquest post de buscar cap il·lustració per Everyone I Have Ever Slept With 1963-1995, o sigui, tothom amb qui he dormit 1963-1995, una obra de Tracey Emin, una artista conceptual anglesa. No sé si l'obra es conserva ni on es conserva. Consistia en una tenda de campanya canadenca que en les parets interiors contenia, llistats en diverses mides, els noms de totes les persones amb qui, tal com el títol indica, la Tracey Emin havia dormit. Al terra de la tenda es podia llegir: with myself, allways with my self ( o sigui: amb mi mateixa, sempre amb mi mateixa). La llista recollia tots aquells amb qui havia dormit, no pas amb els qui havia fet l'amor o cardat, o no pas només amb els qui havia dormit en el sentit més eufemístic.

A la pàgina 154 de la tercera i darrera entrega de Tu rostro mañana, la novel·la de Javier Marías. Es pot llegir: "Potser l'únic que en Tupra i jo tindríem en comú era un vague i pàl·lid parentiu que solen ignorar els homes i que les llengües no recullen, però sí el sentiment i en ocasions els gelos i en ocasions la camaraderia; excepte la llengua anglosaxona segons vaig llegir una vegada en un llibre, no d'un anglès sino d'un compatriota meu, i no pas un assaig ni una obra lingüística sino una ficció, una novel·la el narrador de la qual recordava l'existència d'una paraula en aquell idioma pretèrit que designava el parentiu o la relació adquirits per dos o més homes que s'haguessin allitat amb la mateixa dona, encara que fos en èpoques diferents i amb els diferents rostres d'aquella dona en la seva vida, el seu rostre d'ahir o avui o demà. Se'm va quedar a la memòria aquella noció curiosa, encara que el narrador no estva segur de si es tractava d'un verb, l'equivalent inexistent modern del qual seria "cojaure" (o "cofollar", en groller i contemporani), o d'un substantiu, que conseqüentment denominaria als "cojaents" (o "cofolladors"), o l'acció en sí mateixa (la "cofornicació" diguem-ne). Un dels vocables possibles , no sé quin, era "ge-bryd-guma", l'havia retingut sense procurar-ho ni fer esforç, i a vegades em venia a la punta de la llengua, o del pensament."

Marías escriu: "segons vaig llegir una vegada en un llibre". El narrador ha oblidat quin llibre però no pas Marías, ni alguns lectors de Marías. A la pàgina 233 de l'edició que jo tinc de Mañana en la batalla piensa en mi, una novel·la de Marías de 1994, durant el capítol 7è que comença dient: "Quina desgracia saber el teu nom encara que no conegui el teu rostre demà", Marías escriu: "Quan sé d'infidelitats sexuals o assisteixo a canvis de parella o a segones núpcies -també quan veig pels carrers putes en passar amb el meu cotxe o en taxi o caminant- sempre recordo la meva època d'estudiant de filologia anglesa, en la que vaig aprendre l'existència d'un verb abolit i antic, un verb anglosaxó que no ha perviscut i que a més no recordo exactament quin era, el vaig sentir mencionar un cop al professor a classe i se'm va gravar per sempre el seu significat, que tinc en compte, però no la seva forma. Aquest verb designa la relació o parentiu adquirits per dos o més homes que han han jagut o s'ha allitat amb la mateixa dona, encara que sigui en èpoques diferents i amb els diferents rostres d'aquella dona amb el mateix nom en totes les seves èpoques. El que és més probable és que el verb portes el prefixe ge-, que originalment significava "junts" i en anglosaxó indica a vegades camaraderia o conjunció o acompanyament, com en algun substantiu que no he oblidat, ge-fera, "company de viatge", o ge-sweostor, "germanes". Suposo que deuria ser alguna cosa semblant als nostres prefixes "co-", "com" "con-" que apareixen tant sovint, a "coparticipant" i "comensal" i "condeixeble" i "compare" i "còmplice" i "conjugue" i a tantes altres paraules, i aquest verb desaparegut que ja no recordo tal vegada fos ge-licgan, atès que licgam vol dir "jaure" i la traducció i la idea serien les de "conjaure", o bé "cofollar" si el vocable fos més rude. Tot i que pot ser que el que transmetés aquesta idea no fos un verb sino un substantiu, tal vegada ge-bryd-guma, que seria "coxicot", o potser ge-for-liger, "cofornicació", qui sap, i em temo que mai tornaré a saber-ho, perquè quan vaig voler confirmar la memòria i recobrar la paraula a més de la idea i vaig trucar al meu antic professor per preguntar-li-ho, em va dir que no se'n recordava; vaig consultar en la meva vella gramàtica anglosaxona i no vaig trobar-hi res ni en el glosari adjunt, potser s'ho va inventar el meu record; i així em vaig limitar a conjeturar aquestes posibilitats que tinc presents quan es dóna el cas."

De manera que la paraula potser només és una conjectura de Marías, però no la idea. L'obra de Tracey Emin deu recollir la comunitat de guebrídgumes que ella, amb diferents rostres o potser amb el mateix i per tant a l'hora, va fer guebrídgumes que potser ja n'eren per altres noms i per altres rostres. Entrant a la tenda canadenca, s'hi troba el nom de Billy Childish, l'únic dels noms que reconec, el nom d'un altre artista britànic que va ser, durant uns anys, parella de la Tracey Emin.

Billy Childish és el sobrenom de Steven John Hamper, un artísta hiperactiu que ha cultivat la poesia i la música i la pintura i el cinema i el teatre i la fotografia i la novel·la autobiogràfica. A la novel·la My Fault, de 1996, va explicar els abusos sexuals que va patir en mans, o no només en les mans, d'un amic de la família, no sé si això converteix Tracey i l'abusador en guebrídgumes. El cas és que quan la Tracey Emin i en Billy Childish van separar-se, Billy Childish va fundar un moviment artístic que va batejar com l'stuckisme. El nom és degut precisament a la Tracey Emin qui, segons reporta Billy Childish en un poema va cridar-li un dia:

Your paintings are stuck,

you are stuck!

Stuck! Stuck! Stuck!

O sigui: les teves pintures estan encallades, tu estàs encallat, ecallat! encallat! encallat! Billy Childish va formar el grup dels stuckistes amb Charles Thompson (no sé si aquest parell en són de guebrídgumes), però l'stuckisme s'ha extès arreu del món. El setembre passat, que vaig estar a Londres, vaig poder veure una exposició stuckista, I won't have sex with you as long as we're married, en una galeria pel barri de Wimbledon. L'stuckisme és un moviment anti-conceptual partidari de la pintura figurativa. En aquella exposició hi havia obres de Charles Thompson però ja no de Billy Childish que, em sembla que ha abandonat el grup. La cosa és que, com que aquestes no són obres conceptuals i són de mal explicar, millor que d'aquestes sí, en pengi unes quantes:

Justo, Claire i Russell, Sam i Scott

2008-01-11T11:25:00.000+01:00

Es fan anuncis bons però com passa amb els acudits, encara que siguin memorables, s'obliden ràpidament. Aquest anunci d'Aquarius deu tenir dos o tres anys i formava part d'una campanya ben pensada d'aquesta beguda isotònica. Si la memòria no em falla aquest que he enllaçat venia precedit per uns altres anuncis on els publicistes jugaven amb l'adveniment de l'era de la fi del màrqueting i de la publicitat. Aquest element paradoxal, ceci n'est pas un spot, es manté en aquest anunci: pren la forma d'un fals documental o d'un fals reportatge sobre el nou protagonista de l'anunci d'Aquarius: Justo Gallego, un home de 80 anys que construeix una catedral amb les seves pròpies mans és protagonista d'aquest anunci perquè és el protagonista d'aquest anunci. L'espot és enginyós i juganer i, en l'època que el passaven per la tele, vaig rebre un correu electrònic d'un amic que em remetia a algun lloc de la xarxa on la història estava ampliada. "El paio existeix!", m'avisava en el correu. "La història és certa". No vaig tenir clar, en el moment, si el fet de ser una història real millorava l'anunci o si hagués estat millor si la cosa hagués estat falsa de totes totes, si la història de la catedral i el Justo Gallego fossin inventats i un muntatge, per tant, si el documental fos fals no només perquè era un anunci i no un documental.

A la tercera temporada de Six Feet Under, la Claire, la filla petita de Fisher&Sons, la funerària sobre la qual gira la sèrie de la HBO, comença a estudiar Belles Arts en una universitat de Los Angeles. L'escola d'art on fa els seus estudis és una escola inventada i, no cal dir-ho, la Claire Fisher, interpretada per Lauren Ambrose, és un personatge igualment fictici. Però moltes de les trames que afecten la Claire a partir d'aquesta temporada tenen a veure amb la seva creativitat i amb els seus treballs per a l'escola, amb les seves creacions artístiques: dibuixos, pintures, fotografies, obres d'art que pertanyen a la ficció televisiva però que a la vegada pertanyen a la realitat en la mesura que els espectadors de la sèrie les podem veure perquè estan filmades, en ocasions està filmada la pròpia realització de la peça. No tan sols les peces d'art de la Claire sinó també les dels amics artistes amb els quals ella comença a relacionar-se. És d'aquesta manera que es produeix un estrany diàleg entre el que és real o autèntic i el què es fals, del què té i no té valor en art. L'autenticitat i el valor de les coses que fa la Claire és tema per a la ficció televisiva, però el tema es duplica perquè aquelles peces es poden mirar de forma autònoma. No només jo devia mirar-me la sèrie fascinat per l'estranyesa de l'efecte que les falses peces d'art de la Claire em produïen perquè, a la pàgina web de la sèrie, hi ha tota una secció dedicada a l'art work de la Claire on ens expliquen com i qui, en realitat, va realitzar-les.

En el quart capítol d'aquesta tercera temporada, la Claire i un seu company de facultat, el Russell, es passegen per Los Angeles de matinada. Surten de prendre una copa amb un dels seus professors de l'escola i un artista convidat que els hi ha fet una xerrada. O sigui: surten de posar la poteta en els ambients artístics on, a més a més, han estat presentats com a diamants en brut. Estan contents, plens d'esperances i, a la vegada, plens de dubtes, per què: com se sap què és un artista i com sap un mateix que és o està en camí de ser un artista? Com se sap si s' és autèntic i de veritat? Com si es té talent del de debò o només una mica de traça? Russell, l'amic de la Claire, la porta fins a un solar on hi ha una construcció peculiar en la qual destaquen dues torres prou altes i li explica: "Es deia Simon Rodia i va estar 33 anys treballant-hi. Quan li va semblar que les havia acabades va donar les escriptures del terreny a un veí, va fer les maletes i va tocar el dos. Hi va posar de tot, qualsevol cosa que trobés en el camí d'anada o de tornada de la feina: barres d'acer, petxines, llaunes, vidre, sabatots, panotxes de blat de moro. Era un paleta però era un artista de debò". En aquestes paraules de Russell ressonen les paraules que inicien l'anunci d'Aquarius: "Justo Gallego, construeix una catedral amb les seves pròpies mans des de fa quaranta anys sense cap recolzament oficial" i algunes de les que es poden llegir sobre impressionades en la pantalla: "recicla llaunes, botes, maons fets malbé, rodes de bicicleta". Russell està parlant de les Watts Tower. Buscant una mica a la xarxa vaig trobar-me que sí, que aquesta construcció també era de debò, que el paio existia i aquesta història també era real. En el capítol de Six Feet Under, la construcció es veu de nit però en les fotografies de dia que he trobat es veu encara millor la raresa d'aquestes estructures. Son disset torres en total. Va construir-les, aquest immigrant napolità, Simon Rodia, tot sol entre els anys 1921 i 1954. La forma de les torres recorda Gaudí i Rodia utilitza també el trencadís a la seva manera.

He trobat molt poca informació biogràfica de Simon Rodia: que va néixer prop de Nàpols l'any 1879 i que va arribar als EUA amb 15 anys i que després d'una temporada a Pennsilvània va anar a petar a Califòrnia on va viure fins l'any 1965, que es va morir. He confirmat el que n'explica Russell: acabades les torres va marxar i no va tornar-hi més. N'he trobat, també, algun retrat i he llegit que el seu nom italià era Sabato i que no està gaire clar que ningú l'anomenés mai Simon, el nom amb el qual ha passat a la posteritat, que els seus amics li deien Sam. Justo Gallego va començar a construir la seva catedral després d'abandonar un monestir trapenc malalt de tuberculosi. La construcció de la catedral de Mejorada es pot comprendre com una continuació de la seva vocació monacal. Però no he trobat enlloc res que expliqués què va moure la voluntat de Sam Rodia, més misteriosa i inexplicable igual que la seva fugida un cop acabada la feina.

El dia que em mirava aquest capítol de Six Feet Under, igual com a vegades et ve un acudit al cap que no sabies on ni que guardaves, vaig recordar l'anunci d'Aquarius i és així com aquestes dues construccions, que tenen vinculacions evidents per se, van quedar vinculades per me. Després, quan buscava referències de Sam Rodia a la xarxa, però, en lloc de posar-me a pensar en els dos homes i en la misteriosa força de voluntat que els va empènyer, el cert és que pensava en si el món seria millor, o el meu món, si la història de Sam Rodia no l'hagués trobat referenciada enlloc si es tractés d'una obra d'art inventada com ho són les obres de la Claire i els seus amics.

La Claire i en Russell, explicava abans, arriben a les Watts Towers després de prendre un copa amb el seu professor i un artista convidat que els hi ha fet una conferència. L'artista convidat és un artista inventat que es diu Scott Philip Smith. La conferència que dicta porta per títol: "La responsabilitat en l'art". En el fragment de la conferència que apareix en la sèrie ben bé del que es parla més aviat és de la consciència social de l'artista. Explica l'Scott Philip Smith: "Eren els anys del reaganisme. S'havien reduït gairebé a zero els pressupostos per a la sanitat i això havia deixat milers de pacients dels manicomis pels carrers de Nova York. Aleshores vaig agafar una bandera americana i vaig sortir al carrer a buscar tots aquells bojos rebutjats per la política republicana i els vaig demanar que s'eixuguessin el cul amb la bandera. Quan vaig exposar-la a la galeria van presentar-se una colla d'ultradretans, van arrencar la bandera de la paret i van cremar-la enmig del carrer. Per a mi aconseguir que uns republicans enrabiats cremessin la bandera americana va ser la culminació perfecta de l'obra." La bandera amb les marques dels culs bruts dels malalts mentals nord-americans apareix en una diapositiva en el capítol de Six Feet Under, però és una obra d'art inventada. El relat de l'obra fa riure els alumnes que assisteixen a la conferència, però són actors, potser només és un truc dels guionistes per colar un acudit perquè qui rigui sigui la audiència. En qualsevol cas l'obra de Scott Philip coincideix amb la obra de Justo Gallego i la de Sam Rodia en la mesura que permet un relat plausible de l'obra al marge de l'obra, no s'acabaria de perdre tot si només fossin relats. Però, mentre que no puc deixar de pensar que passaria si les obres reals de Justo i de Sam fossin inventades, amb l'obra inventada de Scott Philip amb passa ben bé a l'inrevés: en veure la diapositiva el cap se me'n va cap a l'estrafolària poesia de la imatge d'uns guionistes preparant la falsa bandera embrutida, eixugant-s'hi ells mateixos el cul com si fossin dements en els lavabos de la oficina.

Aleshores, què?

2007-12-21T22:34:00.000+01:00

En el somni, els meus dos fills aprofiten que estic enraonant amb algú a la secretaria per escapolir-se i baixar, per una escala de cargol que devia haver estat una escala de servei, fins on, quan jo venia aquí a escola, hi havia el menjador. L’escola però ja no és una escola: l’han traslladat a un edifici més modern i ara el casalot on vaig fer l’EGB és una mena de centre cultural. En el somni, l’escola tampoc és ja l’escola. No sé com hi hem arribat ni què hi hem vingut a fer. El primer que recordo del somni és el moment en què els meus fills se m’escapen perseguint-se escales avall i després escales amunt. Jo mateix em poso també a anar darrera seu i així recorrem gairebé tots els racons de la meva antiga escola.

Hi he tornat un munt de cops, en somnis, a aquesta escola. Com si m’hi hagués deixat descuidada alguna cosa. Hi he tornat a donar classes, a repetir algun curs que pel què fos no havia quedat registrat en cap expedient. O moltes vegades només està allà, l'escola, com un decorat, plantada a la seva cantonada, perquè molts dels somnis que tinc ocorren en aquest trocet del Sarrià que en podríem dir, si fos un riu, la riba dreta del carrer Major, entre la plaça Artós i la Plaça de Sarrià: el lloc on tenia la casa i l'escola durant la meva infantesa. No deu ser estranya la recurrència d’aquests somnis, el retorn al paradís perdut infantil. Més si tinc en compte que vaig ser arrencat com qui diu del barri, primer, i després de la ciutat d'una manera brusca i que gairebé no hi he tornat més. Vull dir que, com que forma part dels meus paisatges onírics habituals he actuat sempre com aquell capità de la guardia reial de Praga d’aquell conte a qui li sembla tan poc assenyat prendre’s seriosament els somnis. O sigui mai no me'ls he pres com un senyal.

El conte és molt conegut. A Cracòvia, un rabí que es diu Eisik somnia de forma recurrent que a Praga, sota el pont que condueix al Palau Reial, s’hi amaga un tresor. El Rabí, empès per la insistència del somni, viatja fins a Praga però es troba que el pont està permanentment vigilat. El capità de la guàrdia, que veu el rabí rondant pel pont diversos dies, s’acosta a Eisik i li pregunta que hi fa, allà. El Rabí li explica el motiu del seu viatge: ha vingut des de molt lluny perquè ha somniat reiteradament que un tresor s’amaga sota aquest pont de Praga. El capità riu: “Pobre home! De debò que has gastat les teves sandàlies caminant un camí tan llarg només a causa d’un somni? Quin home assenyat es creuria un somni?”. I el capità afegeix: “Ai, si jo hagués de fer cas als meus somnis! Repetidament en somnis una veu m’ha indicat d’anar a Cracòvia a buscar a casa d’un rabí que es diu Eisik un tresor que està amagat darrera d'una estufa, però no se m’ha passat pel cap d’anar-hi a mi, a Cracòvia!”. Escoltat el testimoni del capità incrèdul el rabí comprèn. Torna a Cracòvia, cava rera la estufa de casa seva hi i troba un important tresor.

En el somni, en el meu, després de rondar l'escola, apareix un gos que vaig tenir i que va morir fa uns anys. Un malamut d'Alaska que els meus fills només coneixen per fotografies perquè va morir abans que ells nasquessin. L'Inuk corria per un dels carrers a tocar de l'escola i he deixat de seguir els meus fills per perseguir-lo a ell. No portava collar i era molt més gros que no pas era quan estava viu, com si jo fos de la mida dels meus fills gairebé m'arribava a les espatlles. Per això m'ha costat molt agafar-lo i menar-lo després cap a l'escola, fins a la placeta que queda davant. Quan hi he arribat el meu fill gran estava assegut en un banc i en veure'm s'ha posat a plorar. Aviat complirà deu anys i ja no plora com abans, ja mai brama ni plora per tal que el sentim, quan plora ara plora amb un plor callat, ja no plora com el seu germà petit per què el vegin, quan plora se n'amaga. En el somni plorava en silenci però no podia amagar-se'n. No em treia els ulls de sobre i tot i que no ha dit res, m'ha semblat que les llàgrimes volien dir-me: "però pare, que no te'n adones que l'Inuk és mort". No he sabut però exactament què li feia tanta pena, que el gos fos mort o que jo mateix que no me n'adonés. Ha estat en aquest punt del somni que m'he despertat.

Quan m'he despertat ja clarejava, he mirat l'hora al despertador i faltaven 10 minuts per les 8 i perquè sonés el despertador. M'he llevat i mirant de no fer fressa per no despertar ningú he baixat a la cuina. Preparava el cafè i el meu fill gran ha entrat a la cuina. Ha mirat el rellotge i s'ha assegut recolzant el cap contra la taula. M'ha preguntat, encara mig adormit, si despertava ja al seu germà. Li he dit que encara no calia i si ell havia dormit bé. Li hauria d'haver preguntat què havia somniat ell aquella nit. Però li he preguntat què volia esmorzar en comptes d'esbrinar si en els seus somnis també hi havia aparegut un gos. No li he preguntat pels seus somnis perquè he pensat que si es donava el cas que, com en el cas del rabí i del guarda reial, els nostres somnis havien coincidit, o un explicava l'altre, jo no sabria gens què fer-ne d'aquesta coincidència significativa. S.T. Coledrige va escriure: "Si un home travessés el paradís en un somni, i li donessin una flor com a prova que havia estat allí, i si en despertar trobés aquella flor a la seva mà, aleshores, què?". Aleshores què? De l'especulació d'una coincidència en puc treure aquest post, però si hagués resultat que el meu fill i jo coincidim en somnis, si resultés que he de tornar a l'edifici o hi havia la meva escola per trobar-hi vés a saber què que vaig oblidar-hi aleshores, aleshores què?

Sense sol

2007-12-12T23:12:00.000+01:00

Diu la dona parlant de Sandor Krasna: "Em va escriure: L'animisme és un concepte molt familiar a l'Àfrica que s'aplica amb bastant menys freqüencia al Japó. Però aleshores, com en diríem d'aquesta creença d'aquesta creença difosa segons la qual cada fragment de la creació té el seu corresponent invisible? Quan s'hi construeix una fàbrica o un gratacels, al Japó, es comença amb una cerimònia per calmar el déu que posseeix la terra. Hi ha una cerimònia pels pinzells, pels àbacs, fins i tot per les agulles rovellades. El 25 de setembre hi ha una cerimònia pel descans de les nines fetes malbé. Apilen les nines al temple de Kiyomitsu, consagrat a Kannon, la deesa de la compassió, i es cremen públicament"

Diu la mateixa dona: "Em va escriure que als suburbis de Tokio hi ha un temple consagrat als gats. Voldria poder-te transmetre la simplicitat, la falta d'afectació d'aquesta parella que ha vingut al temple dels gats a col·locar-hi una placa de fusta amb inscripcions perquè la seva gata Tora estigui protegida. No, la gata no s'ha mort, només s'ha escapat. Però el dia que es mori ningú no sabrà com resar per ella, com intercedir amb la mort perquè la mort la cridi pel seu nom. Així que han hagut de venir tots dos, sota la pluja, per dur a terme el ritual que ha de cosir el teixit del temps pel lloc on s'ha esquinçat"

Són dos fragments de Sans Soleil, una pel•lícula de l'any 1982, de Chris Marker. La pel·lícula és un fals documental sobre Sandor Krasna, un cineasta inventat i sobre una pel•lícula que el propi Sandor Krasna no arriba a realitzar. El fals documental que és a la vegada un fals dietari, o sigui la pel•lícula de Chris Marker, s'estructura sobre les imatges que va recollint Sandor Krasna per fer la pel·lícula que finalment no fa, comentades per una veu femenina en off que llegeix les cartes que Sandor Krasna escriu. Bona part de les cartes i de les imatges arriben del Japó. Però n'hi ha també que arriben de l'Àfrica, d'Islandia o de Sant Francisco.

És passejant per Tokio que Sandor Krasna aprèn, al final de la pel·lícula, a aturar-se als semàfors vermells a la manera japonesa, encara que no passi ningú: per deixar així pas als esperits dels cotxes averiats; hi aprèn, també, a honorar davant la bústia buida els esperits de les cartes esquinçades i no enviades i a la vegada a saludar els esperits de les cartes encara no escrites. Sandor Krasna es queixa de la vanitat occidental en privilegiar sempre l'ésser per sobre del no-ésser, allò dit per sobre del no-dit. El què és per sobre del què no és, o ja no és o encara no és o s'ha perdut. Així, també, Chris Marker fa fascinant una cinta sobre un cineasta que no és i una pel·lícula que no serà.

Chris Marker és el director d'una altre pel·lícula fabulosa, La Jetée, de la qual parlaven al Diari d'un captaire moral ara fa uns mesos. Si podeu, mireu-vos-les.

Un altre impostor

2007-12-07T02:05:00.000+01:00

Frédérc B., com Janna SaintJames i Alicia Esteve, també va utilitzar els atemptats, en aquest cas els de l'11M a Madrid, per la seva impostura. He penjat el documental a Google Videos. És un documental de Gerard Bagué i, segons tinc entès, l'Isaki Lacuesta utilitzarà aquesta història per la propera pel·lícula.

Impostura i tristesa

2007-12-06T23:07:00.000+01:00

Va ser pels votants de l'aniversari de l'atemptat de l'11S a Nova York que el diari The New York Times va revelar que, la que fins aleshores era la presidenta de la Xarxa de Supervivents del World Trade Center, una dona que es feia dir Tania Head, era una falsa víctima, una impostora. Després, durant setmanes, La Vanguardia va estar desgranant la història perquè la tal Tania Head era, en realitat, una dona catalana, de Barcelona, el nom real de la qual era: Alicia Esteve Head. Una impostora que ni tan sols havia estat a Nova York el dia de la tragèdia però que, tot i així, va inventar una història de supervivència i un xicot mort al pis 78 de la torre sur amb qui s'havia de casar, però el xicot, el mort, era real, era inventat només que es coneguessin i que estiguessin enamorats. No vaig seguir gaire la notícia. Em va semblar una impostura molt tonta, una història poc reveladora. La impostura a vegades provoca fascinació, d'altres provoca una tristor incòmoda. Si ara la recordo és perquè m'ha estat inevitable de pensar-hi quan he llegit un article de John Olson al Los Angeles Weekly: The Life and Death of Jesse James, an internet love mistery. Si seguiu l'enllaç podreu llegir la història sencera, que està escrita com si fos un conte. Jo en faré un resum.

"Vaig conèixer l'Audrey en els anys naixents de la internet, quan tots dos estàvem a AOL, en un fòrum sobre escriptura de guions". Així comença l'article. John Olson és un guionista de Hollywood, l'autor, per exemple de Una història de violència de David Cronemberg. Audrey és el nom canviat de la protagonista de la història. Es coneixen amb l'Olson en el fòrum d'internet, es cauen bé, els dos son fans de l'escriptor Harlan Ellison, es desvirtualitzen i l'amistat, fora de la xarxa, es consolida i creix. L'Audrey segueix remenant en diversos fòrums i és en un fòrum sobre la sèrie de televisió Deadwood on coneix la Janna SaintJames, una dona de Chicago que treballa, diu, per l'Associated Press. S'intercanvien les adreces de correu-e, s'escriuen, intimen, es revelen alguns secrets. La Janna coneix, li diu en un correu, un home que li sembla que s'entendria bé amb l'Audrey. És així com presenta,on-line, en Jesse a l'Audrey. "Jesse", escriu Olson, "és un paio especial: un bomber voluntari, un cowboy, un poeta torturat, un home amb una història. Té una ex-dona de la qual parla amb afecte, i un fill. Viu en un ranxo, on hi té llames. Pateix un desordre d'stress posttraumatic de resultes d'haver estat a Nova York l'11S. Coneixia algun dels bombers que van morir-hi, o alguna cosa així. És un home extraordinari. Ell i l'Audrey senzillament connecten d'aquella manera especial que tots esperem connectar alguna vegada".

S'intercanvien fotos. Després comencen a parlar per telèfon i s'enamoren. Hi ha una trobada de fans de la sèrie Deadwood, planegen de trobar-s'hi però finalment en Jesse durant els dies de la trobada, ha de estar apagant un incendi en uns boscos. L'Audrey ho entén i a la vegada comença a considerar de deixar en Simon, la seva parella. La deixa i es prepara per anar a viure a Colorado amb el Jesse. L'Audrey obre un blog per celebrar el seu amor. "Ja l'has llegit?", li pregunta l'Audrey a John Olson un dia que es troben, però aleshores, abans que la Audrey es traslladi al ranxo, el Jesse es dispara un tret a la panxa. És un home amb una història: va quedar catatònic quan, en anar a ajudar les víctimes de l'huracà Katrina a Nova Orleans li van sobrevenir els records dels seus amics bombers morts durant l'11S. I a més: els camells del seu pare abusaven d'ell quan era una criatura; i a més pateix un càncer de fetge a causa del qual finalment es mor. Entre la convalescència per el tret i la mort final a causa del càncer, l'Audrey manté el contacte amb el Jesse a través de la Janna SaintJames i de l'Alice, la germana, que l'està cuidant.

Fins aquí el primer pinyol de la història, que és la història de una impostura. L'Audrey queda destrossada després de la mort del Jesse. Per rematar-ho, escriu Olson, se li mor el gos. Però uns amics de l'Audrey, que també són amics de John Olson, remenen per la xarxa i així comproven i descobreixen que el tal Jesse no ha existit mai. A pesar de les fotografies, dels correus-e i de les trucades telefòniques tot ha estat una invenció. De qui? De la Janna SaintJames que, com averigüen els amics de l'Audrey, no és el primer cop que utilitza internet per inventar una personalitat falsa. En la segona meitat de conte, John Olson, explica el moment en què els seus amics trien per revelar-li aquesta veritat horrible a la seva amiga Audrey. El conte acaba malament, o potser només m'ho sembla a mi. Aprofiten uns dies en què Janna és a Los Angeles on ha anat a visitar l'Audrey. Està, de fet, vivint a casa seva. John Olson ha avançat molt des dels anys en què es van conèixer amb l'Audrey en aquell fòrum per a guionistes. Ara ell és un guionista reputat i, aquell escriptor que tots dos admiraven, el Harlan Ellison, l'ha cridat per treballar en un projecte plegats. De manera que Olson utilitza Harlan Ellison, que telefona l'Audrey, per treure-la de casa i així, ell i uns amics van a casa l'Audrey a fer-ne fora la impostora. Li diuen que ho saben tot i que fot-hi el camp, després en parlaran amb l'Audrey. Perquè en quedi constància, perquè la Janna no pugui denunciar-los o per ensenyar-li-ho després a la seva amiga, filmen tota l'escena en vídeo. L'article acaba amb unes consideracions psicològiques sobre la Janna i amb una fotografia de la impostora, aquesta:

És per la fotografia que dic que el conte, o l'article, acaba malament. No només perquè no em va agradar a mi trobar-me amb la persona real, amb una imatge de la impostora, al final de l'article. La Janna és com una versió envellida de la impostora catalana de l'11S i la seva tampoc és una impostura enginyosa, és una història igualment sòrdida i trista. Diu Olson en un moment de l'article que: "la bèstia té múltiples peus" i jo esperava pel final un altre pas de rosca: no tan sols la tristesa que m'incomoda si em poso a imaginar aquella escena de la Alicia Esteve sopant amb els pares del bomber mort que ella va dir que va salvar-la. Però també em va entristir i em va semblar venjatiu en excés que el John Olson pengés la fotografia. O m'ho va semblar més i massa després de descobrir al Youtube, el vídeo que va gravar el dia en què van anar a buscar la Janna per dir-li que el pastís estava descobert i que fes el favor de marxar de casa de l'Audrey:

"No he querido saber", escriu Javier Marías al començament de Corazón tan blanco, "pero he sabido". He trobat un bolg: Piece of Fakey en el qual la dona que John Olson anomena Audrey repassa l'engany del qual va ser víctima. Hi ha les fotografies que "Jesse" li enviava, cartes manuscrites, e-mails. El blog, sembla, l'utilitza com a teràpia. L'autora ha pres, per escriure'l, el nom de NoneOYerBusiness. Alguna cosa com: no t'importa. I, si vaig ser intel·ligent no furgant gaire en la història de Alicia Esteve, hauria d'haver fet cas a aquest nickname i no ficar-me on no em demanen, no preocupar-me del què no m'importa: no furgar en un lloc on només hi ha tristesa. No em feia cap falta saber-ho, però ho he sabut.

Sweet Caroline

2007-12-04T00:37:00.000+01:00

Ca-ro-li-ne: la llengua s’arronsa, acarona el paladar, toca les dents i torna, per quedar-s’hi, al paladar, en aquest viatge de quatre passes. Fa dies que la meva llengua fa aquest viatge cada cop que canto Sweet Caroline que se m’ha enganxat com la cançó enfadosa des de que el passat 21 de novembre vaig llegir que Neil Diamond havia revelat que la Caroline de la cançó era la Caroline Kennedy, la filla de John F. Kenneddy i de Jakie Onassis. Diu Neil Diamond: "Vaig veure una fotografia d'una noieta de nou anys amb el vestit de muntar, al costat del seu pony. Era molt innocent, una fotografia meravellosa, vaig sentir inmediatament que allà hi havia una cançó." Anys després, en un hotel de Memphis, Diamond va escriure la lletra i la música que hi havia en aquella foto en menys d'una hora. La fotografia es podria assemblar a aquesta en què Caroline Kennedy munta un cavall:

Una fotografia en qualsevol cas més innocent que la que encapçala el post, també de Caroline Kennedy, que jo no puc mirar innocentment, si tinc en compte la imatge de cartell de la versió per al cinema de Lolita, aquella fotografia de Sue Lyon també amb ulleres de sol.

Sweet Caroline és una cançó que recorda i celebra un amor perdut. "Dolça Caroline", canta Neil Diamond a la tornada, "els bons temps mai van semblar tan bons". O poster només celebra un amor i prou. Fins ara, per a mi, aquesta cançó estava lligada molt a una escena d'una pel·lícula, Beautiful Girls, on en un retrobament de bells companys, o d'amics dels bons temps, en un bar del poble, es posen a cantar-la. No recordo gaire res de la pel·lícula, és de l'any 1996 i no l'he tornat a veure, el cine on la passaven ja no existeix. L'any 1996 jo devia ser una mica més jove que els protagonistes de la peli, però ja entenia bé aquells versos de Ferrater que diuen que "els anys, com els vins, milloren amb els anys", ja entenia perfectament el què significava retrobar-se amb els amics dels bons vells temps i cantar les cançons d'aleshores amb ironia i nostàlgia. Per això segurament entenia la cançó com una celebració del passat tot i que la lletra és, definitivament, en present. L'escena:

Però tot això era, dic, fins abans de llegir la notícia i mirar-me fotos de la Caroline Kennedy a internet. La Caroline K. va complir 50 anys el passat 27 de novembre. En una festa de celebració del 50è aniversari, Neil Diamond, va cantar-li la cançó i aprofitant la cosa va ser que va revelar que la dolça Caroline, era precisament ella. El proper 24 de gener, Neil Diamond farà 67 anys. Per tant quan va veure la fotografia inspiradora en devia tenir pels volts de 25, 16 més que la caroline. És per això, que aquests dies que la tinc enganxada, no puc deixar de sentir la cançó com un estrany cant a la pederàstia: "I look at the night, whooo, And it don't seem so lonely. We fill it up with only two, oh And when I hurt, Hurting runs off my shoulder, How can I hurt when holding you. Oh, one, touching one, reaching out, Touching me, touching you. Sweet Caroline". Però pot ser que només sigui cosa meva.

La foto d'un poeta infrarrealista

2007-12-03T22:48:00.000+01:00

Com que el New York Times ha triat la versió anglesa de Los detectives salvajes, com un dels 10 millors llibres publicats als EUA el 2007, he anat a Amazon a veure'n l'edició americana. En la fotografia que hi ha la solapa del llibre apareix Roberto Bolaño en una fotografia estranya perquè no es correspon a l'època en que Bolaño va publicar i escriure els seus llibres sinó a l'època en que va viure els seus llibres. No sé de quin any és la fotografia de Bolaño de l'edició americana de The savage detectives, però podria molt bé ser de 1976, l'any de fundació del moviment infrarrealista del qual són transsumpte literari els vicerrealistes de la novel·la Bolaño. Dit d'una altre manera, és com els editors haguessin triat una fotografia d'Arturo Belano, l'alter-ego de l'escriptor en la novel·la i el protagonista, no pas una del propi Bolaño.

Isiltasunez

2007-12-03T22:15:00.000+01:00

Diari de Cuernavaca, és el títol d’un llibre inventat o, per ser més precisos, el títol d’un llibre somniat. Va ser poc abans d’obrir aquest blog, el maig de 2006: recordo el somni perquè el tinc apuntat en una llibreta. El llibre en qüestió me’l mostrava en J. durant un sopar a casa meva. Era el dietari d’un filòsof americà durant una estada a la Universitat de Cuernavaca. En J., en el somni, em va dir el nom del filòsof però en intentar fixar-lo en despertar-me no vaig ser capaç de retenir-lo i per tant d’apuntar-lo. En J. m’atansava el llibre i en fullejar-lo jo, m’adono que bona part de les pàgines estan en blanc. “La majoria de dies”, diu ell a tall d’explicació “no té ben res a dir, però després hi ha entrades molt divertides, en una hi surt en Pasqual Maragall i tot. Queda't-el”. M’enduia el llibre i, llegint-lo en un autobús, em vaig despertar. Aquells dies buscava un nom pel blog que estava obrint i Diari de Cuernavaca em va semblar bé: el títol era també com un full en blanc, un nom per a mi molt poc connotat, però amb la seva particular i petita història secreta, de manera que és el que finalment, com resulta obvi, vaig fer servir.

Ara fa uns dies, ordenant llibres, em vaig topar amb No soy de aquí, un dietari de presó del poeta basc Joseba Sarrionandia. Vaig estar repassant-lo i, en la entrada final del llibre, datada un 22 de juliol, que porta per títol Sobre el silenci, fent balanç del què ha escrit en el dietari, diu Sarrionandia: “Alguns dies no he escrit res, en el lloc corresponent a aquests dies hi hauria d’haver fulles en blanc.” “De manera que”, em vaig dir al rellegir-ho, “d’aquí havia sortit la idea del somni”. Alhora també em vaig posar a pensar en la enorme quantitat de fulles en blanc que el meu Diari de Cuernavaca ha acumulat tot aquest temps. Vaig llegir el llibre de Sarrionandia el setembre de 2002, dintre del llibre hi ha quedat un bitllet del 14 de setembre d'aquell any per a un viatge en Catalunya Express de Barcelona a Girona. El bitllet està entre la pàgina 122 i 123, marcant, però no sé si l’hi vaig deixar intencionadament, l'entrada del 3 d’abril que du per títol Bla, bla, bla. A cavall de les pàgines 122 i 123 Sarrionandia es pregunta: “Suposem que cada paraula supèrflua ens mulla una mica ¿quant de temps hauríem d’estar en silenci per quedar secs, per emmenar tot allò sense fonament i redundant que diem?” Jo no ho sé. En qualsevol cas ja he deixat assecar el Diari de Cuernavaca prou temps.

Amok, 1a part

2007-09-13T00:37:00.000+02:00

El passat 10 d’agost se’n van fer ressò gairebé tots els diaris. La notícia venia de Polònia: un escriptor, Krystian Bala, estava sent jutjat acusat d’assassinat. La descripció d’un crim en una novel·la seva, havia dut la policia a relacionar-lo amb un crim irresolt, la mort d’un executiu l’any 2000. L’executiu es deia Dariusz Janiszewski, era el propietari d’una petita agència de publicitat. Un pescador en va trobar el cos el 10 de desembre de 2000 mentre pescava al riu Oder, a prop de la ciutat polonesa de Breslavia. El cadàver presentava signes de tortura però la policia no va ser capaç d’encarrilar la investigació i al cap de sis mesos va aparcar el cas. Cinc anys després, però, van rebre una trucada anònima que els convidava a llegir una novel·la, Amok, publicada el 2003.

Amok és el títol, de la novel·la que Krystian Bala va publicar a Polònia. També ho és d’un conte llarg o una novel·la curta que l’any 1922 va publicar l’escriptor vienès Stefan Zweig. En el seu Amok, Zweig hi transcriu una conversa entre el narrador, que es podria confondre amb el propi autor, i un polissó misteriós a bord d’un transatlàntic que, des de la Índia, navega cap al port de Nàpols. A mitja narració el polissó pregunta a Zweig: “Sap que és l’amok?” I el propi polissó contesta: “És una bogeria, una mena de ràbia humana..., un atac de monomania homicida.” Amok és una paraula malaia. El polissó segueix explicant-se: “Un malai, un home qualsevol, senzill i de bona pasta, beu de la seva copa..., està allà assegut, abúlic, indiferent i abatut...” “De cop s’alça dempeus, d’un salt, agafa el seu punyal i surt corrent cap al carrer..., corre en línia recta, tot dret..., sense saber on va... Tot el que s’interposa en el seu camí, l’home ho abat amb el seu kris i el deliri de la sang el torna més furiós encara... Mentre corre li surt escuma de la boca, udola com un boig...” “La gent dels pobles ja saben que cap força pot aturar el boig homicida..., de manera que, en veure’l, prevenen els altres vilatans al crit de “Amok, amok!”, i tothom fuig, però ell corre sense sentir res, corre sense veure res, destrossa tot allò que troba al seu pas..., fins que el maten d’un tret com a un gos rabiós o cau ell mateix, exhaust, traient escuma de la boca.”

No sé gaire res de l’Amok de Krytstian Bala, quina relació té amb l’amok malai que descriu Stefan Zweig. Els diaris en donen detalls escassos, de segona mà, suposo, i a causa d’això a vegades contradictoris, com si Polònia fos un país llunyà i exòtic, com Malàisia. Utilitzant un traductor automàtic obtinc una traducció a l’anglès de la contraportada del llibre que l’any 2003 va publicar l’editorial Croma de Berslavia, però és un galimaties. La idea que em faig és la d’una novel·la curta, de 192 pàgines, una història no lineal, que utilitza una gran varietat de tècniques narratives, una història de sexe, drogues, assassinat i filosofia, que no deixa indiferent. D’alguna altre notícia pesco que el narrador és un traductor i que la història té per escenaris París i Mèxic. El cas és que l’inspector Jacek Wroblewski, alertat per la telefonada anònima, va poder llegir el llibre i allà va trobar escrites escenes d’un assassinat que s’assemblaven molt, massa, a les de l’assassinat de Dariusz Janiszewski. Així es va reobrir el cas. L’inspector Wroblewski es va trobar que el mort havia tingut una relació amb l’ex-dona de Bala i que l’escriptor havia venut a través d’internet el mòbil de la víctima. Això va dur a Krystian Bala a judici i, tot i que es va declarar innocent i va al·legar haver-se inspirat en la mort de Dariusz J. a partir del què va llegir a la premsa, tot i que l’escriptor va superar els testos del detector de mentides, ha estat condemnat a 25 anys de presó, segons diuen els diaris que s’han fet ressò de la sentència aquest començament de setembre.

Un conte d'estiu

2007-09-02T01:50:00.003+02:00

1. El Vèlit.
És el primer dissabte d’Agost, en un pantà del Pallars, el “lago”, com en diuen aquí. Hi hem baixat amb el meu pare i amb els meus dos fills. Jo he conduït tot el matí a través de l’Eix Transversal per portar els nanos a passar uns dies amb el seu avi. Com que quan hem arribat encara faltaven un bon parell d’hores per dinar, ens hem escapat per refrescar-nos. L’aigua del pantà està molt calenta i sota els arbres de la riba tampoc s’hi està gaire bé. El meu pare i jo ens assequem asseguts en unes cadiretes de càmping mentre els nanos, que també han sortit ja de l’aigua, juguen pels voltants. Tornen al cap d’uns minuts carregats de pals que han recollit dels marges del pantà. Volen que l’avi els faci unes fletxes i ja han triat els pals amb els quals, un cop a dalt a casa del meu pare, es faran l’arc. Mon pare treu una navalleta i comença a fer punta a una de les fustes que els meus fills han triat i, perquè tal i com entenc més tard aquest gest de fer punta el transporta a la infantesa, em comença a parlar del Vèlit.

El Vèlit, m’explica mon pare, era un joc del que s’havia fet farts de jugar quan era petit. Em diu: “Fèiem punta a un bastonet d’un pam, pels dos costats. El deixàvem a terra i es tractava de picar-lo amb un bastó més llarg per una de les puntes, de fer-lo enlairar i, aleshores, de caçar-lo al vol amb el bastó llarg i llençar-lo com més lluny millor.” Durant l’explicació, que s’allarga amb consideracions diverses mentre comencem a tornar cap al cotxe, el meu pare corregeix i amplia algunes de les observacions. Jo només sóc testimoni del què explica però m’adono que pel seu cap passen un fotimer de coses. Si en un conte ha de pesar el què no es diu sobre allò que es diu, la part més pesant d’aquest conte d’estiu, ha de ser el què no em va voler i/o no em va poder dir el meu pare, els records sobrevinguts de la seva infància empordanesa quan jugava al Vèlit a Castelló d’Empúries. “Vèlit? Vòlit!”, se li escapa dintre el cotxe quan refem el camí cap a la casa on diu mon pare que es vol retirar.

Quan dinem, el Vèlit torna a sortir. Dinem amb alguns parents pallaresos de la companya de mon pare però cap d’ells recorda haver jugat a aquest joc quan ells eren petits que és, més o menys, quan mon pare era menut, o sigui, a començaments dels anys cinquanta. “És que és un joc del temps dels romans, o dels grecs!”, senyala el meu pare amb una punta d’orgull emporità en front dels bàrbars montaresos. “Era com una mena de beisbol, es jugava amb dos equips i el que tirava preguntava: Vèlit? I l’equip que, com si diguéssim, restava, contestava: Vòlit!. O sigui: la vols? La vull! Perquè si un cop llençat el vèlit (la fusta petita) l’altre equip la tornava al vol amb els seus bastons, aleshores es canviava la torna i sacaven ells.” “Vèlit-Vòlit”, apunta el meu pare, “és pur llatí”. “O és llatí o és allò que Voltaire deia de l’etimologia”. Qui diu això últim sóc jo. Pretenc que el meu pare remati, llençant aquesta observació enmig del dinar familiar, perquè així els empordanesos quedarem la mar de bé, la llenço com si fos un vèlit perquè mon pare la caci al vol perquè al capdevall és d’ell de qui jo he après aquesta cita. Però el meu pare no la remata perquè o bé no m’escolta o bé l’ha trobat fora de lloc. La frase que mon pare no vol rematar diu: “L’etimologia és una ciència en la qual les vocals no compten gaire, i les consonants tampoc”.

2. El Bèlit.
Igual com faig amb els meus fills quan em pregunten una cosa que no sé i al vespre, quan dormen, faig anar Google i els preparo una resposta, quan torno a Girona havent deixat els nanos amb el meu pare, em poso a navegar buscant el Vèlit. Escrit així: amb accent obert a la e i amb b baixa, la primera resposta que trobo és la d’una revista empordanesa que deu el nom a aquest joc i que en la seva pàgina a internet en du una descripció prou completa. Allà trobo les primeres pistes que del vèlit em porten al bèlit amb be alta, i del bèlit al bòlit, del anar de bòlit. Trobo que el joc, com apreciava mon pare, és antiquíssim potser més antic fins i tot del què ell es pensava, és un joc que es juga també a l’Índia. Trobo que s’ha celebrat un campionat del món d’aquest joc al costat de casa meva, a Girona, trobo un blog, vadebelit.blogspot.com, que ho explica. Imprimeixo un munt de fulls que m’emporto quan baixo a Barcelona on, un parell de setmanes després, el meu pare ha tornat amb els meus fills. Però no sé si al meu pare, al revés que els meus fills, li fa gaire gràcia el meu gest. Sopant li explico les meves pesquises, li dic que he trobat bèlit a l’Alcover-Moll, això de la revista empordanesa i de l’explicació de les regles del joc i els fulls que duc perquè se’ls miri. “Ja me’ls miraré”, em diu sense mirar-se els fulls, doblegant el piló per la meitat i tot seguit fent pressió amb el dit polze sobre el plec. I, com si en aquest conte el més pesat hagués de ser el què es diu per sobre del què no es diu, plegats els fulls que li he portat, el meu pare sentencia: “Ja me’ls miraré: així recordaré com es jugava al Bèlit, o així oblidaré definitivament tal com jo recordava el joc del Vèlit”.

Via San Lucifero

2007-07-01T23:33:00.002+02:00

He estat uns dies a Sardenya i passejant per Càller, baixant del barri del castell en direcció al port, vaig trobar-me caminant per la Via San Lucifero, el carrer de Sant Llucifer. El nom em va cridar l’atenció d’entrada per aquest oxímoron irreverent que sembla tret del títol d’una pel•lícula de Jess Franco. Més tard he sabut que sí, que el santoral catòlic recull un Sant Llucifer, bisbe precisament de Càller vers el segle IV, un bisbe que en aquells temps tant convulsos pel cristianisme va combatre els arrians herètics i va provocar després una petita escissió, la dels lluciferians. També he sabut que Llucifer és la derivació del nom llatí Lucifero (lux+ferre, el portador de llum), nom associat astrològicament amb la primera estrella de l’alba i per tant amb el planeta Venus, i que no és fins a la Baixa Edat Mitja en què aquest nom es relaciona amb el Diable a causa de la interpretació d’uns paràgrafs de Isaies en l’antic testament en els quals s’identifica la primera estrella del dia amb una estrella caiguda i per tant amb un àngel caigut, per tant amb el Diable. He sabut, encara, que no hi ha cap pel•lícula de Jess Franco amb aquest títol, però sí una peli mexicana de l’any 97 però que és un drama polític i no pas un thriller eroticoterrorífic. També he trobat a myspace, un grup argentí que se’n diuen i una mena d'espectacle que a Detroit van fer durant el primer trimestre del 2006.
L’onomàstica de Sant Llucifer, es celebra el dia 20 de maig.

Números de telèfon

2007-06-26T00:59:00.000+02:00

Ha estat aquest vespre, en una de les voreres laterals de la Plaça Poeta Marquina. He vist venir una dona, una jove alta i bastant ben plantada, amb una mitja melena castanya. Vestia amb uns pantalons pirates de color crema , una samarreta de tires negra i uns esclops marrons que potser no l’ajudaven a caminar dreta. Caminava d’una forma desmanegada i, de lluny, m’ha semblat que cantava o que parlava sola. He pensat que anava beguda. Quan l’he tingut més a prop he pogut escoltar què cantava, no era una cançó, estava cantant el número d’un telèfon mòbil: “Sis, set, set, tres, divuit,...”, com si provés de no oblidar-lo, el cantava enriolada com si fos una nena petita, he pensat que estava enamorada, llavors, i no beguda. He pensat de qui devia ser aquell mòbil, perquè el memoritzava, he pensat moltes coses, segurament masses, i així encara que jo també m’he posat a repetir-me’l (però jo per a mi, per dintre com dèiem quan érem petits), no m’he concentrat prou i al cap d’un parell de carrers he perdut definitivament les últimes tres xifres pensant en què en podria fer i quines coses podrien passar un cop pogués apuntar el número i marcar-lo i no pensant, en canvi, en utilitzar el meu, de mòbil per senzillament per guardar-mel apuntat. Ha estat així que he perdut una ocasió però no sé exactament de què. “Tot va començar amb un número de telèfon equivocat”, diu Paul Auster al començament de La ciutat de vidre, i és cert que un número de telèfon equivocat perquè el tenim i no l’hauríem de tenir, és un bon començament o a mi m’ho ha semblat sempre, jo guardava, quan era petit, alguns números de telèfon que havia trobat per atzar en paperots arrugats i en vaig apuntar més de tres i de quatre dels que vaig trobar apuntats amb boli en bitllets de 100 o 500 pessetes. Els apuntava en una agenda, amb la intenció de fer-ne no sé què, en una agenda on tenia també apuntat el 2038282 del Conillet de vellut, aquella cançó d’en Serrat: “Ja saps on em trobaràs”, cantava el Serrat: “Dos, cero, tres, vuit, dos, vuit, dos, conillet poregós”. Mai vaig pensar que aquell telèfon servís per trobar el Serrat, pensava que el número amagaria una altre història, una de menys obvia, però anys més tard vaig saber que efectivament era el número de casa seva, o ho havia estat, va haver-lo de canviar perquè (no com jo que mai vaig marcar-lo) molta gent el va utilitzar, fins que el cantant del Poble-Sec en va quedar tip i el va canviar. A mi em sembla, però no ho sé, que els números donats de baixa s’adjudiquen a clients nous, per tant és possible que ara al (93)2038282, ens respongui algú. Coneixerà la cançó de Serrat? Encara hi ha gent que el marca per culpa del Conillet de vellut? Es podria telefonar i preguntar-ho.

En l’única versió de la cançó que he trobat al Youtube, no apareix el Serrat. És una versió no massa afortunada d’un tal Armando i els Expresso de Bohemia per un programa de l’Àngel Casas. Però en canvi el vídeo té la gràcia que hi apareix la Susan Holmquist, que és la model danesa que va inspirar la cançó. La lletra no és massa intel•ligible, en aquesta versió. Al final de la tercera estrofa la cançó diu: “Ets feliç amb el teu nou drut, Conillet de vellut?”. Recordo haver buscat aquesta paraula, drut, a l’Alcover Moll quan era petit i aprendre aleshores que un drut és un home infidel. No l’he sentit ni l’he llegit mai més enlloc, aquesta paraula.

Dos mags

2007-06-19T00:42:00.000+02:00

El primer dels dos mags l’he trobat en una novel•la de César Aira del 2001, que es titula El mago. El mag és el protagonista de tota la novel•la, però espigolant entre les frases de les cinc primeres pàgines se’n treu un retrat esplèndid, el plantejament de la novel•la. La novel•la comença així: “El març d’aquest any el mag argentí Hans Chans (el seu nom vertader era Pedro María Gregorini) va asistir a una convenció d’il•lusionistes a Panamà”. Un altre tall: “L’anterior [convenció] havia estat a Chicago i ell no hi havia assistit. Aquest cop es proposava no sols de participar-hi sinó d’establir-se d’una vegada com El Millor Mag del Món. La idea no era descabellada ni megalomaníaca; tenia un fonament tan raonable com curiós: Hans Chans era un mag de debò. Ni ell sabia com ni perquè n’era, però n’era. Podia anular a voluntat les lleis del món físic, i fer que objectes, animals o persones, ell mateix inclòs, apareguessin o desapareguessin, es desplacessin , es transformessin, multipliquessin, flotessin en l’aire, en una paraula que fessin el que ell volgués.” Per tant, explica Aira, no era descabellada la intenció de Hans Chans de ser el millor perquè al capdavall el què els seus col•legues “aconseguien després de preparatius laboriosos, amb màquines complicades i enganys ben calculats, ell podia fer-ho sense engany, sense esforç, amb perfecte espontaneïtat”. “El què és estrany és que no ho hagués aconseguit abans. Durant vint anys havia fet una carrera normal i bastant reeixida, però seguia essent un de tants”. La estratègia de Hans Chans per dissimular uns poders que de sortir a la llum vés a saber en quina mena de malson convertirien la seva vida, havia estat la de barrejar-se entre aquells que: “millor imitaven la possessió d’aquells poders, es a dir, il•lusionistes i prestidigitadors, i, atès ell en tenia de debò, usar els poders per guanyar-se la vida d’una manera fàcil”. Però el problema de Hans Chans és que “Potser, paradoxalment, l’avantatge amb la qual contava havia jugat a la seva contra, i el condemnava a la mediocritat. Si del què es tractava era de fer aparèixer un conill d’un copalta, el feia aparèixer sense ressorts, dobles fons, miralls; no li calia parar-se a pensar, ni preparar els seus elements, ni fer assajos. El públic aplaudia, molt content, i es quedava amb la idea que hi havia un truc, ben pensat, ben executat. Que era el que ell es proposava. Al públic l’hagués deixat astorat assabentar-se que ell ignorava igual com ells quin era el truc, es a dir quin era el truc que emprava en aquell cas, i en els altres casos, un il•lusionista convencional. No tenia la més remota idea de com funcionaven aquells doble fons, els ressorts, els miralls; quan veia actuar un dels seus col•legues estava en la mateixa situació que una canalla de cinc anys: li semblava màgia. I era lògic, perquè quan ell reproduïa l’acte ho feia amb màgia de veritat, perquè podia fer-ho però també perquè no hauria pogut fer-ho sense màgia.” Per tant encara que podia realitzar els números més prodigiosos sense cap esforç, com s’ho havia de fer per saber quins eren els números més prodigiosos i mai vistos? “Aquí hi ha la clau del problema. L’espectacle de la màgia té les seves lleis.”

El segon dels mags l’he trobat en un altre llibre, a El libro de los fracasos heroicos, la traducció castellana de The (incomplete) book of failures de Stephen Pile, un llibre de 1979 que ha editat fa uns mesos l’editorial Alba. El Llibre dels fracasso heroics, és un compendi mundial de pífies i fracassos. A la pàgina 13 hi ha l’entrada per El pitjor mag. Diu Stephen Pile: “És molt possible que si els trucs de màgia de Tommy Cooper haguessin funcionat ningú no hagués sentit a parlar d’ell. Tanmateix i, afortunadament, la seva màgia va estar beneïda des del primer moment amb una ineptitud gaire bé espectacular”. Segueix Plie: “Potser és interessant conèixer com va descubrir aquest home els seus dons incomparables. Als 17 anys, mentre treballava com a aprenent, ca actuar en un festival que es celebrava a la cantina de la drassana que tenia la empresa a Hyde, Essex. Va sortir a l’escenari amb la intenció d’oferir una representació de màgia seriosa. Quan es va obrir el teló es va quedar en blanc i va oblidar tot el que havia de dir. Durant una bona estona es va quedar parat, obrint i tancant la boca. El públic estava embadalit. Vinga –va pensar. Som’hi. I va anar-hi i tot li va sortir malament. El seu gran final era el truc de l’ampolla. “Això és una ampolla plena de llet –va dir al públic fascinat-, es tapa amb un paper per sobre. Es gira l’ampolla i es treu el paper. La llet no cau”. El públic el mirava contenint la respiració. Va girar l’ampolla. Va retirar el paper. I va quedar tot xop. Tota la llet li va caure per sobre. Com si no n’hi hagués prou, el senyor Cooper va tenir tot seguit un atac de pànic escènic i va començar a obrir i tancar la boca sense emetre cap so. Aleshores, tremolant, va abandonar l’escenari suant copiosament. Entre bastidors va sentir el rugit multitudinari d’una ovació de gala. La seva glòria futura”, conclou Stephen Pine, “estava grantida”. I té raó. Tommy Cooper te una entrada destacada a la wikipedia anglesa, on se’l destaca no pas com el pitjor mag sinó com un dels grans humoristes britànics del segle passat. També va ser, segons llegeixo a la wikipedia, un alcohòlic prou reeixit. S’hi expliquen diverses anècdotes com la de un matí en que va demanar un gintònic amb cereals per esmorzar perquè ela llet tenia massa colesterol. La seva glòria també ha arribat al Youtube. Enllaço dos vídeos.

Un:

I dos:

Però el vídeo que no he trobat és el de la seva última performance. Diu la Viquipèdia anglesa que: El 15 d’abril de 1984, Tommy Cooper va patir un atac de cor davant de milions d’espectadors, enmig del seu espectacle, durant el popular programa de la ITV, Live From Her Majesty’s. La major part de l’audiència va pensar que es tractava d’una part de l’actuació i es va posar a riure fins que es va fer evident que estava seriosament malalt. En aquest punt el director del programa va manar a l’orquestra de començar a tocar per una pausa publicitària i el seu manager va estirar Tommy Cooper darrera les cortines on van provar de reanimar-lo. Per raons legals i mèdiques el cos de Cooper només podia ser retirat del escenari per infermers o policies. El programa va continuar i els altres artistes van haver d’actuar amb el cos de Cooper rera les cortines. Fins la segona pausa per els anuncis no va arribar la ambulància i quan van arribar a l’hospital de Westminster Tommy Cooper ja era mort.

Meme

2007-06-13T23:52:00.000+02:00

El senyor de la Periferia em passa en forma de meme l’Examen de les PAU de literatura catalana: he de llegir aquest text i fer-ne un breu comentari. (300 paraules aprox.)
El text correspon a Els ventres de la terra, la primera novel·la de la trilogia De Fems i de marbres de Francesc Serés. M’hi poso:

El transeünt de Serés, l’home sol, deu haver llegit aquell conte de Poe: L’home de les multituds. És aquell conte en el qual el narrador s’asseu en un cafè de Londres i es distreu mirant els transeünts fins que un home d’uns seixanta o setanta anys atrau la seva atenció per la “absoluta idiosincràsia de la seva expressió”. El narrador es posa a perseguir l’home i el persegueix durant gairebé 24 hores durant les quals l’home de les multituds no fa res més que vagarejar entre la gent pels bulevards i per les avingudes. El narrador del conte de Poe conclou que aquest vell “es nega a estar sol”, però es diria que el transeünt de Serés ha entès alguna cosa més d’aquest home, d’aquest artista de la dissolució que ha aconseguit ser un transeünt per a si mateix, ell mateix com un dels desconeguts amb els qui es creua al carrer. Quan el transeünt de Serés vagareja per la ciutat i intenta que el seu caminar sigui una mena de dilució, de disgregació entre els diversos trajectes dels vianants, “com si una boira baixa pogués fer desaparèixer el seu rastre i confondre’l amb el dels altres”, l’home sol vol arribar a ignorar-se a si mateix convertir-se en un artista de la dissolució. Però que passarà un cop ho aconsegueixi? Un altre home sol, L’home que dorm de Pérec, després de diluir-se en la indiferència i la solitud es diu: “No has après res, només que la solitud no ensenya res, que la indiferència no ensenya res: era un engany, una il·lusió fascinant i traïdora.” També es diu: “No ha passat res: cap miracle, cap explosió”. La dissolució en aquest cas és un altre forma del fracàs. Així podem dir al transeünt que potser no va valer la pena marxar del poble. “Aniré a una altre terra, a un altre mar i una ciutat millor trobaré amb certesa”, diu Kavafis que diu un en un poema. “Però la ciutat és sempre la mateixa. No en busquis una altre, perquè no n’hi ha una altre. La vida que vas malgastar aquí l’has destruït a tota la terra.” O sigui: la vida que el transeünt va esgotar al poble, l’ha esgotada a tota la terra, res no farà tornar les il·lusions fascinants, traïdores però ja definitivament perdudes.

Einstein a Barcelona

2007-06-12T23:49:00.000+02:00

Avui, tot llegint articles de Josep Maria de Sagarra, m’he trobat amb aquest que comença dient: “A Barcelona ha vingut aquests dies un gran home. La seva grandesa no la comprenen la majoria per no dir la totalitat dels barcelonins”. Més endavant de l’article diu: “Jo he vist aquests dies algunes persones cultíssimes i els he preguntat si anaven a sentir les conferències d’Einstein. Aquestes persones m’han contestat amb un somriure i m’han dit de seguida: -Jo? Quuè voleu que hi vagi a fer? No veieu que no l’entendria de res.” La resposta que li donen no sembla gens bé a Sagarra, la troba d’un “utilitarisme barroer”, li recorda, escriu, “l’altra resposta d’un pagès que cavava el seu camp i uns excursionistes li pregunten si havia pujat mai a un cim proper, i el pagès els contestà: -Jo? Què voleu que hi faci allà dalt?”.

Albert Einstein va estar a Barcelona a finals del més de febrer de 1923, convidat per la Mancomunitat de Catalunya. Hi va arribar el dijous 22 i, segons llegeixo en un amplíssim article sobre la visita que va publicar l’any 2005 la Revista de Física, ningú no el va anar a recollir a l’estació. Va allotjar-se a l’Hotel Colón. Venia de fer un cicle de conferències al Japó. A Barcelona en va fer tres a l’Institut d’Estudis Catalans, els dies 24, 26, 28 i una d’addicional el dia 27 a l’Acadèmia de les Ciències. Aquell mateix dimarts 27, Albert Einstein va sopar a casa de l’enginyer Rafael Campalans. L’article d’Emma Sallent i Antoni Roca per a la Revista de Física es centra en aquest sopar i es diu precisament Sopar a Barcelona en honor d’Albert Einstein (1923). El sopar va tenir alguns elements pintorescos i anecdòtics dels quals a la revista en treu prou de suc. El menú, escrit en un enigmàtic llatí relativista: Phasianus nycthemerus Minkowskiensis, quatriplex dimensiones i també Malum parvum cum Doppler efecto, està, per exemple, desencriptat i s’hi explica quina música que van escoltar i quins discs van endur-se Albert Einstein. Podeu llegir tot l'article aquí. Si no em traeix la fantasia i no és un record inventat, recordo haver llegit l’any 2005 a la premsa, que era l’any del centenari de la teoria de la relativitat, que aquest mateix menú va repetir-se fil per randa en un sopar en honor del sopar en honor a Einstein Barcelona.

Però Sagarra no diu res del sopar. Sagarra es centra en les conferències. Explica: “Jo he assistit a les conferències d’Einstein segur, ben segur, que no entendria un borrall de les seves explicacions, amb la mitja por i tot de fer el rídicul d’adormir-me.” I després: “Jo poc en treia del que Einstein escrivia a la pissarra; lamentava que les formes que dibuixava el guix diguessin ben poca cosa al meu cervell”. Però és precisament veient Einstein escriure a la pissarra que a Sagarra li ve aquest pensament, escriu: “És cosa molt humana conservar records dels grans homes; a Dresden vaig veure unes pantufles que n’haurien donat dos rals i eren tingudes com una relíquia perquè abrigaren un dia els peus d’Emmanuel Kant”.“Doncs bé”, diu Sagarra després d’alguns exemples més, “jo quan el professor Einstein esborrava les seves inscripcions blanques damunt de la tela negra enllustrada, el meu cor m’impulsava a dir-li: -Faci el favor, no ho esborri, ja li durem una altre pissarra!”. L’article ja s’acaba, en el penúltim paràgraf afegeix: “Jo hauria volgut que aquella pissarra amb el blanquinós autògraf einstenià, fos guardada en alguna banda”. I en el darrer paràgraf conclou: “Em diríeu que això és excessiu i superflu. Potser sí. Però l’excessiu i el superflu són moltes vegades la sal i la gràcia de la vida; i potser d’aquí a cent anys em donin la raó a mi.” Encara falten 16 anys perquè en faci 100, però jo ja li dono tota la raó a Sagarra.

Orquídies portàtils

2007-06-08T00:42:00.000+02:00

En el post anterior deia que Atxaga havia decidit de seguir les passes de Holden Caufield per desvelar el secret de la novel·la però també per veure els indrets on succeeix la novel·la i per comprovar “com han canviat des de l’època que Salinger els va descriure”. El vigilant en el camp de sègol arrenca al Pencey College d’Agerstown. Però no hi ha cap Pencey College ni cap Agerstown a Pennsylvania, són llocs purament literaris. El primer lloc real de la novel·la és Trenton, l’estació de Trenton. Atxaga fa un passeig pels voltants de l’estació de tren, després, un altre cop a l’estació escriu: “Ja a l’andana de l’estació vaig veure un yonki que semblava que s’havia quedat adormit amb el telèfon portàtil a l’orella”. I al cap d’unes frases senyala que, en temps de Holden Caufield, Trenton devia ser una zona residencial, elegant. Per exemplificar-ho, transcriu una frase de El vigilant, que diu: “De sobte, una dona va pujar a Trenton i es va asseure al meu costat. Duia unes orquídies, som si vingués d’una gran festa.”. Tot seguit comenta Atxaga: “Igual com aquells insectes que es queden atrapats en les gotes d’àmbar, les orquídies de la elegant senyora quedaran per a sempre en les pàgines de El vigilant en el camp de sègol”. M’ha agradat aquest comentari perquè, igual com les orquídies, hi ha dues paraules del text d’Atxaga que juntes, deu anys després d’haver estat escrites, em sonen anacròniques, com conservades en àmbar: telèfon portàtil, el telèfon portàtil del yonki. L’any 1998, quan el text va ser publicat i encara menys els dos o tres anys anteriors en què el text va ser escrit, si ho recordeu, molts de nosaltres encara no teníem telèfon mòbil ni el nom de l’andròmina havia estat encara fixat. Telèfon portàtil: aquest era el nom preferit per molts escriptors i lingüistes als quals els semblava que mòbil era una mala solució perquè qualsevol telèfon era movible però no tots eren portables. Nou anys després, però, han canviat molt les coses que Atxaga va descriure i gairebé cap escriptor, a no ser que volgués connotar-ho, descriuria un telèfon com a portàtil. És més, ara podria prescindir del subjecte i escriure intel·ligiblement “vaig veure un yonki que semblava que s’havia quedat adormit amb el mòbil a l’orella.”

Secrets

2007-06-04T02:31:00.000+02:00

Sabates de nadó
És un microconte d’Ernest Hemingway, diu: “For sale. Baby shoes. Never worn”. És a dir: “En venta. Sabates de nadó. Per estrenar”. És un conte que s’ha citat molt per què explica de forma breu i contundent la teoria de Ernest Hemingway sobre els contes, la teoria del iceberg, segons la qual allò més important d’un conte és el què no s’explica, o dit d’una altre manera el què s’explica (la punta visible de l’iceberg) ha de pesar molt menys que el què queda ocult. Parafrasejant Ricardo Piglia, que ho explica molt bé a Tesis sobre el conte, tots els contes expliquen dues històries: en el conte clàssic s’explica una història en primer pla i es construeix en secret una altra història. L’art del contista clàssic, diu Piglia, consisteix en saber xifrar el·lípticament i de manera fragmentaria la historia secreta en els intersticis de la la historia visible. L’efecte sorpresa es produeix quan apareix a la superfície allò que s’ha teixit en secret. El conte modern, o el conte que neix amb Txèkhov, Mansfield, Anderson o Joyce, prescindeix de l’efecte sorpresa, la història secreta no es fa visible, la història secreta es construeix, totalment, amb allò que no s’explica. Hemingway és un mestre consumat d’aquesta tradició.

Un llit d’hotel
Post Secret és un blog americà molt conegut i molt interessant i molt premiat d’ençà l’1 de gener de 2005 que va començar a publicar-se. Va guanyar 6 premis Bloggies l’any 2006. El blog parteix d’una instal·lació de Frank Warren per l’Artomatic de Washington D.C. del 2004, una fira d’art multimèdia. La idea de la instal·lació era molt simple i és el què Frank Warren ha exportat al seu blog: demana que li enviïn, per correu postal, postals anònimes on el remitent reveli un secret que hagi mantingut sense revelar fins al moment i que sigui vertader. Fins ara Frank Warren n’ha publicat cap a 3.000 i s’han editat dos llibres que recullen les postals anònimes. Cada diumenge, Warren penja al blog les postals rebudes durant la setmana. Entre els de la setmana passada hi havia aquest secret escrit sobre la fotografia de John Lennon i la Yoko Ono a l’habitació 702 de l’Amsterdam Hilton. La fotografia és de 1969, durant la lluna de mel del beatle amb la japonesa. La parella va estar-se una setmana ficada al llit. Cada dia obrien l’habitació a la premsa de les 9 del matí fins a les 9 del vespre per a protestar per la guerra del Vietnam. El remitent anònim de la postal ha escrit: “Vaig estar en aquesta habitació de l’Amsterdam Hilton una vegada que hi vaig ser per negocis i vaig contractar una prostituta que s’assemblava a la Yoko Ono”. En aquesta postal, seguint la teoria del conte, el secret està revelat completament, però a mi en canvi em sembla que la força evocadora d’aquesta revelació, el sentit últim de la història està també més enllà de la vintena de paraules que la conformen.

El nucli secret
L’any 1998, l’escriptor basc Bernardo Atxaga va publicar un llibre: Lista de locos y otros alfabetos. Són 15 textos a cavall entre la narrativa i l’assaig. El novè text porta per títol: Rera les passes de Holden Caufield. Holden Caufield és el protagonista de El vigilant en el camp de sègol, un de les novel·les més populars del segle passat, també una de les meves novel·les preferides, o la única novel·la d’un dels meus escriptors favorits, J.D. Salinger. A Rera les passes de H.C., Atxaga es proposa de viatjar a Nova York i seguir el periple de Holden Caufield durant els cinc dies en què està fugit de casa seva. Atxaga anuncia: “Seguiré les passes de H.C. Recorreré tots els llocs que ell va récorrer i en el mateix temps”. Quan li pregunten amb quin objecte, Atxaga respon: “En primer lloc perquè vull conèixe’ls, veure com han canviat des de l’època que Salinger els va descriure. En segon lloc perquè m’agradaria desvelar el secret de la novel·la”. Tot seguit aclareix: “Totes les novel·les tenen un secret, un nucli invisible a partir del qual han crescut i s’han format. Tinc l’esperança que, analitzant l’itinerari de H.C. a El vigilant en el camp de sègol, podré arribar a aquest nucli”. No sé si Atxaga vol dir que totes les novel·les expliquen dues històries una de visible i una de invisible o secreta, però a El vigilant en el camp de sègol, que està narrada en primera persona, és molt el què sabem de H.C., però també és molt el que Holden Caufield no explica. La novel·la, recordareu els que l’hagueu llegida, comença precisament amb una advertència al lector de Holden Caufield, el narrador, que senyala que no té cap ganes d’explicar all that David Copperfileld kind of crap, la porqueia a l’estil David Copperfield, i la novel·la acaba amb la recomanació de no explicar mai res a ningú. La cosa és que en l’itinerari de El vigilant, hi ha un hotel i una habitació d’hotel i hi ha també una puta, la Sunny del capítol 13 que Holden Caufield contracta a l’habitació de l’hotel Edmont. Per a mi el nucli secret està en aquesta escena, potser només perquè és en el capítol 13 dels 26 que té la novel·la, i potser també perquè Maurice, el chulo de la puta, és l’últim personatge del qual Holden es recorda en les darreres línies del llibre. L’escena passa un diumenge, el segon dia dels cinc que dura la novel·la. A l’hotel de Nova York on s’ha instal·lat H.C., el paio de l’ascensor, en Maurice, ofereix a Holden una puta: “Cinc dòlars la rebolcada, quinze tota la nit”. Holden accepta per una rebolcada. Holden Caufield és verge i en la cita amb la prostituta només aconsegueix xerrar perquè, enlloc de posar-lo calent, la puta el deprimeix, de manera que Holden Caufield es passa l'estona que ha contractat fent-li un munt de preguntes, la meva preferida és quan li pregunta a la prostituta: “Què fas durant el dia?”, tot i que segurament la pregunta més rellevant pel què fa a la història visible (la història segons la qual El vigilant en el camp de sègol és una novel·la sobre un adolescent que no vol deixar de ser-ne furiós amb tot i tothom, amb els seus professors i els seus companys de classe , furiós amb els phoneys, o farsants, que no vol integrar-se en una societat hipòcrita, supreficial i materialista, que està embadalit amb la Phoebe, la seva germana petita, i en canvi està furiós amb el seu germà gran autor d’un llibre boníssim “El peix secret” que després guanya pela a llarga venent-se a Hollywod per escriure pel·lícules) és quan Holden pregunta a la prostituta d’on és i ella contesta que és, precisament, de Hollywood. Però tot i que a mi em sembla que en aquesta escena hi ha el nucli secret de la novel·la, no és pas aquesta la conclusió a la qual arriba Bernardo Atxaga després del seu periple. De fet Bernardo Atxaga no convida a cap puta a la seva habitació d’Hotel, que no és l’Edmont perquè aquest hotel ja no existeix o potser no va existir mai. No pregunta per tant a la puta d’on és, ni què fa durant el dia tot i que en canvi si que fa preguntes que literalment fa H.C. a la novel·la a algunes de les persones que es troba per Nova York, com per exemple un taxista que el porta al Central Park. I és que el Central Park és per Atxaga el nucli secret de la novel·la. Pot ser que les nostres opinions no estiguin massa allunyades. Diu Atxaga: “Pensareu que és un joc de paraules però en la meva opinió, el centre de la novel·la és Central Park”. També sembla un joc que el centre sigui en el capítol 13, la meitat de 26. Segueix Atxaga: “Quan H.C. arriba a Penn Station i agafa un taxi, s’equivoca en donar-li l’adreça i acaba al Central Park. I també acaba al Central Park el dia de la cita amb la Sally. I la nit que el professor Antolini l’espanta amb les seves manyagues. I en el moment final de la novel·la quan es reuneix amb la seva germaneta, la Phoebe, i tots dos se’n van cap als cavallets que hi ha al costat del famós estanc dels ànecs. Per definir-ho amb una imatge, jo crec que el parc actua de manera semblant a la d’un imant, i que, com virutes de metall, totes les accions que du a terme H.C. tendeixen a moure’s en aquella direcció. Ara bé, perquè Central Park i no qualsevol altre lloc?” Bernardo Atxaga explica que el Central Park representa la infantesa. “I quan retrocedeix H.C. cap a la infantesa, cap al Cetral Park?” Respon Atxaga: “H.C. recula davant totes i cada una de les invitacions sexuals i ho fa cap a Cerntral Park.” “H.C. no acaba mai de fer el primer pas.”. Aquest és el tema de la novel·la per Atxaga, el sexe o les relacions de H.C. amb el sexe. També és el tema de la meva escena amb la prostituta. De l’home de l’habitació 702 del Hilton d’Amsterdam no en puc saber res més. Però ara em pregunto si va contractar-la per tot una nit o només per una revolcada, si van anar per feina, com en diu la Sunny a El vigilant, o si només van parlar. També em pregunto que feia la prostituta that look like Yoko Ono durant el dia.

El secret
La setmana passada, en un recull de premsa que fan a el Món a Rac1, vaiag sentir que havien possat a la venda una còpia del disc Double fantasy de John Lennon, el de la foto de l’habitació 702, dedicat a Mark David Chapman. Mark Chapman és l’home que va assassinar a Lennon a la sortida de l’edifici Dakota, a Nova York, al costat del Central Park. Com recordareu molts, en detenir-lo, van trobar a Chapman un exemplar de El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger amb una dedicàtoria: De Holden Caufield a Holden Caufield. La història visible de El vigilant seria la de un nano furiós amb els phoneys, els farsants hipòcrites, superficials i materialistes, i Champan considerava que Lennon havia esdevingut un phoney. Per això, va confessar, va matar-lo. Jo en sentir la notícia a la ràdio vaig entendre-ho malament i vaig pensar que el què es posava a la venda era precisament l’exemplar de El vigilat de Chapman. I això em porta a confessar un secret, a fer sortir a la superfície la història a partir de la qual ha crescut i s’ha format aquest post. És un secret vertader i que mai fins ara no he revelat a ningú: L’any 1998 vaig estar en contacte amb un fons de llibres que Mercè Rodoreda havia legat a una institució. La major part eren edicions de butxaca de novel·la negra en anglès però entre els llibres hi havia una edició americana de El vigilant en el camp de sègol, una edició de l’any 1951, l’any en què es va publicar per primer cop la novel·la, no era una primera edició però tenia una particularitat destacable: com és sabut, arran de l’èxit de El vigilant, Salinger va prohibir que en l’edició dels seus llibres aparegués cap ressenya de l’obra a la contraportada, cap suport gràfic en la portada i cap apunt biogràfic sobre l’autor. L’exemplar de Mercè Rodoreda contenia aquestes tres coses i per tant tenia un valor incalculable per el meu fetitxisme. Vaig intentar robar l’exemplar. Vaig separar-lo del lloc on estava amb l’idea d’emportar-me’l a casa quan tingués una oportunitat millor, aquell dia no estava sol amb els llibres. El cas és que quan el vaig tornar a buscar no vaig aconseguir recuperar-lo. O bé no era al lloc on jo l’havia separat o bé ja no recordava on me l’havia amagat. El fons segueix en aquella institució i mira que he tornat a buscar-lo vegades, però el llibre no és allà, tampoc consta al catàleg.

He sortit a comprar tabac

2007-06-03T00:30:00.000+02:00

He sortit a comprar tabac. Eren quarts d’onze i em quedaven només un parell de cigarretes i volia acabar d’escriure un post que arrossego des de fa dies. He entrat al primer bar i el cambrer m’ha dit que no tenia canvi, així que he enfilat cap a un altre, cap al bar que hi ha a la seu del diari El Punt. Al bar hi havia llum i hi havia gent a dintre: una taula amb dues parelles i una altre parella que prenien cervesa. Dos dels cambrers feinejaven entre les taules, l’altre estava xerrant amb una clienta que estava asseguda a la barra. He intentat obrir una de les portes, però era tancada. L’altre porta tampoc l’he pogut obrir, l’he sacsejada fent una mica de soroll i això ha alertat el cambrer que era a la barra, que m’ha mirat. Jo també me l’he mirat interrogant, esperant el gest d’excusa per què ells ja havien tancat, però com s’hi sentís ploure s’ha tornat a posar a parlar amb la noia que, en canvi, s’ha girat cap a la porta per veure ella que era aquella cosa que havia cridat l’atenció al seu contertuli. M’ha d’haver vist, jo he preguntat, forçant molt la gesticulació però xiuxiuejant, si ja estava tancat i que només volia cigarretes, assenyalant el lloc del bar on tenen la màquina. I així ha començat: perquè la noia s’ha quedat mirant cap on jo era però sense reaccionar de cap manera, com si mirés alguna cosa darrera meu o com si pensés que jo no podia veure-la, mentre el cambrer seguia parlant-li, em pregunto de què. He mirat al meu voltant, jo portava auriculars i moltes vegades això fa que em perdi coses que passen al meu costat. I ella s’ha quedat amb la vista fixada cap on jo era però sense tornar-me cap de les senyals que jo li he fet. He marxat, he creuat el carrer Santa Eugènia fins a un altre bar on la situació s’ha repetit en gairebé tots els detalls: les portes tancades, la gent a dintre, la porta sacsejada. Tampoc ningú ha reaccionat a la meva presència, m’ha començat a semblar estrany, no com si jo estigués somiant però si amb una estructura semblant a la dels malsons. Però aleshores al tornar a creuar el carrer en direcció a casa i als bars que queden al costat de casa però en direcció a La Devesa, m’ha sortejat per l’esquena un paio a tota velocitat i tot seguit un altre que el perseguia. L’ha encalçat fins uns deu metres davant meu, aleshores ha saltat sobre d’ell i l’ha agafat pel coll i l’ha arrambat a la paret. Dos paios més han arribat, tots quatre cridaven. L’encalçat reia, també els altres dos, però el perseguidor l’ha empentat molt emprenyat i amb molta força. I en aquest gest li ha esquinçat la samarreta. Aleshores jo passava pel seu costat i he hagut de baixar a la calçada per esquivar-los, he apagat el reproductor i m’he tret els auriculars com si jo corregués algun perill i també hagués d’estar alerta. La agressivitat de la cara desencaixada del paio perseguidor, víctima potser d’una broma que no li havia fet cap gràcia, i després la de la cara de l’altre quan ha vist o sentit la samarreta trencar-se per la part del coll, em deu haver posat en alerta i tot i que el perill no m’incumbia, dec haver començat a segregar adrenalina perquè m’he posat molt tens, he creuat el carrer i m’he posat a caminar enganxat a la paret com si així cobrís almenys un dels quatre flancs. He arribat al quart bar molt nerviós: per la baralla barrejada amb el sentiment de irrealitat que m’han provocat les portes tancades, el periple massa llarg per aconseguir el paquet de tabac. No he tingut problemes per entrar-hi i, aquí sí, tenien canvi. Potser ha sigut perquè he superat aquests dos contratemps possibles i per tant em semblava que ja m’havia escapat d’algun lloc que, quan en pitjar la marca de tabac la màquina m’ha avisat que aquell producte estava esgotat, m’he espantat literalment, em dec haver retirat de la màquina i tot, fent un saltet. Després he pitjat una altre marca, i també estava esgotada, i una altre, que també, i ha sigut aleshores que m’he posat a pitjar compulsivament tots els botons, com si estigués aterrit amb la idea d’haver entrat en un bucle sense sortida, com si només pogués rescatar-me’n el so de la caixeta caient i tot seguit el dringar del canvi. Ara penso què hagués passat si tot el tabac hagués estat esgotat, si hagués tingut forces per anar a un cinquè bar o si m’hagués posat a plorar, per exemple. El cas és que he pitjat tots els botons de forma irracional fins que n’ha caigut un paquet de Vintage, un tabac horrible, amb el qual no he pogut acabar el post que arrossego, però he pogut escriure aquest.

Zizek i els ous Kinder

2007-05-23T00:02:00.001+02:00

Els Kinder Sorpresa són aquells ous de xocolata que amaguen una miniatura de plàstic a dintre, la sorpresa, que és una joguina o un joc de peces per muntar-la. En el llibre Arriesgar lo imposible, el filòsof Slavoj Zizek explica que aquests ous de xocolata de la casa Kinder estan prohibits als EUA. Estan prohibits, diu Zizek, perquè et forcen a comprar una cosa que no és la que està anunciada, tot i que també he llegit, en algun altra banda, que la prohibició es deu al perill que pels menuts suposa la possibilitat d’empassar-se la miniatura. El cas és que a causa de la prohibició els Kinder arriben als EUA Kinders de contraban des de Canadà, tres vegades més cars.

Zizek parla de la joguina dels Kinder en referència al concepte lacanià de objet petit a i fa la següent reflexió, es pregunta: “¿No és la joguina l’objet petit a en estat pur, un objecte petit que omple un buit central, el secret amagat, l’agalma, en el centre?” I afegeix: “Els nens que compren l’ou de xocolata tot sovint el desemboliquen i trenquen l’ou sense menjar-se’l, preocupant-se només de la joguina al centre.” Per tornar-se a preguntar: “No són aquests amants de la xocolata casos perfectes del lema de Lacan: “t’estimo, però, sense poder explicar-ho, estimo alguna cosa en tu més que a tu i, en conseqüència, et destrueixo?””. Diu Zizek que aquest buit material en el centre equival al buit estructural a causa del qual cap producte és realment el que és, cap producte està a l’alçada de les expectatives que desperta.

L’objet petit a (o objecte alfa) s’insereix dintre de la teoria lacaniana del desig. Si els instints tenen un objecte de desig definit i identificable, l’objecte de desig de les pulsions no és res fix i és més aviat percebut com una falta de, una mancança. Per això Zizek es recrea en la enumeració de mercaderies que prometen més: compri un reproductor de DVD i li regalem 5 pelis, compri aquesta pasta de dents i emporti-se’n un 25% més de franc, miri dins el tap de la Coca-cola i podrà guanyar nosequè. “La funció d’aquest més”, diu Zizek “és omplir la falta d’un menys, compensar el fet que per definició, una mercaderia mai compleix la seva promesa (fantasmàtica)”. Ni les mercaderies ni els objectes de desig. Zizek creu que els ous Kinder exhibeixen massa obertament la estructura inherent de les mercaderies i que aquesta és la raó per la qual els han prohibit als EUA.

A mi em sembla més raonable la idea dels ennuagaments perquè a anant comprar amb els meus fills em trobo amb incomptables “ouskinder”, gairebé tots els productes adreçats als nens porten una sorpresa ad-hoc. És paradigmàtic el cas del Happy Meal, el menú infantil de McDonald’s que duu també una joguina sorpresa en el seu interior i que fa uns anys per anunciar-se presentava la fotografia de la cara d’un nen amb els ulls oberts de bat a bat i un somriure d’orella a orella, la cara il·luminada des de sota com si acabés de desembolicar un regal que brillés amb llum pròpia. El lema de la publicitat deia: “li acaben de dir que dinarà a McDonalds”, no pas “acaba de dinar a McDonald’s”, ni tant sols “acaba d’obrir el seu Happy Meal, de descobrir la sorpresa en el seu interior”. Vaig trobar torbador, el primer cop que vaig veure l’anunci, amb quina franquesa l’empresa de menjar ràpid, i amb quin realisme, anunciava no ja la mercaderia, sinó directament les expectatives.

Durant un temps vaig provar, amb els meus fills, de contraeducar-los. Cada parell de mesos omplíem una bossa per llençar amb les joguines de merda, els stacks i les col·leccions de cromos començades. Era una bossa plena d’euros, els deia, mireu el què podríeu tenir a la guardiola, mitja PSP. Després, més directament, vaig provar de posar-los la alternativa davant dels morros, en el supermercat mateix: una teula de xocolata a 1’10 euros més 90 cèntims per vosaltres i 90 d’extres que n’hi afeigeixo jo o els dos ous Kinder per 2 euros. El doble (o més) de xocolata i el doble de calés, però vaig fracassar en aquesta maniobra, em demàven els 90 cèntims extres i els dos ous Kinder. De manera que m’he resignat i ara s’estan fent grans i els comença a passar una cosa que a mi em diverteix i a ells els fa enrabiar molt i és que mengen cereals a una velocitat superior a les promocions dels cereals, de manera que fa dies que, per exemple, han avorrit les promocions de Spiderman que en canvi, segueixen vigents s al supermercat, i per tant quan ja tenen totes les figuretes i les demos de jocs d’ordinador es veuen obligats a triar en funció dels seus gustos.

Però voldria tornar a Zizek. No em sembla, com a ell, que els motius de la prohibició dels Kinder als EUA siguin perquè mostren massa a la tremenda la trampa o el truc de les mercaderies, i els desigs. En canvi hi ha unes altres paraules de Zizek que, des del meu punt de vista, aporten llum sobre el tema dels Kinder Sorpresa. Són les paraules que precedeixen un documental seu: Una guia de cinema per a perversos, una pel·lícula extraordinària on es deconstrueixen en clau psicoanalítica els ocells de Hitchcock, les dues pastilles de Matrix, els tres pisos de la casa de Norman Bates, El Club de la lluita, la nena de L’Exorcista, escenes de Mulholland Drive de Lynch, El gran dictador o El Testament del Doctor Mabuse. Les seves paraules es refereixen a l’art del cinema, però potser serveixen també pels Ous Kinder Sorpresa, diu Zizek: “El nostre problema no és si satisfem o no els nostres desigs. El problema és com sabem què desitgem. No hi ha res d’espontani, res de natural en els desigs humans. Els nostres desigs són artificials. Hem de ser ensenyats a desitjar. El cinema és la més perversa de les arts: no ens dóna el què desitgem, sinó que ens diu com hem de desitjar.” Així penso jo dels Ous Kinders, no pas en artefactes per satisfer els desigs dels nostres fills mimats, sinó com a recursos educatius perversos “to tell us how to desire”.

Gironès, el Crac de Gràcia

2007-05-21T00:36:00.000+02:00

Uns dies després d’escriure el post sobre Panama Al Brown, l’All Brow del poema de Blai Bonet, vaig anar a la llibreria Geli a buscar un llibre. Fent les perquisicions pel post, m’havia trobat que el pintor madrileny Eduardo Arroyo n’havia escrit una biografia, del boxejador. També vaig trobar que n’ha pintat alguns quadres, com el que encapçala l’entrada d’avui. El llibre “Panama” Al Brown 1902-1951 d’Alianza Tres és de 1988, és per tant un llibre vell però és de la mena de llibres que, a vegades sona la flauta, encara està amagat en algun lloc del magatzem de la llibreria del carrer Argenteria. Per això tenia certa esperança de trobar-l’hi i endur-me', com qui diu, posat. Però no vaig tenir sort i vaig haver d’encarregar-lo, o la sort que vaig tenir va ser d'una altre mena perquè entre les piles de novetats, vaig veure, mentre esperava que m’atenguessin, una llibre de l’editorial Angle, Combat a mort, Gironès i els boxejadors perseguits pel franquisme del periodista Joaquim Roglan. M’havia trobat amb Gironès, també, en escriure el post sobre el boxejador panameny, perquè va ser Josep Gironès qui el 22 d’octubre de 1930 es va enfrontar amb Al Brown a la Monumental de Barcelona. Vaig comprar el llibre, i així no vaig marxar de la llibreria amb les mans buides. El llibre és un llibre petit, tot just de 121 pàgines, i mira de rescatar de l’oblit la boxa catalana i també qui en va ser la seva principal figura, el púgil gracienc Josep Gironès. Com que és una història de boxa segueix el lloc comú i és la història d’un ascens i d’una caiguda. La boxa catalana va ser, en els anys de la República, l’espectacle esportiu de masses més popular i, en canvi, ara és un esport proscrit pel politicocorrectisme i els seus herois han estat oblidats. Gironès va arribar a ser campió d’Europa, com Francesc Ros i Carles Flix, els seus companys de gimnàs, els tres mosqueters, els punys de Catalunya. Si la de Panama Al Brown és la història d’un boxejador i la d’un dandy, la història d’un superdotat, la de Gironès és la història del triomf de la voluntat sobre el talent natural, la de la formigueta contra les cigales. O sigui és la història d'un home disciplinat i tímid, familiar i estalviador, que arriba a campió d'Europa i que competeix per un campionat mundial. Això pel què fa a l’ascens, la caiguda, ja ho saben els afeccionats a la boxa, és més dura. La de Gironès a més a més és doble.

“L’1 de desembre de 1934” escriu Roglan, “és una altre jornada històrica. Gironès s’enfronta a l’Olympia al campió del món Freddie Miller”. Gironès, en paraules del radiofonista Joan Alavedra de radio Barcelona transcrites per Roglan, ha estat: “Campió primer de Catalunya. Campió, després, indiscutible, d’Espanya. Combats i victòries sobre els millors homes d’Europa. I finalment, d’una manera rotunda, categòrica, aquell xicot de Gràcia arriba a campió d’Europa, i es consolida com a campió indiscutible d’Europa una colla d’anys. Aquest és l’home.” Aquest és el català que ha de disputar el títol mundial. Però el combat no surt bé: sona la campana i Miller noqueja a Gironès. Escriu Roglan: “La Monumental passa de ser un gran clamor a un silenci atònit i sepulcral. Caçat en fred, al cap de dos minuts de combat, el Crac de Gràcia pateix el primer i últim KO de la seva carrera.” Aquesta és la primera caiguda, però la segona caiguda, la no estrictament pugilistica, encara n'ha de ser més, de dura. Ara, que ja tinc el llibre d’Eduardo Arroyo sobre Panama Al Brown, en transcric un fragment: “El destí terrible dels tres boxejadors més dotats del gimnàs d’Àngel Artero, l’apoderat de Gironès, el professor més competent que hi ha hagut a Espanya en tota la seva història, és impressionant i val la pena explicar-la”. Com que les unes tenen ecos de les altres, pot ser que aquest fet faci que es tripliqui la impressió. Són tres històries molt semblants que comencen un cop esclata, el 18 de juliol del 1936, la sublevació militar contra la República. Els tres boxejadors accepten, llavors, per comptes de ser mobilitzats per l’exèrcit, d’entrar a formar part de la policia de la Generalitat. Gironès és destinat a la Guàrdia personal del president Companys. De Carles Flix, escriu Eduardo Arroyo que: “era un apassionat dels cotxes i de la velocitat." per això: "no va acceptar que el Govern de la república li requisés el flamant Ford que s’havia guanyat amb els punys. Tanmateix, ell mateix es va posar al servei de l’exèrcit amb el seu cotxe i es va convertir d’aquesta manera en oficial pagador en el front de l’Ebre.”

Quan va arribar la derrota Francesc Ros va desaparèixer en un camp de concentració i Carles Flix va marxar cap a la frontera però abans de creuar-la va tenir, diu, Arroyo: “ingènuament un moment de vacil·lació”. Com que no tenia res de què penedir-se, va fer mitja volta i va tornar a casa seva a Barcelona. Per la ràdio va sentir que el buscaven per haver participat en tortures a les txeques. Convençut de la falsedat de la acusació i de la possibilitat de provar la seva inocència, l’endemà ell mateix es va presentar a comissaria. El van detenir, el van torturar i el van condemnar a mort sense judici. "Ningú no el va veure morir", diu Arroyo, “avui”, segueix, “ alguns diuen que van afusellar un cos sense vida a causa dels cops que li havien propinat.” Els franquistes acusaven Carles Flix d’estar al servei de les txeques que es van formar a Barcelona com a encarregat dels interrogatoris on aprofitava les seves qualitats físiques per torturar els presoners, una acusació en la qual també incloïen a Gironès. “No és difícil d’imaginar”, diu Arroyo, “ el plaer que deurien experimentar els seus botxins en colpejar un campió d’Europa indefens”. Juli Lorente, historiador de la boxa i un dels pilars amb els quals Roglan ha bastit el seu llibre, insinua, que, en el cas de Flix, la difamació provenia d’un falangista que s’entenia amb la dona de Flix. Josep Gironès, en canvi, no va vacil·lar a la frontera i la va creuar. Escriu Roglan: “La mateixa calúmnia que li costa la vida a Carles Flix persegueix Josep Gironès a l’exili. Els franquistes fan córrer la llegenda que ha torturat presoners en una comissaria de Sabadell. Després de l’ocupació de Barcelona, els falangistes van a buscar la seva dona a casa i la tanquen a la presó durant set mesos. Fins i tot els diaris francesos publiquen que mataran la dona del campió català perquè ha estat un torturador. En llegir això durant el seu exili a França, Gironès vol tornar a Barcelona per donar la cara i fer que alliberin la seva esposa, però els amics el convencen que no ho faci, perquè l’afusellaran com al seu amic Flix.”

Després de França, Gironès s’exilia a Mèxic. D’allà estant aconsegueix retirar del banc els seus estalvis per a la seva dona i la seva filla sense que els hi confisquin els franquistes. Ell no podia tornar, però la seva família no va voler o no va poder reunir-se amb ell a Mèxic, on el campió es va posar a treballar en una fàbrica de galetes. Pot ser que tinguessin confiança en que el panorama s'aclarís de pressa, però els anys es van anar escolant i ni quan Franco va morir-se al llit, Gironès va voler tornar a Catalunya. Havia passat molt temps, segurament massa, i Gironès ja no escrivia mai a Barcelona. Els primers anys enviava moltes cartes a la seva filla, però quan la nena, la Dolors, es va prometre, va escriure-li una carta on li deia: "Ara ja no em necessites". Josep Gironès va morir l’any 1982, són més de 40 anys, per tant, en els quals no se sap pràcticament res del boxejador exiliat. El 1969, apareix per Girona algú que prova de suplantar-lo, un impostor que diu que ell és Gironès, el boxejador campió d'Europa. Algú apunta que aquest fatxenda podria ser, aquest sí, l’home que apallissava presoners a Sabadell, i es demana a Samaranch, delegat nacional d’esports, que reobri l’expedient per tal que Gironès pugui tornar a Catalunya, però Samaranch es fa el sord.

Fins aquí la segona caiguda. La història de com la història de Gironès es recupera, té gràcia, i també val la pena explicar-la encara que allargui, encara més, aquesta entrada al blog. L’any 1982, l’any en que Gironès mor, Juan Marsé publica la seva novel·la Un día volveré en la qual apareix Gironès en una conversa al bar Trola. Joan de Sagarra, el fill del poeta, que és amic de Marsé llegeix la novel·la i en trobar-hi el passatge que es refereix al Crac de Gràcia recorda les coses que el seu pare li havia explicat. De manera que li va preguntar a Marsé d’on havia tret la referència a Gironès. Diu Sagarra: “em va dir que havia sentit del Canari", Canari era el sobrenom de Gironès, "al taller de joieria on treballava quan era jovenet. Els grans parlaven de Gironès amb respecte i deien que era el millor boxejador català d’abans de la guerra”, em va dir Marsé. És aleshores quan se m’acut consultar la Gran Enciclopèdia Catalana per tal de veure què hi deia de Gironès. Però no hi havia cap Josep Gironès.” A partir d’aquí Joan de Sagarra comença a fer les seves perquisicions sobre el boxejador català, coneix Juli Lorente l’autor de la Història de la boxa catalana, i publica uns quants articles sobre el tema a El País i La Vanguardia. Arrel d’aquests articles la filla de Gironès, al Dolors, es posa en contacte amb ells. Combat a mort, el llibre de Joaquim Roglan que a publicat Angle, és el final d’aquesta peripècia per recuperar la història Gironès, i la dels boxejadors catalans. Un homenatge per uns homes que, com diu Roglan per acabar el seu llibre, encara no n’han rebut cap del país pel qual van combatre.

(per cert, els de Transports Ciberians, han penjat el vídeo de Lou Reed recitant All Brow de Blai Bonet)

Personetes

2007-05-18T00:24:00.000+02:00

És havent sopat. Primer puja un dels meus fills a veure’m a l’estudi i al cap d’un moment s’hi afegeix el seu germà. Estic a l’ordinador i es posen tots dos a la meva esquena per veure que estic fent. “Posa’ns alguna cosa”, demana un dels dos quan es cansa de veure’m llegir. El petit és més fàcil d’acontentar perquè encara li agrada veure els mateixos vídeos una i una altre vegada: els gols del Barça, alguns trucs de màgia. Però el gran s’està fent gran. “No, no, una altre cosa”, m’exigeix. Però quan li pregunto què vol que li busqui no sap què dir-me, en part perquè li és igual, només cal que sigui un collonada graciosa i que sigui nova. Vaig al blog Little People, perquè em sembla que els hi agradarà i l’encerto. Little People és un projecte d’art de carrer, un seguit fotografies de figures humanes minúscules pintades a mà i deixades estratègicament a mercè dels déus als carrers de Londres. Repassem la cinquantena d’entrades del blog, les més de cent fotografies que des de agost de l’any passat hi han anat penjant. Les ampliem, em fan tornar enrera per tornar a veure’n alguna i, quan ja les hem vistes totes del dret i del revés, se’m queixen que no sigui capaç de trobar-ne més. “Ja està, ja s’ha acabat”, els hi he de dir tres i quatre vegades. Després, quan aconsegueixo enviar-los al llit, busco en el Diccionario de ismos de Juan Eduardo Cirlot l’entrada de miniaturisme. Diu Cirlot que el miniaturisme és “la tendència a la multiplicitat reduïda” , tot seguit cita un llibre de Franz Roh, Realisme màgic, on sobre el miniaturisme es diu: “Es pretén dotar d’una lucidesa penetrant i prolixa al contemplador que, en el seu coneixement del món i en la seva idealitat, és massa sumari i descuidat.” I més endavant: “La miniatura intrínseca és l’art produït per la intenció de buscar la infinitud d’allò que és petit”. No sé si les hores que hem passat, també amb els nens, sobrevolant el món amb el Google Earth, són una forma de miniatuisme. Diu Cirlot que el grandiosisme, el monumentalisme, corresponen a períodes mítics i religiosos de la humanitat. Que “si l’impuls de dilatació, d’elevació, de grandesa, significa l’anhel de transfiguració cap a la immensitat còsmica, amb la conseqüència inevitable de desatenció d’allò que és petit”, aleshores és indubtable que el miniaturisme “en la seva voluntat de significar les escissions, els detalls, les ranures per les quals tot es desfà en la basta multiplicitat de les formes i de les vides, hi batega l’impuls contrari que ha elevat les construccions gegants curulles d’ímpetu celestial.” “ Per això considerem el miniaturisme”, diu Cirlot amb una mirada rigurosa “com una manera maligna de recrear allò mundà.” “Així”, dirà després, “ el miniaturisme és una manera greument inferior de reproduir la creació”. Senyala, Cirlot, com a un exponent màxim del miniaturisme la pintura “infernal” de Hyeronimus Bosch.

Fa un parell de caps de setmana vaig estar amb els meus fills, aquestes personetes, a Besiers. Els vaig voler dur a visitar la catedral però la monumentalitat no els va fer ni fred ni calor, s’estaven buscant les pessigolles, sords a qualsevol paraula que jo els digués. Un cop fora, en el passeig que flanqueja la catedral, que està enfilada en un turó, encarada al sud i des d’on es veuen els Pirineus, Narbona i la plana de la Catalunya francesa, van trobar un racó on hi havia un llargavista i, pintat sobre unes rajoles, una representació en miniatura de la vista que, d’allà estant, es veia. Això sí que els va agradar molt: intentaven identificar el Puigneulós, que van coronar l’any passat, però sobretot els feia gràcia localitzar en la reproducció les coses més properes, les edificacions del costat del riu, el campanar del poble del costat. En un dels ponts que connecten la ciutat per sobre de l’Orb, el meu fill gran va reparar-hi un grup de persones, excursionistes, que l’estaven creuant. “Mira!, Mira!”, li va dir al seu germà petit senyalant a aquell grup que semblaven formiguetes. Tot seguit, senyalant el pont pintat en les rajoles va afegir “aquests no surten al mapa!”. No sé si això té alguna cosa a veure amb el miniaturisme, ni si és una forma maligne de representar-se el món.

L'estudi de Will Self

2007-05-15T14:38:00.000+02:00

Les històries de Will Self, segons explica ell mateix a The Guardian, comencen en una llibreta i després passen a uns Post-it que penja a la paret del seu estudi. Els Post-it recullen apunts breus, metàfores, gags , retrats de personatges, que, a mida que va utilitzant, l'escriptor despenja de la paret i arxiva en uns àlbums, que també desa a l'estudi, perquè mai no llença res, diu, no pot llençar res com aquells vellards amb el síndrome de Diògenes que viuen i envoltats de porqueria.

L'any passat el fotògraf Phil Grey va fotografiar l'estudi de Will Self des de tots els angles possibles. Es poden veure les 71 fotos, aquí.

Més noms

2007-05-10T23:41:00.000+02:00

Adriana Chirivi, Vicente Ruso, Maria Flora Algas, Agustí Cot, Rut Ribatallada, Lydia Fumado, Diana Jeannette Arias, Albert Puy, Josep Formentí, Liberto Palatino, René Martínez, Blanca Nieves Hergueta, Àlvar Esteba, Dannie Robert, Sílvia Rispau i també Marc Rispau. No es tracta d’una llista de remitents de la bústia del correu brossa del Gmail, com en aquell post de febrer. En aquest cas és una llista més o menys aleatòria de candidats al consistori de Girona per a les properes eleccions municipals. És una llista de persones reals que concorren a les eleccions per Lluita Internacionalista, pel Partit Familia i Vida, pel Partit Humanista i pel Partit Republicà Català. Aquestes quatre candidatures presenten un total de 104 persones i, si bé és gairebé segur que superaran els 104 vots, també és gaire bé segur que no superaran, plegats, els 500 vots. No sé si, aquesta matinada, algun d’ells, dels 104, sortirà a enganxar cartells, ni amb quines expectatives, quina mena de coses passaran per els seus caps quan mullin el pinzell de cola.

Els xinesos que no es moren mai

2007-05-09T23:07:00.000+02:00

“Eren els xinesos que no es moren mai. Els xinesos eterns que es passen la documentació els uns als altres. Vet aquí on havien anat a parar. Aquells cossos que alguna llegenda urbana suposa cuits als fogons dels restaurants, soterrats als voltants de les fàbriques o llançats a la boca del Vesubi.”

Qui se’ls troba és Roberto Saviano, ho explica al primer paràgraf de Gomorra, un reportatge sobre la Camorra napolitana que ha publicat Empúries. El llibre comença al port de Nàpols, així:

“El contenidor es gronxava penjat a la grua que el carregava al mercant. Com si estigués surant en l’aire, l’sprider, el mecanisme que adhereix el contenidor a la grua, no aconseguia domar el balanceig. De cop, les portes metàl·liques mal tancades es van obrir i van començar a ploure cossos a grapats. Semblaven maniquins. Però en petar a contra terra els caps s’esberlaven com si fossin cranis autèntics, I ho eren. Queien homes i dones, i algun noi jove. Morts. Congelats, amuntegats l’un damunt de l’altre. En fileres, com si fossin anxoves. Eren els xinesos que no es moren mai. Els xinesos eterns que es passen la documentació els uns als altres. Vet aquí on havien anat a parar. Aquells cossos que alguna llegenda urbana suposa cuits als fogons dels restaurants, soterrats als voltants de les fàbriques o llançats a la boca del Vesubi. Eren allà. En queien a dotzenes, del contenidor, cada un amb el seu nom escrit en un cartronet lligat a un cordill al voltant del coll. Tots havien estalviat prou per fer-se enterrar a les seves localitats natals, a la Xina. Se’ls quedaven una part del sou a canvi del viatge de tornada quan serien morts. Un bitllet per al contenidor i un clot en un trosset de terra xinesa.”

Doncs ja està. Vet-ho aquí on van els xinesos de la llegenda urbana

Les fotografies de Thomas Struth

2007-05-07T00:30:00.000+02:00

En parla en Monzó, el seu article d’avui diumenge pel Magazine de La Vanguardia. Diu: “ Un amic americà m’explica que a Nova York, a la galeria Marian Goodman, han inaugurat una exposició de fotografies de Thomas Struth.” Més endavant amplia la informació i afegeix: “En aquestes fotografies es veuen persones que contemplen obres d’art en diferents museus del món. Thomas Struth és un fotògraf alemany que des de fa dues dècades recopila imatges d’aquesta mena. Ha fet fotos al mateix Museu de El Prado, a l’Hermitage de Sant Petersburg, a la Galeria de l’Acadèmia de Florència, al Louvre, a l’Institut d’Art de Chicago, a l’Antiga Pinacoteca de de Munich, al Museu Nacional de Tokio... Sempre de gent que observa obres d’art.”

A en Monzó la idea li sembla esplèndida i no només per allò que té de paradoxal el fet que els visitants dels museus acabin exposats en les parets dels museus. Monzó acaba l’article amb la idea, gairebé obligada, d’imaginar les fotografies dels visitants de museus que miren les fotografies de visitants de museus, “i així successivament”. Però a Monzó la idea li agrada per això però també perquè en els museus, “la gent adopta actituds molt interessants, molt suggestives, que indiquen clarament una manera de ser, uns interessos, unes obligacions.” L’article, que duu per títol Comportament en el museu, dissecciona les diverses actituds que les persones prenem en els museus, perquè, tal i com ens indica, si bé a qualsevol lloc és suggestiu de contemplar a la gent (a l’autobús, al restaurant, a la llibreria, al pavelló on porten els seus fills a jugar a futbito, posa com a exemples Monzó), el valor sagrat que moltes persones concedeixen a els museus fa que en aquests llocs el seu comportament sigui especialment suggeridor.

La idea de Thomas Struth, té raó Monzó, és esplèndida, i, un cop vistes algunes de les fotografies de Struth que he trobat a la xarxa, val a dir que les fotografies també en són, d’esplèndides, no només per allò que tenen de paradoxals, ni per allò de suggeridores que som les persones davant d’una obra d’art. El tractament de les fotos, el color i les composicions, produeixen efectes singulars, paradoxals i suggestius, perquè en algunes d’elles es produeix un continuum entre l’obra observada i els observadors o perquè en d’altres la imatge més dinàmica, la més viva i real, és la imatge morta i observada i no pas la viva i observadora.

Dos abocadors

2007-05-05T23:34:00.000+02:00

Astrud - El vertedero de Sao Paulo

"Quantes còpies de la Bíblia Catalana Interconfessional hi ha enterrades a l'abocador de Sao Paulo?" S'ho pregunten els Astrud en començar la segona cançó del Tu no existes, el seu últim disc. Ells mateixos, es responen: "N'hi ha quatre: una està una mica rosegada però tres estan en bon estat." Després, a la tornada de la cançó, ens indiquen i ens adverteixen que: "L'abocador de Sao Paulo no és una metàfora sinó un abocador que tenen a Sao Paulo".
A finals de l'any passat ja vaig enllaçar aquest documental, Ilha das Flores. Ara el torno a enllaçar per, si aleshores no va quedar clar, indicar i advertir que Ilha das Flores és un abocador de Porto Alegre, que és per tant, també, un abocador brasiler, i que, com el de Sao Paulo, tampoc no és cap metàfora sinó un abocador que tenen a Porto Alegre, o per dir-ho en la manera que el director Jorge Furtado ho diu al començament del documental, Ilha das Flores no és un film de ficció, existeix un lloc que s'anomena Ilha das Flores, Déu no existeix. Déu, com tu, no existeix.

Elogi del R.C.D. Espanyol

2007-05-05T01:07:00.000+02:00

La felicitat, segons el clixé, està feta de petites coses. Conformen gairebé un gènere literari els llibres que compilen petits plaers: berenar amb l’àvia al jardí de la torre d'Arenys, l’olor de la gespa tallada, fer-se rentar el cap en una perruqueria, comprar-se un abric de segona mà, el primer glop d’una cervesa and all that Philippe Delerm kind of crap, per fer servir la fórmula de Holden Caufield. Corre, ara, un anunci amb un acudit de Groucho Marx sobre les coses petites que ens fan feliços: una fortuna petita, una mansió petita, un petit iot... Jo hi afegeixo: el petit partit decisiu del R.C.D. Espanyol de final de temporada. És, aquest, un plaer estacional, que solia arribar amb les cireres, i que, enguany, s’avançarà gairebé un més de resultes de la classificació per a la final de la copa de la UEFA que els periquitos van aconseguir dijous a la nit. En la seva formulació més tradicional la cosa es produïa el més de juny en un partit en què l’equip blanc-i-blau es jugava el descens a la segona divisió de la lliga espanyola. Però la cosa admet, com els arrossos, preparacions molt diverses: una final de copa del Rei o un partit en el qual es jugui la classificació per a les competicions europees. La qüestió rau en que el partit sigui decisiu i que sigui a final de temporada. Aquest és el partit que mai no em perdo, el que segueixo durant el pre-partit en els diaris esportius i en les pàgines esportives dels diaris generalistes i en el post-partit en les emissores de ràdio. Jo no sóc del Espanyol, vaig ser-ne, si es pot dir així, durant una temporada, durant una febrada adolescent, en aquells temps en què buscava una identitat desesperadament i sempre és més fàcil significar-se a la contra. Però no es pot canviar de colors. Es pot canviar de dona, de ciutat, de feina i de partit polític, diu un altre clixé, però no d’equip de futbol. Vull dir que sóc del Barça i que aquest petit plaer que descric és frívol i miserable i consisteix en esperar la derrota del R.C.D. Espanyol o potser, si sóc més benèvol amb mi mateix, consisteix en observar morbosament bascular l’equip que du els colors de Roger de Llúria al caire de l’abisme, entre el fracàs i l’èxit. Perquè al capdevall no celebro el resultat, les riqueses no les trobo a Ítaca sinó en el camí a Ítaca. Sé el que és sentir antipatia per un equip. La diferència entre esperar una derrota i necessitar-la. Les passions baixes que genera l’odi. Amb una samarreta blanca persones que potser admiraria o em resultarien simpàtiques em produeixen urticària i només la possibilitat d’una victòria internacional del Real Madrid em trastorna. Res d’això no em passa amb el petit partit decisiu de l’Espanyol i, per això, veure’l i esperar-lo, és molt plaent i em fa feliç en la mesura en què ens fan feliços les coses petites: perquè, com un plat de faves, la felicitat que provoca és molt més intensa que la infelicitat que provocaria l’absència del plat de faves.

Avorrir-se

2007-05-03T00:12:00.000+02:00

Guillermo Cabrera Infante comença el seu llibre El libro de las ciudades, escribint:"L'home no va inventar la ciutat, més aviat la ciutat va crear l'home i els seus costums. Urbanitat prové originalment del la paraula llatina per a ciutat". Cada vegada que escolto Ramón “El Portugués” cantar la seva versió del Et maintenant de Gilbert Bécaud, el seu Por qué me dejas en el disc Chanson Flamenca, cada cop que el sento cantar “todo París me aburre” pel “même Paris crève d'ennui” que cantava el Bécaud, penso de forma immediata en aquelles paraules de Samuel Johnson segons les quals: “Qui està cansat de Londres, és que està cansat de la vida”. La frase és del segle 18 i per tant es refereix al Londres d’aquell segle, la cançó de Bécaud és dels anys 60 del segle 20, i es refereix, així, a París en la segona meitat del segle passat. Penso en aquesta frase, però, en relació a mi, preguntant-me si, ara que qualsevol ciutat, Londres o París, és el poble del costat i per tant és a qualsevol poble o ciutat de províncies, em pregunto si, doncs, quan estic cansat i avorrit de Girona, és que estic també cansat i avorrit de la vida.

He pujat el disc Chanson Flamenca per a un amic aquí. Suposo que qualsevol lector del blog podrà també baixar-se’l si en té ganes o si s’avorreix i no troba res millor per fer. En el disc hi ha dotze versions de chanson francesa (del Non, Je ne regrette de rien a Le métèque, de Gaisbourg a Yves Montand) cantades en espanyol i amb posat flamenc. El disc està molt bé.

Pesar

2007-04-27T19:53:00.000+02:00

És el 13è poema dels del Llibre dels minuts de Gemma Gorga. El llibre en conté seixanta, seixanta petits poemes en prosa. Aquest comença dient:

“Pesaven el cos uns minuts abans de morir. Pesaven el mateix cos uns minuts després de morir. Una simple sostracció matemàtica els havia d’indicar el pes de l’anima.”

Gemma Gorga es refereix als experiments que a començaments del segle 20 va fer el Doctor Duncan MacDougall per determinar el pes de l’ànima, uns experiments que van donar el títol a aquella pel·lícula de González Iñárritu que es va dir 21 grams. El poema, potser per això o potser és per casualitat, és a la 21a pàgina del llibre. El Dr. MacDougall, segons llegeixo a Snopes (el millor dels llocs web dedicat a les llegendes urbanes), va muntar un llit sobre unes balances molt precises, capaçes de mesurar diferencies d’un gram i va allitar-hi, successivament, sis malalts en estat terminal (quatre tuberculosos, un diabètic i un altre del qual no es determina la malaltia). Segons el relat que el propi Dr. MacDougall va fer-ne per l’American Medicine l’any 1907: “(El pacient) perdia pes lentament, a una mitjana d’una unça per hora a causa de l’evaporació de la humitat en la respiració i de l’evaporació de la suor. Durant tres hores i quaranta minuts vaig estar amb els ulls posats a la balança per assegurar l’èxit de l’experiment. Aleshores al final de les 3 hores i 40 minuts el pacient va expirar i de cop, coincidint amb la mort la biga de la balança es va desequilibrar i va picar a la barra limitadora. La pèrdua la vam fixar en tres quarts d’unça”.
Tres quarts d’unça són els 21 grams.
Dels altres cinc pacients, però, no va poder fixar-ne tan bé la pèrdua. El segon i el tercer van tenir una pèrdua de mitja unça en el moment del traspàs (14 grams), més una pèrdua addicional d’una unça sencera al cap d’una estona. Pel quart va ajustar malament la balança i els resultats per tant no van ser bons i el cinquè pacient va perdre una mica més de mitja unça en el moment de la mort però tot seguit va recuperar-la. El sisè va fer-ne massa via, a morir, se’ls va escapar just quan el van estirar al llit i començaven a equilibrar la balança. Després el Dr. MacDougall va fer el mateix experiment amb gossos, amb 16 gossos moribunds, i va determinar que els gossos, que no tenen ànima, no patien cap pèrdua de pes en morir.

A la pel·lícula Smoke, de Wayne Wang i Paul Auster, s’explica un experiment semblant, també històric. Si Gemma Gorga l’hagués utilitzat per un seu poema, posem que el poema començaria així:
“Pesaven el cigar abans de fumar-se’l. Pesaven la burilla del cigar i la cendra que havia produït després de fumar-se’l. Una simple sostracció matemàtica els havia d’indicar el pes del fum.”

A la pel·lícula, Paul Benjamin respon a Tommy que s’ha queixat a Paul de la impossibilitat de pesar el fum. Paul acaba d’explicar-li la jugesca que Sir Walter Raleigh, l’introductor del tabac a Anglaterra, va fer amb la Reina Elisabet, segons la qual Raleigh es declarava capaç de pesar el fum. “`Però això seria com pesar aire!” protesta Tommy a Paul. A la qual cosa Paul respon: “Reconec que és molt estrany, és casi com pesar l’ànima d’algú. Però Sir Walter era un paio molt hàbil.” I aleshores explica com s’ho fa per pesar el fum i per guanyar l’aposta pesant el cigar abans i després de mort, per dir-ho d’alguna manera.

El poema número 13 de la Gemma Gorga, segueix. Després dels versos que he copiat a l’inici del post, diu:

“Hi penso, ara, mentre sostinc el llibre nou entre els mans, les paraules encara untoses com les plomes d’un ocell nascut de poc. I em pregunto si, un cop llegit, també pesarà menys. Com un cos quan perd l’ànima.”

Quan he llegit el poema, jo estava a la cuina, fumant, acabava de començar el llibre encara untós, i m'ha estat fàcil deixar un moment de llegir i posar el llibre sobre una balança. 110 grams, gairebé 4 unces, 5 ànimes i una mica més. Després havent llegit el poema 60, quan he acabat el llibre, he pogut tornar a pesar-lo, preguntant-me també, com la poeta, si pesaria menys. L'he pesat i el pes era el mateix, 110 grams, no havia canviat igual com el pes del cos dels gossos abans i després de morir. La veritat és que en cap cas esperava que el pes hagués variat, la qual cosa, per altra banda no empitjora gens aquest poema.

Suicidis exemplars

2007-04-13T11:45:00.000+02:00

Del Llibre dels conillets suicides d'Andy Riley.
L'ha publicat en castellà Astiberri

Sandow Birk

2007-04-11T23:37:00.000+02:00

L’artista californià Sandow Birk està preparant, segons l’L.A. Weekly, una sèrie de 15 xilografies basades en la sèrie de gravats Les misèries de la guerra de l’artista francès Jacques Callot (c. 1592 - 1635) en els quals es va inspirar Francisco de Goya per la seva sèrie d’aiguaforts Els desastres de la guerra. La sèrie de Brik s’anomenarà Les depravacions de la guerra i per acompanyar l’exposició que s’inaugurarà la tardor a San Francisco, ha preparat també algunes pintures, com aquesta, fantàstica, L’alliberament de Bagdad. Una pintura (la veureu millor si hi cliqueu a sobre) que segons l’artista parla: “d’allò que ens van dir que passaria: jovials i alegres iraquians donant la benvinguda a les tropes americanes que els havien alliberat dels grillons de l’opressió.”

Sandow Birk, llegeixo a la seva pàgina web, va créixer a les platges de Califòrnia. Viu i treballa a Los Angeles. Entre la seva obra hi ha una sèrie de paisatges idíl•lics de presons americanes, una recreació i una reescriptura de la Divina Comèdia de Dante transposada als EUA d’avui, o aquests petits gravats, que van aparèixer en un llibre, sota el títol Primeres causes de mort a Amèrica, amb un irònic (o potser no) epigrama d’Octavio Paz: “Diguem com t’has mort i et diré com ets”, els gravats que segueixen són: Atac de cor i Acident:

Després, entre les obres que recull la web, destaquen algunes recreacions de quadres clàssics.
La Mort de Marat de David, és La Mort de Manuel:

La rendició de Breda de Velázquez, és La rendició de O.J. Simpson:

I Chatterton de Henry Wallis del qual vaig parlar aquí, és Kurt Cobain:

I encara una altre pintura de Sandow Birk, que a mi m’ha semblat fabulosa, és aquesta natura morta titulada Mitjana americana i, entre parèntesi, 34 donuts, 17 pastilles de sabó i 1 llibre per any.

El futoblista, el periodista, la realitat i la ficció

2007-04-04T11:00:00.000+02:00

“¿I si en Romario avui tampoc aconseguís marcar? ¿I si tampoc aconseguis marcar en el partit següent?” S’ho pregunta avui dimecres el Quim Monzó en un article a La Vanguardia, que es diu El futbolista errant. Dilluns Subal de La segona Perifèria, es preguntava en un post (premiat amb el V Premi Espectacular de l'Assumpte) pel periodista errant de TVC, Lluís Canut, que ha anat a Brasil a cobrir l’esdeveniment, du allà un parell de setmanes esperant que el futbolista marqui el seu gol mil. “M'agradaria”, va escriure Subal, “tenir temps per imaginar el viatge al fons de la nit del periodista que espera el gol. Tindria, si tingués temps, el germen d'un relat, tal vegada el germen d'una novel·la.” Perquè el gol no arribaria mai. Subal fabula: “El periodista, amb la mirada perduda i ignorant ja de les raons que el portaren a Brasil, s'oblida d'ell mateix i de tornar. Ara mateix va descalç per les faveles, empunyant una ampolla buida de cachaça, oblidant pàtries, lligams i records. No recorda tan sols qui és Romario.”
Monzó es fixa tan sols en la situació del futbolista que espera el gol que, com els bàrbars o els tàrtars, tampoc no arriba mai i també considera que: “Podria ser un bon conte”. “Romario es convertiria així”, escriu, “en un personatge de dimensions literàries: un futbolista que, després d’una carrera esplèndida, es veu condemnat a vagar de camp en camp en busca del gol mil, el gol que –tal i com va prometre- li permetria de retirar-se. Però el gol mil no arriba i el patiment s’allarga mes rera mes, temporada rera temporada. Romario envelleix però no es mor mai, i arriba un punt en què viu tant i tant –i amb tantes ganes d’acabar ja d’una vegada- que l’inassolible gol mil ja no se l’imagina com la porta que li obriria el camí a la jubilació, sinó a la mort i a la pau.”
Però el gol arribarà: “La realitat mai no supera la ficció” ens recorda Monzó al final de l’article, carregant contra el cliché “i, com que vivim en la realitat, més tard o més aviat (potser avui mateix), Romario marcarà el seu gol mil.” I afegeix: “Llàstima”. Per tant Lluís Canut tornarà a Barcelona, i per tant ningú “el trobarà estès en alguna cantonada dels suburbis, amb un tret al cap”.

All Brow

2007-03-30T01:25:00.000+02:00

Escriu Blai Bonet
-Què seria de l’home sense les bèsties?
-Si, en un moment, se n’anessin de la terra
Totes les bèsties de la terra,
L’home cauria en una gran depressió...
-Recordo el dia en què ell ho digué
però recordant-ho. Semblava
que feia la cita d’un gran autor...
No hi havia res que el tragués
tant del clot i que l’encengués tant
com el fet de sentir anomenar
les bèsties com a éssers inferiors. L’enutjava
sentir parlar de bestialitat
en fets i accions que atenyen la persona,
sobretot les persones que tenien la pegada
contundent, com els cops del campió de boxa
All Brow. Quan en parlava
el seu comentari sovint era
que en la literatura i en la boxa
s’empra el mateix llenguatge: l’estil.
N’All Brow es veia en claror amb abril
que el caràcter de l’art era la mentida,
una raça d’amor mesclat amb l’horror
perquè ser boxejador, negre i homoeròtic,
és una situació en la qual
el pitjor que hom pot fer és penedir-se...
Això més o menys devia brunzir
dins el cap i en els sentiments d’All Brow,
quan Jean Cocteau s’enamorà apassionadament
d’ell i sense aturall va fer passes
fins que aconseguí que Cocó Xanel
els arreglés una cita a l’Hotel de Castilla
on Cocteau no aconseguí res perquè n’All
era un dandy, enviava les camises
a planxar a Londres, li agradava
col•leccionar cavalls pura sang,
però volia que l’amor fos amb la bèstia
d’un garrit jovenet de barriada.
Si hagués quedat sense les bèsties, n’All Brow
també haguera caigut en una gran depressió
molt, molt, molt, semblant a la cultura....

El poema és All Brow, del poemari Nova York de l’escriptor de Santanyí. Lou Reed, va llegir-lo a Nova York (Reed, que té també un disc que porta Nova York per títol i que es pot llegir com un poemari: Caught between the twisted stars, the plotted lines, the faulty map that brought Columbus to New York) en aquest acte en el qual amb Laurie Anderson i Patti Smith van llegir poetes catalans la setmana passada. Lou Reed havia dit, els dies abans de l’espectacle, que havia gaudit especialment del poema de Blai Bonet, un poema que utilitzaré per aquest post tal com he aprofitat la lletra de Walk on the wilde side de Lou Reed per la colla posts que han ocupat el blog en aquest més de març.

All Brow, és, concretament, Panama Al Brown, el primer boxejador llatinoamericà que va guanyar un títol mundial. Va néixer amb el nom d’Alfonso Teófilo Brown el 5 de juliol de 1902 a Panamà. El seu pare, un esclau alliberat, havia anat a treballar-hi en les obres del canal. Ell, l’All Brow del poema, va posar-se a treballar també al canal que controlaven els mariners dels EUA, i allà va començar a mirar-se’ls boxejar i va ser després que va començar a practicar la boxa. El dia de Sant Josep de 1922 va tenir el seu primer combat i, al cap de set combats, va fer-se amb el campionat de Panamà derrotant, precisament, a un soldat americà destacat al canal. Van fixar-se en ell els representats: era molt prim, un pes mosca, però molt llarguerut (1’74 i amb prou feines 54 quilos) , i se’l van endur a Nova York (sense fer autostop, sense depilar-se les celles). A la ciutat del Hudson, Al Brown, va guanyar el campionat mundial a Vidal Gregorio però la vida no li era fàcil: confinat a Harlem, en una Nova York molt racista que encara no païa bé els boxejadors negres. Nova York no era aleshores la capital del món i en canvi a París, que era la Nova York d’aleshores, els negres hi eren molt benvinguts. Un ex-motorista francès, Villepontoux, que tenia un restaurant a NY, així ho va entendre i va endur-se’l a París l’any 1926. Va passejar-se per Montmartre, Panama Al Brown, vestit amb una gorra de quadres, amb un vestit beige clar i unes sabates d’ant que van causar sensació. El seu manager francès el va fer combatre fins a la extenuació, però All Brow va tenir temps d’agafar la sífilis i de drogar-se amb opi i cocaïna i d’enxampanyar-se després dels combats. Va defensar el títol mundial contra Vidal Gregorio l’any 29. L’any 1930, Al Brown, va estar a Barcelona, un 22 d’octubre, per lluitar conta el campió europeu Josep Gironès. Va guanyar el panameny per punts, en un arbitratge discutible segons la crònica que F. Ors va fer a La Vanguardia. Les fotos són de Josep Maria Sagarra i Plana:

Però no va ser a Barcelona, sinó a València, l’1 de juny de 1935, quan, en un combat estrany, Al Brown va perdre el títol mundial (que havia defensat fins a 10 cops!) en front de Baltazar Sangchili (Baltasar Berenguer era el seu nom de naixement). Aleshores va aparèixer Jean Cocteau, l’escriptor, el del poema de Blai Bonet, el cineasta, l’assagista, l’opiòmen, l’homosexual, l’esteta.

Jean Cocteau, Jean Maurice Eugène Clément Cocteau, igual que Al Brown, havia nascut un 5 de juliol, ell l’any 1889. Havia vist boxejar moltes vegades a l’Al Brown i n’estava, segurament, com diu Blai Bonet, apassionadament enamorat. Però després de perdre contra Sangchili, Al Brown va dedicar-se a fer de frontman en una orquestra per la Costa Blava, ballava i cantava, i aleshores, suposo, va intercedir Cocó Xanel i es van conèixer i Jean Cocteau el va convèncer per tornar a entrenar-se al gimnàs. Va ser així que, a París, el 4 de març de l’any 1938, Al Brown va reptar i va guanyar Sangchili (Baltasar Berenguer) i va revalidar el títol mundial. Va ser aleshores, essent amant de Jean Cocteau, que Al Brown es va queixar, en la frase famosa: “Hi ha dret a ser campió del món, als 35 anys, estar xampanitzat, tenir indicis de sífilis, ser opiòmen, jugador, músic, homosexual, i a sobre negre?”. Eren els dies en què enviava a planxar les seves camises a Londres. Després, però, Jean Cocteau va deixar-lo, salvat per Jean Marais de l’opi i de la mala vida (he de parlar en aquest blog del dia que vaig trobar-me a Jean Marais a París). També va venir la guerra, la segona, i Al Brown va tornar a Amèrica, primer a Nova York, on encara va combatre, i després a Panamà on va estar combatent fins l’any 42. Però encara va tornar a Nova York, arruïnat del tot, on va passar els darrers anys de la seva vida. Va morir-hi l’11 d’abril de 1951, als 49 anys, a l’hospital de Staten Island. Jean Cocteau va viure fins el 1963. Les restes del boxejador van ser enterrades primer als EUA, i, anys després, van ser traslladades al seu país natal. El 6 de juliol de 1979, un dia després del seu natalici i del de Jean Cocteau, segons resolució de l’Instituto Nacional de Deportes de Panamà es van reconèixer els mèrits de Panama Al Brown, i es va donar el seu nom al principal ring de boxa del país, fins aleshores Coliseo Colón, avui conegut com a Arena Teófilo Al Brown.
No tinc imatges de Lou Reed recitant el poema. Però en canvi, gràcies al recomenable blog la llumenera de NY, hi ha imatges de Lou Reed, recitant Cassasses: Amèrica és al poble del costat:

Una darrera passejada pel costat salvatge

2007-03-21T00:39:00.000+01:00

Lou Reed parlant de la composició de Walk on the wild side, diu: “Havia llegit el llibre. És un llibre apreciable, com a mínim”. Es refereix a un llibre de Nelson Algren titulat també Walk on the wild side. Nelson Algren, és un escriptor nord-americà que va publicar als anys 50 algunes novel•les amb un èxit notable: L’home del braç d’or, per exemple va ser portada el cinema per Otto Preminger, és aquella pel•lícula en que Frank Sinatra fa el paper d’un bateria de jazz addicte a la heroïna. La novel•la Walk on the wild side, també va arribar al cinema en una pel•lícula que va dirigir Edward Dmytryk amb guió de John Fante, sí, aquell escriptor oblidat, i coetani de Algren, que va recuperar a començaments dels 80 Charles Bukowski, i que des de fa alguns anys està recuperant, en castellà, la editorial Anagrama. No ha tingut tanta sort Algren, jo he aconseguit una copia en castellà de Walk on the wild side, que està editada l’any 71 per Luis Caralt i no s’ha reeditat des d’aleshores. N’he llegit un centenar de pàgines i potser és just, malgrat els elogis de Lou Reed i també els de Hemingway de la coberta, que no es reediti. El cas és que parlant del llibre Lou Reed segueix: “Treballàvem amb uns paios per tal de dur-lo al teatre. Jo havia d’escriure les cançons, miràvem si a tal escena podia anar-n’hi una i si a tal escena una altre, calia també una cançó pel títol. Jo em vaig posar a escriure-la però aleshores a ells els va arribar una oferta per fer Mahogany”. (Mahogany va ser una pel•lícula produïda per la Motown, mahogany és el nom anglès per una fusta que nosaltres coneixem com a caoba cubana amb la qual es fabrica la reputada guitarra elèctrica Gibson Les Paul, això d’estirar fils és malaltís). Segueix Lou Reed: “Els va arribar una oferta per fer Mahogany i ho vam deixar estar. Però jo ja tenia la cançó del títol i va ser així que vaig rescriure Walk on the wilde side posant-hi personatges de la Factory.”

Com a la cançó de Lou Reed, la novel•la de Nelson està habitada per personatges marginals que han arribat a la ciutat perseguint un somni, però la ciutat, en comptes de Nova York, és Nova Orleans i, enlloc dels anys 60, són els anys 30 de la depressió econòmica. A la pel•lícula (que en castellà van titular La gata negra, perquè obra i tanca la pel•lícula el passeig d’una gata negra que, com si caminés per sobre del tall d’una navalla, camina sobre la línia que separa unes llambordes) els personatges són exactament cinc com en la cançó de Lou Reed: Holly, Candy, Little Joe, Sugar Plum Fairy i Jackie, són aquí Dove Linkhorn, Hallie Gerard, Kitty Twist, Teresina Vidaverri i Jo Courtney. La pel•lícula comença amb la trobada de Dove i de Kitty Twist (Jane Fonda joveníssima i molt guapa en la seva segona pel•lícula) fent autostop (Hitch-hiking their way across the U.S.A.) per arribar a Nova Orleans. Kitty fa temps que es busca la vida com una rodamón i Dove acaba d’abandonar Texas. “Quina religió practiques?” li pregunta Kitty a Dove Linkhorn. “La meva religió és una dona”, contesta ell categòric. Dove va a Nova Olreans a cercar-hi un antic amor, l’amor d’una nit d’estiu, la Hallie Gerard, una noia del seu mateix poblet texà que va escapar-se del poble per buscar-se la vida com a artista. Als afores de la ciutat on els deixa el camioner que els ha arreplegat, Dove i Kitty entren a una cantina (looking a place to eat). Hi mengen i Kitty roba a la cantinera d’estranquis. Per això es barallen amb el Dove i Dove torna a la cantina per disculpar-se i tornar el rosari que la Kitty ha pispat a la propietària. Dove acaba per trobant feina a la cantina. La cantinera, Teresina, és una mexicana que va emigrar a Nova Orleans amb el seu marit, van sortir-se’n, van aconseguir obrir-hi un negoci però aleshores el marit se li va morir. Teresina s’enamora de Dove però tot i així l’ajuda a buscar l'amor d'ell, la Hallie Gerard. Hallie Gerard, com els personatges de la cançó de Lou Reed, abans d’anar a Nova Orleans, havia provat sort a Nova York, però la ciutat se l’havia menjada, hi malvivia i no venia ni un quadre, en els moments de desesperança recordava el seu poblet texà i escrivia al Dove cartes on recordava la seva nit d’amor. Hallie li escriu 12 cartes (les cartes d’amor ridícules que empenyen Dove fins a la capital de Lousiana), o li envia 12 cartes perquè la tretzena, la de la mala sort no té valor d’enviar-la: un dia una dona li compra un quadre: és Jo Courtney (Barbara Stanwyk). Jo és una dona sofisticada de Nova Orleans de vacances a NYC i és també la madame d’un prostíbul de Nova Orleans on Hallie acabarà fent de puta (i d’amant de la mestressa) i on cultivarà el desengany i el cinisme. Com que Kitty camina pel costat més bèstia de la vida acaba també treballant al prostíbul de Jo Courtney i és sobre aquesta situació sobre la que es basteix la tragèdia de la pel•lícula. Quan Dmytryk va filmar-la (l’any 1962) va encarregar a Elmer Bernstein la banda sonora. També ells devien de discutir quina mena de música anava bé per tal escena, quina mena per tal altre. La música dels títols de crèdit, es diu com la pel·lícula, Walk on the wilde side, en algun moment devien decidir fer-ne una tema cantat i van demanar a Mack David una lletra. La cançó sona, amb la veu de Brook Benton, en el puticlub de Jo que es diu La casa de les nines. Si Walk on the wild side de Lou Reed és una invitació a passejar-se pel costat salvatge, Walk on the wild side segons Bernstein i David és, en canvi, una advertència. Diu:

Sinner, hear what I'm sayin'
Sinner, you've been swingin', not prayin'
One day of prayin' and six nights of fun
The odds against goin' to heaven, six-to-one

“Pecador”, canta Brook Benton, “escolta què et dic. Pecador, has estat fent el pendó i no pregant. Un dia de pregaria i sis dies de gresca. Les apostes estan 6 contra 1 que no arribaràs al cel.”

La cançó segueix:

You walk on the wild side, the Devil is waitin'
He's waitin' to take your hand
You walk on the wild side, you're walkin' with Satan
Away from the Promised Land
One day of prayin' and six nights of fun
The odds against going to heaven, six-to-one

“Vas pel costat salvatge i el Diable t’espera, s’espera per prendre’t de la mà. Vas pel costat salvatge, camines amb Satanàs i t’allunyes de la Terra Promesa. Un dia de pregaria i sis de gresca. Les apostes estan 6 contra 1 que no arribaràs al cel.”

Podeu escoltar tota la cançó aquí.

Novaiorquesos dels cinc continents

2007-03-19T13:14:00.000+01:00

Fa uns dies, l’article setmanal que cada divendres publica Francesc Orteu a la contraportada de l’Avui venia encapçalat per la frase següent: “El món imaginari creat per Woody Allen ha fet que molts turistes sentimentals busquin sense èxit per Manhattan parelles 'pijas' per veure-les discutir de sexe amb estil i vehemència.” Ja dintre de l’article, dedicat a la pel•lícula que Woody Allen ha de filmar a Barcelona l’agost vinent, Orteu es pregunta: “¿Com retratarà Allen Barcelona? És la gran pregunta, una pregunta que només pot fer-se algú que no hagi vist la seva obra portentosa. Diu Allen que la mostrarà "de la mateixa manera que he mostrat Manhattan". És a dir, que veurem una ciutat on ningú no viatja mai en metro, per exemple, i els immigrants dels suburbis no s'hi passegen. Una ciutat tan real com la nau de Star Trek i tan agradable com els carrers de Sant Gervasi. Els protagonistes d'Allen, malgrat confessar un gran amor per Manhattan, senten un amor idèntic al que senten per les dones que els envolten.”
Ahir una frase del llibre que estic llegint, En el repòs de la trinxera, que és un recull de cartes que l’escriptor i esperantista Frederic Pujulà i Vallès va escriure des del front francès durant la primera guerra mundial, em va fer tornar a l’article de l’Orteu. Pujulà escriu: “Hi ha, escampats pels cinc continents, milers de parisencs que no han estat mai a París.” Unes línies abans Pujulà i Vallès s’ha referit a París com a la capital del món i és en aquest sentit en què he pensat en la quantitat de novaiorquesos escampats pels cinc continents que no viuen a “la menys americana de les ciutats americanes”.
Així per una banda tenim Suburbia, això que alguns anomenen la ciutat més gran del món i que s’escampa també pels cinc continents, una extensió descomunal de cases adossades i de centres comercials i de multicinemes, els americans que són al poble del costat, a Granollers i l’Atmetlla, però també a East Wyndham o a Bennington, i per l’altre tenim els novaiorquesos de Sant Gervasi i de Gràcia, del Poble Nou però també de Girona i fins i tot els novaiorquesos retirats del bullici de la capital del món a Ullastret o a Santa Pau com si fossin a Long Island o a Vermont.
No sé, però, com va Nova York de novaiorquesos; segons Orteu els turistes sentimentals els busquen sense èxit i Pujulà i Vallès diu que a París hi ha alguns parisencs però que habitualment són parisencs vinguts de fora; també explica que “a l’altra banda del Canal”, en canvi, el sastres fan fortuna venent les peces de moda parisenca, “filosòficament parlant” diu Pujulà, que confeccionen en els seus tallers de Londres.

Passejades pel costat salvatge (5a part)

2007-03-16T01:40:00.000+01:00

6. The Coloured Girls

And the colured girls go:
Doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo.

“I les noies de color diuen: du, durú, durú, durbdurbdú, durú, durú, durbdurbdú, durú, durú, durbdurbdú, durú, durbdurbduuú”

Ho explica Herbie Flowers. Herbie Flowers és el baixista anglès responsable de la línia de baix, (de les dues línies de fet) que obren el Walk on the Wilde Side, les dues linies de baix (acustic i electric) sobreposades que són part del truc i de la màgia d’aquesta cançó. Doncs explica Herbie Flowers, diu:
“El dia següent, va venir algúi va dir: hey! Necesitem tres cantants, o dues o una i que gravi tres vegades… I algú va dir: hey! Jo conec tres cantants i les puc fer venir. Les va dur i van decidir anomenar-se les Thunderthighs que és un nom genial.”

Jo no he estat capaç de trobar cap rastre de les Thunderthighs a internet, o sigui, cap resta de les Coloured Girls.

Passejades pel costat salvatge (4a part)

2007-03-16T00:49:00.000+01:00

5. Jackie

Jackie is just speeding away,
Thought she was James Dean for a day
Then I guess she had to crash, Valium would have helped that bash
Said: Hey babe, take a walk on the wild side,
I Said hey honey, take a walk on the wild side.

“La Jackie va massa accelerada (o bé va passada de speed, o sigui de alpha-methyl-phenethylamine, o sigui d’anfetamines) Es va pensar que era en James Dean per un dia. Després em sembla que se la va fotre (o bé va tenir un baixada). El Valium (o bé benzodiazepina) l’hagués ajudat en aquest tràngol”.

Jackie, és Jackie Curtis, nasuct el 19 de febrer de 1947 com a John Holder Jr, morta el 15 de maig de 1985 per una sobredosi (però no pas d'speed sinó de) heroïna (hidroclorit de diacetylmprphina). De tots els personatges de la cançó és segurament el més interessant, alguna cosa més que una drag-queen o un transvestit, no exactament un transsexual ni un transformista, però tot això també. Solia actuar disfressada de James Dean o disfressat de dona. Va escriure poesies i també obres de teatre. Va treballar amb Holly Woodlawn, amb Joe Dalessandro i amb Candy Darling en les pel•lícules de Paul Morrissey i Warhol. Després va estrenar les seves obres pròpies, el Cabaret in the sky, per exemple. N’han fet un documental d’ella, i n’han editat alguns discos, d’ell. Alexis del Lago diu, en un dels retalls del documental que he trobat, que Jackie no era ni un home ni una dona, que era una forma de viure. Es pot trobar força cosa de Jackie al youtube. Jo em quedo amb la versió que fa de My Lucky Star de Cantant sota la pluja.

Passejades pel costat salvatge (3a part)

2007-03-15T23:47:00.000+01:00

4. Sugar Plum Fairy

Sugar Plum Fairy came and hit the streets
Lookin' for soul food and a place to eat
Went to the Apollo
You should've seen 'em go go go
They said, Hey sugar
Take a walk on the wild side
I Said, Hey babe
Take a walk on the wild side
All right, huh!

"En Sugar Plum Fairy va arribar i va sortir al carrer, buscant aliment per l’ànima (però Soul-food és també una manera de referir-se a les menges típiques dels afroamericans del sud dels EUA) i un lloc per menjar. Va anar a la discoteca Apolo i hauries d’haver vist com hi anava la gent, deien: hey Sugar, fes un volt pel costat salvatge, i jo deia, Hey babe, fes un volt pel costat salvatge.”

Dels cinc personatges de la cançó, Sugar Plum Fairy és l’únic que no té entrada pròpia a la wikipedia, l’únic que no té una correspondència inequívoca amb un personatge real. Sugar Plum Fairy, la fada llaminadura, és un dels personatges del Trencanous del de Txaikovski, però als 60 també era una forma col•loquial per a referir-se als camells, als subministradors de drogues. És en aquest sentit que John Lennon, al començament d’una de les preses (però no la que va acabar en el Sgt. Peppers) de A day in the Life, utilitza el sugar-plum-fairy-sugar-plum-fairy en comptes del one-two-three-one-two-three. Holly Woodlawn i Joe Dalessandro identifiquen Sugar Plum Fairy amb un camell que de fet no recorden i Lou Reed només recorda la eufonia del malnom. Tot i així en una de les pel•lícules que va filmar Andy Warhol apareix un personatge que duu el nom de Sugar Plum Fairy i que va ser interpretat per Joe Campbell. És així que es fa correspondre el Sugar Plum Fairy de la cançó de Lou Reed, amb Joe Campbell, un personatge del qual no n’he pogut saber massa cosa, tret que va néixer el 1937 i que encara és viu i que als dinou anys va ser amant de Harvey Milk el que seria, després, el primer càrrec electe a declarar-se gay obertament als EUA, a l’ajuntament de Sant Francisco. El seu amant (però ja no n’eren), Harvey Milk, va ser assassinat junt amb l’alcalde de Sant Francisco el novembre del 78 per un altre regidor del govern de la ciutat i Joe Campbell, molts anys després, va fer donació de les cartes d’amor (i si hi havia amor suposo que ridícules) que Harvey li havia enviat, va donar-les a una associació de gays i lesbianes i avui dia son guardades, i es poden consultar, a la biblioteca de Sant Francisco.

En qualsevol cas Sugar Plum Fairy, correspondria, en la versió que de Walk on the wild side, va fer Albert Plà, a l’Aurelio, aquell pagerol pallús, que va a la ciutat a menjar-se el món i qui l’ha vist ara a la discoteca (vinga, vinga, vinga) ballant per el costat més bèstia de la vida.

Passejades pel costat salvatge (2a part)

2007-03-02T19:32:00.000+01:00

3. Little Joe

Little Joe never once gave it away
Everybody had to pay and pay
A hustle here and a hustle there
New york city is the place where they said
Hey babe, take a walk on the wild side
I said hey joe, take a walk on the wild side

“En Little Joe mai no regalava res, tothom havia de pagar, un clau per aquí, un clau per allà, Nova York és la ciutat on es diu: hey babe, fes un volt pel costat salvatge. I jo dic, hey Joe, fes un volt pel costat salvatge”

Little Joe és Joe Dalessandro, ho du tatuat als tríceps del braç dret. Nascut a Florida el 1948, va buscar-se la vida a Nova York de ben jovenet fent cinema porno gay, prostituint-se i fent de model. Tot i això, en la sèrie de documentals Classic Albums dedicat al Transformer, Dalessandro assegura que Lou Reed es va inspirar, no pas en ell, sinó en els papers que feia a les pel·lícules d’Andy Warhol. El 1967 l’havia conegut i va ser, segurament, la més popular de les superestrelles undergrounds de la Factory. És el paquet de Joe Dalessandro el de la portada del disc Stiky Fingers que Warhol va fer per els Rolling Stones (també una imatge seva va servir a The Smiths per una altre portada). Va fer molt de cinema amb Warhol i Paul Morrissey i a meitat dels 70 va establir-se a Europa on va seguir treballant en el cinema francès i italià. Va fer una pel·lícula amb Serge Gainsbourg i Jane Birkin, Je t’amie moi non plus, que seria fabulós trobar. A la seva pàgina web hi ha anunciat un documental de la seva vida, en producció el 2005. No hi ha els versos de Walk on the wilde side. En canvi hi ha unes paraules elogioses del director de cinema John Waters on assegura que Dalessandro és un actor meravellós i que va canviar la imatge sexual dels mascles en el cinema.

Un altre Joe, el gran Joe Strummer dels The Clash, versiona la cançó de Lou Reed en el següent vídeo.

Passejades pel costat salvatge (1a part)

2007-03-02T00:05:00.000+01:00

1. Holly

Holly came from miami f.l.a.
Hitch-hiked her way across the u.s.a.
Plucked her eyebrows on the way
Shaved her leg and then he was a she
She says, hey babe, take a walk on the wild side
Said, hey honey, take a walk on the wild side

“La Holly va arribar de Miami, Florida”. Lou Reed ho canta sobre una línea de baix que ha s’ha fet inconfusible. És al començament de la cançó Walk on the wild side. “ Va travessar els EUA", segueix "fent autostop. Es va depilar les celles durant el viatge. Es va afaitar les cames i aleshores ell va ser ella. Diu: Hey babe, fes un volt pel costat salvatge.”

Holly , és Holly Woodlawn. Quan ella era ell, ell era Haroldo Santiago Franceschi Rodríguez Danhakl. Com els altres quatre protagonistes de la cançó, Candy, Little Joe, Sugar Fun Fairy i Jackie, Holly va arribar a Nova York a finals dels anys 60 i va formar part del submón de la Factory d’Andy Warhol. Va fer un parell de pel·lícules amb ell. La seva pàgina oficial www.hollywoodlawn.com la presideixen els versos de Lou Reed i a dintre hi ha un munt de fotografies i una entrevista de l’any 2000 on explica que té el projecte de dur la seva autobiografia al cinema, que Lou Reed està predisposat a fer-li la banda sonora, a regravar Walk on the wild side amb alguns versos nous dedicats a ella. Però no he sabut trobar a la Internet Movie Data Base cap referència a aquest projecte.

Lou Reed cantant Walk on the Wild Side l’any 1982:

2. Candy

Candy came from out on the island
In the backroom she was everybodys darling
But she never lost her head
Even when she was given head
She says, hey babe, take a walk on the wild side
Said, hey babe, take a walk on the wild side
And the coloured girls go
Doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo, doo

“La Candy va arribar de Island. A l’habitació del darrera era l’amant de tothom. Però ella mai va perdre el cap, ni tan sols quan estava fent una mamada. Diu: Hey babe, fes un volt pel costat salvatge.”
La Candy, és Candy Darling, un altre transexual de la Factory. Nascuda James Lawrence Slattery, va passar la infantesa a Long Island imitant la Kim Novak. Un cop a Nova York va ser primer la Hope Slattery i després la Hope Stansbury. Va començar a visitar un metge de la Cinquena Avinguda per injectar-se hormones i va ser encara la Hope Dahl, i la Candy Dahl, i la Candy Cane, abans de ser definitivament la Candy Darling. L’any 1968 va aparèixer a Flesh, una peli d’Andy Warhol on també hi apareixien el Little Joe i Jakie de Walk on the wild side. Va ser també aleshores, l’any 68, quan Lou Reed va dedicar-li una altre cançó, però aquesta per ella sola, amb la Velvet Underground, Candy says.

La Candy Darling va morir l’any 1974 a Nova York de leucèmia. Hi ha una fotografia, Candy al seu llit de mort, de Peter Hujar, que el cantant Antony ha fet servir per la portada del seu disc I’m a Bird now. Antony també va arribar a Nova York, ell des de Chichester, Anglaterra. No sé si es va depilar les celles, ni què fa als quartos foscos. En una de les cançons del disc canta: “Un dia creixeré i seré una dona”. Antony no és un transsexual, tampoc exactament un transvestit, sinó alguna cosa que en diuen un tansgender. Lou Reed l'acompanya en una cançó del seu disc, A Fistful of love (un grapat d’amor), o bé A Fist Full of love (un puny ple d'amor).

Una cançó per enterrar la sardina

2007-02-20T22:59:00.000+01:00

Podría haver servit la vuitena de las cançons beneites de Bernardo Atxaga, aquella que en la seva tornada diu: “Em moriré, dubidubí / Em moriré, dubidubà /És possible, dubidubí / Gairebé segur, dubidubà /Però qui em matarà” En la qual especula si serà el dilluns o el dimecres qui li donarà mort, el 18 o el 24, el març o el novembre. Però és més senzilla aquesta versió del Your Beat Kicks Back Like Death de Scout Niblett versionada per Jens Lekman on la lletra és més simple i gaire bé més curta que el títol. Diu: “Tots ens morirem. No sabem com i no sabem quan”. La cançó ens ho recorda una trentena de vegades perquè venim de la cendra i en cendra ens hem de tornar.

Noms

2007-02-19T23:02:00.000+01:00

Darrerament he rebut correus electrònics de Chylan Nicolai, de Joycentn Khan, i de Bailey Howard. També de Miss Garza, Deidre Evans, Deana Wiley, Brandi Thaker, Nairobi York, Pablo Wagner, Everett Joanne Eason, Blaine Sams, Menno Standley, Phyllis Reyes, Parker Thorne, Frieda F. Mayo, Rodrick Lange, Louella Schneider, Benjamin Pate, Joey Franchesca, Dallas Shields, Rodent Bowdent, Deloris X. Cain, Franky Janis, Brianna F. Garret, Gathbiyya Dahlke, Sarita Andrews, Eyre V. Amidships, Tisha X. Horne, Rocky Alonzero, Nikolette Benevides, Ladawn Sadye, Fritjof Gustafson, Rylan Mitchell, Hollis Pagan, Clare Cline, Michjo Lamontagne i Waldo Fink. De fet entre el correu brossa de la bústia del gmail, tinc més d’un miler de correus, un miler d’aquests noms inventats. El nom, es diu, és el primer regal que els pares fan als seus fills, però els pares d’aquestes criatures són segurament només programes informàtics. A vegades m’entretinc a rastrejar la xarxa, per veure si alguna d’aquestes persones suposades, d’aquests fruits de la combinatòria, té el seu correlat real, i a vegades sí, més o menys, Dallas Shields és per exemple el nom d’un personatge secundari d’una sèrie de TV que es va dir Renegade a començament dels anys 90. Però de la majoria d’aquestes persones no en trobo cap rastre, cap Brandi Thaker, ni cap Phyllis Reyes. No diré que tingui la temptació d’inventar una vida, ni que sigui petita, un croquis, per cada un d’aquests noms. Però si que, quan en veig tota la llista, tinc una sensació desagradable de malbaratament. Rocky Alonzero i Waldo Fink han de servir per alguna cosa més que per vendre’m medicaments.

La mala fe

2007-02-09T00:01:00.000+01:00

Dimecres, a la matinada, la policia va presentar-se a una casa ocupada del barri on treballo. No venien a desallotjar-la. Pel què he llegit avui al diari, es veu que van venir a detenir una noia de 26 anys, que es diu Núria Pòrtulas, sota l’acusació de pertinença a banda armada. Li han aplicat la llei antiterrorista. Estarà 72 hores incomunicada i haurà de declarar a l’Audiència Nacional de Madrid. El barri del Pont Major, on hi ha la casa, és un barri molt petit del nord de Girona, a la riba del Ter, apartat de la ciutat. Segons la Viquipèdia, l’any 2005 hi havia només 44 veïns. La dada no és correcte, són força més, però quan els esquàters van instal•lar-s’hi, no fa gaire, potser des de finals d’any, van fer-se ràpidament visibles. Són un grup de mitja dotzena de noies, abillades totes perfectament amb l’uniforme antisistema. També hi ha un parell de gossos i algunes bicicletes i alguns paios intermitents. El dia abans de la detenció, dimarts, van entrar totes plegades al bar on jo esmorzava. Vaig estar fixant-me en elles, particularment en els seus cabells perquè en cap cas pensava que acabessin en un post. Van seure i van ajuntar dues taules, estaven enriolades, van demanar cafès amb llet i alguna cosa per menjar però tot molt desordenadament trepitjant les unes les paraules de les altres, de manera que van haver de reordenar la comanda un parell de vegades. La cambrera va prendre la nota, també riallera, amb complicitat amb el desordre, com si l’escena fos familiar. No sé quina de les noies era la Núria. No sé, de fet, si hi era, la detinguda, la noia que demà haurà de declarar davant d’un jutge perquè és la companya sentimental d’un paio a qui van detenir el setembre a istàncies de l’estat italià on, llegeixo als diaris, ha comès uns atemptats, cremat uns cotxes. El detingut es diu Sorroche, he vist cartells protestant per la seva detenció al barri i n’he retingut el cognom, si he retingut bé el cognom.
Dimecres, també, va ser el dia en que l’Oleguer Presas, el defensa de Sabadell del Barça, va publicar un article on posava en dubte la bona fe de la justícia espanyola. L’article es diu De bona fe, va publicar-lo en català Vilaweb, però la bona fe amb la qual Oleguer Presas diu que es guiarà al començament de l’article és una figura retòrica i una ironia perquè l’article prova de mostrar la mala fe amb la qual la justícia d’Espanya actua i la poca fe, per tant, i la poca confiança que suscita entre alguns administrats. L’Oleguer recorda el general Galindo d’Intxaurrondo, el Rafael Vera i el Javier de la Rosa com exemples d’indulgència els quals contraposa a la severitat aplicada a De Juana Chaos. No sé si els dos primers, el Galindo i el Vera, van ser incomunicats durant 72 hores, si a ells va els hi van aplicar aquesta llei. En canvi m’he posat ha recordar aquells informes que la premsa basca treu de tant en tant en la qual posa, en una banda, els processats per la Audiència Nacional sota la llei antiterrorista i, al costat, els absolts després sense càrrecs que sempre són un tant per cent elevadíssim.
No sé com se’n sortirà la Núria Pòrtulas. Tampoc sé si és, o de què és, culpable. Dimarts, al bar on esmorzava, després de demanar els cafès amb llet. Una de les ocupes va obrir el diari. Va obrir una roda de preguntes a les altres noies: “Tu?”, va preguntar. “Sagitari!”, va respondre la primera i “Sagitari!”, la segona, i després la tercera i així fins que les va interrogar totes. “Collons!”, va dir “¿Totes sagitari?”. Van riure i la noia va llegir en veu alta: “Uno de los suyos puede darle una sorpresa”. Els riures van multiplicar-se i les converses i els xiuxiuejos van produir més rialles. “Sooorpreeesaaaa”, deien algunes i a mi em feia gràcia veure aquelles esquàters llegint-se l’horòscop com secretàries, però em vaig aguantar el riure. La noia va continuar llegint però joja no vaig poder entendre el què deia. Ara he recuperat La Vanguardia de dimarts i pels sagitaris hi ha, tot seguit de la sorpresa, un consell que diu: “En cualquier caso, sea muy cauto”. Però no crec que la cautela li serveixi de res.

Les terres salvatges

2007-02-07T00:16:00.000+01:00

Timohty Dexter i Chris McCandless són els protagonistes de les històries. O Timothy Treadwell i Alex Supertramp perquè tots dos es canvien de nom per a la seva aventura. La de McCandless comença l’estiu de 1990 havent-se graduat per la Universitat Emory d’Atlanta. Chris McCandless dóna tots els seus estalvis a la ONG Oxfam Amèrica, i marxa de viatge, cap a l’Oest amb el seu Datsun groc de segona mà. Timothy Dexter, després Treadwell, no arriba a graduar-se. Entra a la Universitat de Bradley amb una beca, cridat per l’equip de natació. Però a la Universitat “comença a sortir”, en paraules de sa mare, “amb gent que no li convenia”. Després es lesiona i perd la beca. Ha de tornar a casa i la convivència es fa molt difícil. De manera que, per començar de nou, es decideix a marxar a cap a l’Oest, fins a Califòrnia, on troba una feina venent souvenirs en una botiga. Es posa en mans d’un representant per a buscar-se la vida com actor i es canvia el cognom, Dexter, per Treadwell. Fa alguns castings i algunes aparicions esporàdiques a la TV i, segons la llegenda, queda en segon lloc en el casting per al paper de barman de la sèrie Cheers que finalment interpreta Woody Harrelson. El cas és que els fracassos l’aparten del somni de Hollywood i comença a beure i a consumir drogues . A finals dels anys 80, Tim Treadwell, és ingressat en un hospital per una sobredosi de heroïna i cocaïna i, un cop recuperat, un amic se’l enduu a Alaska per ajudar-lo a desconnectar. És el primer viatge i el començament d’una nova vida. Des d’aleshores hi torna cada estiu, fins l’any 2003 en què s'hi mor. Chris McCandless, o Alex, també es mor a Alaska, l’any 1992, ell, dos anys després d’abandonar-ho tot i de viure com un rodamón. Després de deixar la universitat, McCandless va conduir fins el desert d’Arizona. Allà va abandonar el seu Datsun groc i va cremar-hi els bitllets de dòlar que li quedaven. Desplaçant-se a peu o en autostop, vivint de petites feines esporàdiques, en caravanes deixades o bé al ras, es passa gairebé dos anys amunt i avall de l’Oest nord-americà: buscant la llibertat màxima, amb una manera de viatjar extrema, en una batalla per destruir el seu jo fals. En algun moment del viatge (però el viatge ja és una forma de vida) es decideix a enfilar-se més al nord i arribar fins a Alaska. Té la intenció de viure al bosc sense res més que allò que pugui aconseguir de la natura. El maig de 1992, després que un camioner l’acosti cap a les terres salvatges, Alex, s’encamina cap a la Senda de l’Estampida amb una motxilla amb uns quants llibres, cinc quilos d’arròs, i un rifle de petit calibre.

Jo també he arribat a les terres salvatges d’Alaska. Hi he arribat seguint els camins del Timothy i de l’Alex, seguint un llibre i una pel•lícula. La peli és el documental Grizzly Man de Werner Herzog, el llibre és Cap a terres salvatges de Jon Krakauer. Les dues històries s’assemblen massa perquè no m’hagin quedat definitivament casades més enllà que pel fet que hagi vist el documental i llegit el llibre gairebé en paral•lel.

Grizzly Man, el documental de Herzog, parteix de les més de cent hores de gravacions que Timothy Treadwell va enregistrar en els darrers cinc estius que va passar entre els óssos a Alaska. En el viatge amb el seu amic, Treadwell, va descobrir els óssos grizzlie. Va anar al parc nacional de Kenali en excursions guiades diverses vegades, fins que va començar a anar-hi sol. Després va passar-hi mesos sencers instal•lat entre els óssos que van esdevenir la seva nova vida, gairebé la seva nova addicció. Va passar estius filmant-los, vivint entre ells i va dedicar els hiverns a recórrer les escoles explicant a la mainada la necessitat de protegir-los. Va convertir-se en una celebritat a Amèrica. A finals d’estiu del 2003 un ós va cruspir-se’l. A ell i a la seva xicota que aleshores l’acompanyava. A En terres Salvatges, Jon Krakauer, parteix dels diaris de McCandless, que cobreixen el primer any de viatge i també les peripècies dels tres mesos a Alaska: els dies de vida i cacera en un autobús abandonat com a refugi per a caçadors i també el procés de debilitament i mort per la desnutrició i per una intoxicació desafortunada a causa d’unes llavors de patata silvestre. El llibre i el documental parteixen de les dues morts accidentals i un punt absurdes per reconstruir les vides d’aquests dos homes sobre els quals plana l’ombra de la bogeria i també de l’heroisme. Tots dos moren enmig de la natura i víctimes d’una natura que havien idealitzat, a la qual havien fugit i en la qual havien trobat una mena de salvació. Les històries, les que expliquen Herzog i Krakauer coincideixen però també en la forma: a partir de la mort, Herzog i Krakauer, busquen en entrevistes el testimoni dels familiars i els amics a la vegada que van avançant, cap el desenllaç, a través dels diaris o del material filmat. De manera que, a mida que anem coneixent i comprenent els personatges, tots dos avancen cap a la mort sense que puguem advertir-los ni salvar-los: com en les tragèdies gregues, el públic sap alguna cosa que l’heroi ignora. Com el públic de les tragèdies gregues sentim pietat cap a l’heroi i terror perquè alguna cosa en la seva aventura ens incumbeix.

El llibre no té banda sonora, el documental sí. El guitarrista Richard Thompson va composar un seguit de passatges instrumentals. Al final de la pel•lícula hi ha una cançó cantada, un clàssic de la música country que es diu Coyotes. És la història d’un cowboy del sud de Texas que recorda els vells temps, els temps d’abans de l’asfalt i l’acer, el temps en què la terra era salvatge i ell s’estirava a mirar les estrelles i escoltar els udols dels coiots. Un dia el vaquer desapareix sense deixar ni una nota. La cançó comença a sonar al final del documental quan veiem unes imatges de Tim Treadwell endinsar-se amb una motxilla a l’esquena cap al territori salvatge dels óssos. Tot seguit veiem el pilot que solia dur a Treadwell al seu campament d’Alaska, marxant amb Werner Herzog, que ja ha acabat el seu documental. A la cançó canten: “Els comanxes ja no hi són, els bandits ja no hi són, en Geronimo ja no hi és.” i el pilot canta però en un moment canvia el llop roig, que tampoc ja no hi és, per Tim Treadwell. “Tim Tradwell is gone”, canta des de la seva avioneta. I, perquè aquestes dues històries estan definitivament lligades, el darrer passatge del llibre de Jon Krakauer s’esdevé a l’interior d’un helicòpter, quasi bé una avioneta, on l’escriptor s’envola per marxar d'aquell indret d'Alaska on va morir el protagonista del seu llibre. Jo imagino Krakauer cantant: "Chris McCandless is gone”.

La cançó:

Sant Pascal

2007-02-03T23:16:00.000+01:00

Com que no puc evitar la mort, la misèria i la ignorància, miro de ser feliç no ocupant-me d’aquest pensaments i com que la desgràcia dels homes prové de no saber-se estar en repòs a la seva habitació, quan m’hi he d’estar m’escapo de la desgracia rellegint els pensaments de Blaise Pascal. Com avui, en el dia del seu sant que és també el dia de la meva onomàstica.

Pensa Pascal que la desgracia natural de la nostra condició dèbil i mortal és tan miserable que res ens pot consolar quan hi pensem massa. D’aquí, diu Pascal, ve que el joc i les converses de les dones, la guerra i les grans ocupacions, siguin tan preteses. Per això la presó és un suplici tan horrible, per això el plaer de la solitud és incomprensible. Ara bé, això no vol dir que la felicitat estigui, efectivament, en els entreteniments, ni en el joc, ni en la cacera. Però tampoc en els diners que el joc pugui donar-nos ni en la llebre que puguem caçar. Diu Pascal que estimem més la cacera que no pas la presa, que no compraríem encara que ens sobressin els calés la llebre que hem de caçar i també diu: “Doneu-li a un home cada matí els diners que pensi que pugui guanyar en el joc un dia, amb l’obligació que no jugui, i el fareu desgraciat. Es diria, tal vegada, que allò que ell busca és l’entreteniment del joc i no els guanys”. Però l’efectivitat de l’entreteniment per allunyar-nos de les nostres misèries no funciona tan simplement. Per Pascal la efectivitat dels entreteniments parteix de dos instints contraris i secrets: l’instint de buscar entreteniment per fugir de les misèries continues, i d’un altre que ens fa conèixer que la felicitat està en la quietud i no pas en el borrombori. Vol dir que, si en aquell home en comptes de donar-li els diners que ha de guanyar en el joc, el féssim jugar per a res, s’avorriria. “No és doncs l’entreteniment sol allò que busca. Un entreteniment lànguid i sense passió l’avorrirà. Necessita entusiasmar-se i enganyar-se a si mateix imaginant-se que seria feliç guanyant el què no voldria obtenir a condició de no jugar, perquè així es forma un objecte de passió i s’excita d’aquesta manera el seu desig, la seva còlera, el temor per aquest objecte que ell s’ha format, com els nens que s’espanten de la cara que ells mateixos han dibuixat.” Així ens passem la vida, diu Pascal, anem cap a la quietud a través de l’agitació figurant-nos que la felicitat que no tenim ens arribarà si, superant algunes dificultats que entrelluquem, podem obrir-nos camí fins al repòs. Però la quietud esdevé insuportable per el tedi que engendra. El tedi que “amb autoritat pròpia, no deixaria de sortir del fons del nostre cor, on té arrels naturals, ni d’omplir de verí el nostre esperit.” Som tan desgraciats, diu Pascal, que ens avorriríem encara que no tinguéssim motiu d’avorriment perquè aquesta és la nostra constitució. Però també la nostra constitució és tan vana que, tenint un munt de coses per les quals sentir-nos afligits i desgraciats, estan com estem plens de mil raons per el tedi i el fastigueig essencials, la cosa més petita (Pascal diu un billar i la bola que nosaltres mateixos impulsem, però deu valer també la lectura dels seus pensaments) és suficient per divertir-nos.

Un altre Pascal, el Comelade, va gravar el 1996, a Un tal Jazz, El ball de Sant Blai o sigui Le bal de Sant Blaise:

Una metafora de què.

2007-01-29T00:54:00.000+01:00

En un moment de El meu estimat enemic, un documental que sobre la seva relació amb Klaus Kinski, va fer el director de cinema alemany Werner Herzog. Herzog es troba amb el fotògraf Beat Presser que va fotografiar molts dels rodatges que van compartir Kinski i Herzog. S’aturen davant d’una fotografia feta durant el rodatge de Fitzcarraldo, la foto que finalment va servir com a imatge pel cartell promocional. En la fotografia s’hi veu Klaus Kinski d’esquenes, i un vaixell de vapor al mig de la selva amazònica. Davant de la fotografia, Werner Herzog, diu: “És una gran metàfora, segueixo sense saber perquè és una gran metàfora, però sé que és una gran metàfora.”
L’any 1982 Werner Herzog va estrenar la pel•lícula Fitzcarraldo. La pel•lícula pren el nom d’un empresari del cautxú, Carlos Fermín Fitzcarrald López, que va viure a l’Amazonia peruana la segona meitat del segle 19. Fitzcarrald va ser un empresari apreciable que es va fer molt ric i també un explorador agosarat que va establir rutes comercials noves en la salvatge jungla amazònica. La ciutat de Iquitos, al nord oest del país, era aleshores la capital cautxera del Perú i el major port fluvial. Tenia una bona connexió amb Manaus a través del riu Amazones i per tant amb l’oceà Atlàntic i amb el mercat europeu. A la zona sud-oest del país, al departament de Madre de Dios, s’havien descobert valuosos boscos de cautxú amb el problema, però, que no hi havia ruta fluvial que connectés Madre de Dios amb Iquitos. El riu Uyacali que conflueix a Iquitos amb l’Amazones, era impracticable quan s’acostava al riu Madre de Dios. Per això, Fitzcarrald, va emprendre la cerca d’un istme, un indret on les dues conques quedarien separades amb prou feines per uns quilometres, un lloc del qual tenia notícies pels indis i on pensava construir-hi un ferrocarril o una carretera i així donar sortida al cautxú d’aquella zona.

Werner Herzog pren la recerca d’aquest istme com a excusa per filmar la seva pel•lícula. Herzog adapta el personatge de Fitzcarrald per fer-lo més cinematogràfic i el converteix en un enginyer melòman, interpretat per Klaus Kinski, fanàtic d’Enrico Caruso que vol enriquir-se per construir una òpera a Iquitos. Dóna, a l’enginyer, Claudia Cardinale com a amant, i a l’actriu italiana la posa al capdavant d’una casa de senyoretes molt pintoresca. Herzog dibuixa també alguns personatges secundaris interessants però tot el bastiment és molt dèbil o queda molt debilitat per la força de la història central d’aquesta pel•lícula.
Carlos Fermín Fitzcarrald, en la seva recerca del istme va veure’s involucrat en un episodi d’una èpica estranya: un cop va localitzar el pas que semblava unir les dues conques, l’istme, es va trobar que el terreny era massa elevat i el pendent molt pronunciat. Va preferir tornar-se’n a Iquitos a buscar finançament per fer una carretera o un ferrocarril però no va reeixir només amb les paraules com a prova. Aleshores, per demostrar que era possible connectar ambdues conques, va comprar un vaixell de vapor, la Contamana, amb el qual pretenia fer evident la viabilitat de la ruta. Per sortejar l’istme, Fitzcarrald, va tenir la pensada de fer-lo creuar per terra, gairebé transportar-lo a pes, amb l’ajuda de 1000 indis a través de deu quilometres de selva. Arribats a lloc, va fer desmuntar el vaixell, i va fer passar el buc nu sobre una estructura de troncs i taules de cedre. La gesta va durar dos mesos i va causar sensació al Perú. Va perviure prou temps en el record del peruans per arribar a orelles de Werner Herzog qui, gairebé un segle després, en va voler fer una pel•lícula.

Però encara que Werner Herzog va fer la seva pel•lícula sobre Fitzcarraldo, en cap cas diria que el què es proposava amb la pel•lícula fos explicar-nos la història, la historia d’un vaixell que sorteja una muntanya, i la d’un home que amb la bogeria i amb el coratge per fer-ho. La història té una força visual evident i és una història fascinant però és també una història que no se sap exactament què explica ni què significa, una metàfora no se sap de què. Potser per això Fitzcarraldo és una pel•lícula més coneguda pel seu rodatge que no pas per ella mateixa. Perquè per rodar aquesta pel•lícula Werner Herzog va comprar un vaixell de vapor desbaratat a Iquitos, va arranjar-lo, i va remuntar-lo per l’Uyacali i com Fitzcarrald va enredar una quantitat apreciable d’indis per fer-lo passar per damunt d’una muntanya. De manera que, mentre veiem una pel•lícula que explica l’aventura èpica d’un home, Fitzcarraldo, que per dur Caruso a Iquitos fa passar un vaixell per damunt d’una muntanya, veiem a la també la filmació de la història d’un home, Werner Herzog, que per explicar-nos una història fa passar un vaixell per sobre una muntanya. Com si Herzog no en tingués prou amb explicar la història sinó que alhora hagués volgut explicar-se-la a si mateix, revivint-la, buscant-li ell mateix el significat. Però la història de Werner Herzog és ja una altre història i una altre història que tampoc se sap què explica, de què és metàfora, la història d’aquest director de cinema que durant tres anys es va estar a les selves peruanes per filmar una pel•lícula impossible, amb canvis de repartiment a meitat del rodatge, amb incomptables entrebancs financers, meteorològics, amb una guerra entre l’Equador i el Perú.

Per perseguir el significat de la història de Werner Herzog i el vaixell que ell va fer passar també per entremig de la selva, hi ha un documental de Les Banks, Burden of dreams, la càrrega dels somnis, que és alguna cosa més que un making of: és la filmació de la filmació de Fitzcarraldo en la qual la historia filmada i la història del director que la filma són dues històries bessones. Però tampoc al documental es desvetlla el significat de la metàfora. Potser per això el documentalista va ser objecte d’un conte de Garry Kilworth, un escriptor anglès de ciència ficció que segueix, o filma, el documentalista Les Banks filmant Werner Herzog filmant Fitzcarraldo. El conte es diu Filming the Making of the Film of the Making of Fitzcarraldo, alguna cosa com Filmant com es va fer el com es va fer la pel•lícula Fitzcarraldo. Si algun director de cinema agosarat i valent com Carlos Fermín Fitzcarrald, s’aventurés a portar al cinema aquest conte amb la bogeria i el coratge de Werner Herzog, en quedaria una pel•lícula molt interessant, una metàfora brillant i estranya però una metàfora exactament de què?

Al poble del costat

2007-01-19T02:46:00.000+01:00

“Una atractiva rossa es tira enrera el seu barret de cowboy”, escriu Chuck Palahniuk a Testy Festy, El festival del testicle.“ És per poder posar-se a la boca tota la polla d’un cowboy sense clavar-li a la panxa l’ala del barret. És en un escenari, en un bar ple de gent”.

També escriu: “ Durant aquest cap de setmana, el primer de setembre, Missoula és el centre d’aquest refotut univers”.
Missoula és una ciutat de de l’oest de Montana, als EUA. És la segona ciutat de l’estat. Uns cent mil habitants entre la ciutat i la seva connurbació. És la ciutat natal de David Lynch.
Chuck Palahinuk segueix: “Durant el concurs femení de Samarretes Molles, amb l’escenari envoltat de moters, universitaris, yuppies, camioners, cowboys desnerits i pagerols, una rossa amb talons alts que fa repiquetejar amb un so metàl•lic, fa pasar una cama sobre la barana de l’escenari i flexiona l’altre perquè el públic pugui arribar-hi amb els braços i ficar-li els dits. El públic canta: “Xona! Xona! Xona!”

“En el Rock Creek Lodge, la gent es passa el dia pujant a “L’escala del cel”, o sigui, a l’escenari a l’aire lliure, per fer, vaja... com dir-ne.”
“A l’escenari a l’aire lliure, sota el sol poderós de Montana, mentre els cotxes fan sonar la botzina i els trens fan sonar la sirena, un Trepant desapareix dintre d’una dona nua.”

“Una rossa amb els cabells curts i un piercing en els llavis de la vagina agafa la mànega de l’organitzador del concurs de samarretes molles. Pren una dutxa amb la mànega i tot seguit s’ajup a l’extrem de l’escenari per ruixar la multitud.”
“Durant el concurs masculí de Torsos Nus, el públic canta “Polla i ous! Polla i ous!”, mentre els moters borratxos i els cowboys i els estudiants de la Universitat Estatal de Monatna fan cua per despullar-se a l’escenari i fer gronxar les seves coses davant del públic.”
“Una parella vestida d’exploradors puja a l’escenari i es despulla. Copulen en diverses postures mentre el públic coreja.”
“Les dones s’ajupen sota l’estàtua a mida natural d’un toro i li fan un petó a l’escrot per que els dugui bona sort”.
Tot això escriu Palahniuk, l’autor de Club de lluita, en un llibre que es diu Stranger than fiction, més estrany que la ficció. I és que aquest festival és de veritat, té lloc anualment a Montana, aquí la pàgina web:

http://www.testyfesty.com/

Més estrany que la ficció. Abans de llegir aquest reportatge de Palahniuk, havia estat veient un documental de Rachel Grady i Heidi Ewing que es diu Jesus Camp. Un documental sobre una predicaora obesa, Becky Fisher, i sobre dos nens Rachel i Levi que participen en el seus campaments d’estiu. Són campaments evangelistes. Nens de quatre a dotze anys hi són adoctrinats en la paraula de Déu, en el creacionisme, en l’antiabortisme i en la guerra perpetua contra el pecat.

“Podem canviar el món”, diu Becky Fisher. “Els nens i les nenes poden canviar el món? Ab-so-lu-ta-ment!” “Nens, heu de canviar les coses!”. Aquí, Palahniuk no escriu res, és Becky qui parla, diu: “Aixequeu-vos. Hal-le-lu-yah.” “Em cal que us poseu molt i molt seriosos amb Déu. Digueu: Déu: he vingut aquí per entrenar-me! Sóc aquí per una educació! Em poso a disposició de Déu! Faré allò que Déu vulgui que faci, diré allò que Déu vulgui que digui. En nom de Jesús. Amén.”
“No obriu la boca!” Diu la Becky Fisher “Deixeu que l’esperit sant pugui parlar. Ara que tothom aixequi les mans. Vull que pregueu. Halleluyha, som-hi!. Socohorra alhama bi hida looooord ahamaha bluh vaha di buhtal rahammmdahh.[sic]”

Després, durant el concurs de petits predicadors amb la samarreta seca, el petit Levi, fa un sermó als companys de camp. Diu coses com: “Som d’una generació que cal que s’aixequi! Som una generació clau perquè Jesús torni. No ens podem passar el dia asseguts al sofà.” El petit Levi té fusta. Al final del documental és presentat al pastor Ted Haggard, president de l’associació nacional d’evangelistes.

Ted Haggard és qui, després de ser presentat a Levi en una macroesglésia de Colorado Springs, diu: “Els nens, ho són tot. Els hi encanta el missatge evangèlic: Déu els estima, la Bíblia és la paraula de Déu... I mentrestant a l’escola pública els hi diuen que són animals, que són producte de la selecció natural! Nosaltres els hi diem: Déu t’estima. Déu et va crear. La teva vida té un significat. Als nens els hi agrada el que diem i estem creixent tant! S’està construint una església com aquesta cada dos dies a Amèrica. El pes dels electors evangèlistes és enorme i podem decidir qualsevol elecció. És una vida fabulosa, aquesta!”

I encara, la Rachel. Imprescindible en la seva imitació dels feligresos d’aquelles esglésies en què Déu no apareix mai. Diu la petita Rachel: “Déu no va pas a totes les esglésies. Hi ha aquelles esglésies que en diem esglésies mortes. La gent va allà, cantusseja tres cançons, escolta el sermó i ... marxa! Les esglésies que a Ell li agraden, són aquelles en que la gent és activa, que crida el seu nom, vull dir: Hal-le-lu-yah! Depèn de com se’l convidi, Déu ve a l’església o no.”

Jesus Camp, el documental, contrapunta les imatges del campament evangelista d'estiu amb el discurs d' un locutor cristià, que des d’una radio local lluita desesperadament contra el fonamentalisme. Aquest locutor, recorda físicament a Jimenez Losantos, el locutor dels nostres bisbes.

El locutor, en un dels seus programes, telefona a Becky Fisher, la predicadora obesa, per fer-li veure la llum. Li diu: “Aprendre no és adoctrinar, Déu ens va donar un cervell i ens va donar el lliure arbitri per triar, i aprendre forma part d’aquest escollir”. Però és en va. A micròfon tancant, després de la conversa, havent-se tret els auriculars com si fos un signe de rendició, el locutor diu: “com més els sento, més bojos i bojos em semblen”. Ho diu desesperat, com si els evangelistes li semblessin stranger than fiction, més estranys que si fossin inventats, tan estranys com les noies amb la xona depilada de Missoula que fan petons als collons d'un toro de cartró.

El Jesus Camp, el campament, està a Devils Lake, a Dakota del Nord, en un antic territori Sioux, o Lakota, o Dakota, perquè amb aquest tres noms es refereixen els llibres a la tribu ancestral. L’estat Dakota del Nord està al costat de l’estat de Montana, Missoula. I tant Missoula com Devils Lake estan a América i tal com canta Enric Cassasses sobre el piano de Pascal Comelade: “Amèrica és al poble del costat, a qualsevol poble petit de Catalunya”. “Amèrica és al poble del costat: a Granollers, l’Atmetlla, Borges Blanques, a Mataró, Morella, Cadaqués i a Montuïri menjat xacolata!”

Aniversaris feliços

2007-01-17T01:41:00.000+01:00

El 17 de gener de 1860, a Taganrog, un port comercial en decadència al sud de Rússia, en la caseta de la postal, al costat de la botiga d’ultramarins que regentava el seu pare, va néixer Anton Txékhov, l’escriptor. Va ser el tercer de sis germans i avui, si no s’hagués mort, celebraria el seu 147 aniversari.

No és l’únic aniversari. El vespre del 17 de gener de 1926, a Chicago, el pianista Fats Waller, que aleshores tenia 21 anys, va sortir de l’edifici on s’estava per anar fins al club en el que havia de tocar aquella nit. Quatre homes, que devien estar esperant-lo, se li van tirar al damunt i van entaforar-lo en un cotxe. A punta de pistola, van conduir-lo fins a un hotel a Cicero, Illinois.

A l’hotel l’esperava una gentada. Hi havia una festa. Van obligar-lo a seure al piano i a tocar. Era una festa d’aniversari pel gàngster Al capone, que aquell 17 de gener de 1926, complia 27 anys. En veure que la seva vida no perillava i que només l’havien segrestat per animar l’aniversari, Fats Waller es va relaxar. Va estar tocant tres dies i va deixar el Hawthorne Inn absolutament borratxo i amb les butxaques plenes de les propines que els gàngsters li havien donat. D’aquesta nit, avui se’n compleix el 81è aniversari.

Alpholse Capone, conegut com Al Capone i també com a Scarface, va néixer el 17 de gener de 1899 a Nova York. Avui, compliria, 108 anys, però Al Capone va morir jove, com Txékhov i com Fats Waller. Fats Waller va morir de pneumònia el 15 de desembre de 1943 en un tren que el duia a la costa oest, tenia 39 anys. 4 anys més tard, dies després de celebrar el seu 48è aniversari, Al Capone va morir a Florida. Era el 25 de gener de 1947, d’aquí a una setmana podrem celebrar-ne el 60è aniversari. El gàngster Al Capone, com Fats Waller, va morir de pneumònia, però Al Capone ja estava malalt. Segons sembla, la pneumònia, va ser la complicació definitiva de la sífilis que l’Scarface havia contret en la seva joventut.

La sífilis. Txékhov no va morir de sífilis com Al Capone. Tot i que en la seva època la sífilis era una malaltia molt literària. L’escriptor Guy de Maupassant, quan la hi van diagnosticar l’any 1877, quan havia celebrat 27 aniversaris, va escriure: “¡Tinc la sífilis! ¡Ja era hora! No una menyspreable gonorrea... No, no: la gran sífilis, la sífilis que va matar a Francesc I. La majestuosa sífilis.... I me’n sento orgullós, llamps i trons! Ja no m’he d’amoïnar per quan l’agafaré en un futur, i fornico amb les putes i les donotes del carrer i, després, els hi dic: ¡Tinc la sífilis!”.

Antón P. Txékhov, va morir de tuberculosi. Tal i com explica l’escriptor Raymond Carver al conte L’encàrrec, va ser el 22 de març de 1897, fa quasi 110 anys per tant, quan Txékhov, sopant amb el seu amic, i també enemic, el seu mecenes i el seu editor, Alexei Suvorin, va començar a escopir sang per la boca. Va perdre el coneixement. Txékhov, que era metge, va ser un pacient estrany. Després d’aquest primer atac va dedicar-se, els anys que van quedar-li de vida, a minimitzar la seva malaltia. “Estic molt millor” o “m’estic engreixant”, deia, encara que ell sabia que el seu diagnòstic no era favorable. Va ser en aquests anys, quan va casar-se finalment amb Olga Knipper, l’actriu, després de molts anys de marejar-la en un flirteig inacabable. Van casar-se el 25 de maig de 1901. El 17 de gener de 1904, avui fa per tant 103 anys, van assistir plegats a l’estrena de El jardí dels cirerers, l’última obra que va escriure Txékhov. Tornats a Yalta, on vivien, Olga, aconsellada per un metge alemany amic seu, va convèncer Anton P. Txékhov d’acudir a un especialista a Berlín. Però el viatge no va fer cap bé a l’escriptor rus. Va arribar a Berlín tant mancat que el doctor Ewald va escamotejar qualsevol diagnòstic. Només va aconsellar-los-hi els balnearis de Badenweiler, a la Selva Negra. Era el més de juny de 1904, el més en què el rus va escriure a sa mare: “es probable que aquesta mateixa setmana estigui del tot curat”. Txékhov va morir-hi el el 2 de juliol. El 17 de gener de 1905 hagués celebrat el seu 45è aniversari.

El darrer dia de la vida de Txékhov és molt literari, per això l’escriptor Raymond Carver va dedicar a aquest dia un conte. El conte, L’encàrrec, va apareixer en un recull de contes pòstum, Elephan. Tampoc Carver va celebrar més de 50 aniversaris. 39 Fats Waller, 43 Guy de Maupassant, 44 Txékhov, 48 Al Capone, i 50 Raymond Carver que va morir el 2 d’agost de 1988 d’un càncer de pulmó. El conte es centra en les darreres hores de Txékhov per enfocar després el personatge del mosso d’hotel que va haver d’encarregar-se de buscar la funerària que es va encarregar del cadàver. La matinada del 2 de juliol, després d’anys de dissimular la gravetat de la seva malaltia, Txékhov va demanar a Olga que avisés un metge, era la primera vegada que ho feia. Després va posar-se a delirar. El metge, el doctor Schwöwer va arribar a l’hotel a les dues de la matinada. Van intentar posar gel sobre el pit de Txékhov. Diu Carver que va dir Txékhov: “No s’ha de posar mai gel sobre un estómac buit”. La escriptora italiana Natalia Ginzburg, en el seu llibre esplèndid sobre Txékhov, diu que va dir: “Perquè cal posar gel sobre un cor buit?”. En la resta de la descripció de la nit coincideixen: El doctor va dir d’anar a buscar oxigen. “Quan arribi l’oxigen, ja seré un cadàver”. Va ser en aquest moment que el doctor va telefonar a recepció i va demanar que pugessin una ampolla de xampany. El mosso que va dur l'ampolla a l’habitació és qui s’endú el protagonisme en la part final del conte de Carver. Va pujar una ampolla de Moët Chandon, va servir-ne tres copes. Txékov va beure’n un glop i va dir: “Feia tant de temps que no bebia xampany....”, i aquestes van ser les seves darreres paraules. Carver fa seguir el conte. Natalia Ginzburg com que escriu una sort d’assaig biogràfic dóna alguna informació més, escriu:
“Es van prendre les mesures necessàries per traslladar el cos a Moscou. No se sap perquè va arribar-hi en un tren destinat també al transport d’ostres. Els amics i familiars que l’esperaven van veure arribar un tren de color verd, un dels vagons del qual duia un cartell amb la paraula “Ostres”. El taüt viatjava en aquell tren. A l’andana de l’estació una banda militar tocava una marxa fúnebre. Els amics van pensar que les autoritats havien volgut saludar Txékhov amb aquella música militar. Es va formar el seguici i tothom va seguir-lo. Però aleshores van adonar-se que no seguien el funeral de Txékhov, sinó el del general Keller , mort a Manxúria. La banda militar era pel general. Van canviar de direcció.

Aquest general Keller, Fedor Keller, té una petita entrada a la Wikipedia. Va néixer l’any 1850, igual que Guy de Maupassant, però no sé pas quin dia celebrava l’aniversari. Va morir a Manxúria combatent contra els japonesos. Potser no està de més dir que Txékhov, segons Ginzburg i segons Carver, quan delirava a Badenweiler parlava de japonesos i potser tampoc està de més dir que m’he estat una estona fixant-me en les dates de les gravacions de Fats Waller que tinc a casa. No en tinc cap de cap 17 de gener, tampoc de cap 2 de juliol, ni del 6 de juliol aniversari de la mort (tant literaria també) de Maupassant. Hi ha una gravació d’un 2 d’agost, aniversari de la mort de Carver. Però m’estimo més penjar una gravació del 8 de maig de 1935. La canço es diu: M’asseuré i m’escriuré una carta a mi mateix, en la qual Fats Waller explica que pensa escriure’s una carta i pensa creure’s que l’ha escrit ella, que les paraules dolces i els petons són d’ella, d’ella que no l’estima i que no li felicita, per tant, l’aniversari. Una carta d'amor rídicula.

Gener

2007-01-04T01:01:00.000+01:00

L’any 1882, el filòsof alemany Friedrich Nietzche, va publicar La gaia ciència. Va escriure el llibre a Gènova, durant els primers mesos de l’any. Nietzsche va qualificar aquell més de gener de 1882 com el més prodigiós de la seva vida i per això va dedicar-li la quarta part del llibre, Sanctus Januarius. Nietzsche, que feia dos anys que s’havia hagut de jubilar, als 36, per problemes de salut, baixa aquell més de gener de les muntanyes de Sils-Maria, per passar els mesos d’hivern en un clima més propici. Però Nietzsche se sent molt bé, escriu des de “l’embriaguesa de la guarició”, “aquella tirania del dolor superada encara per la tirania de l’orgull que rebutjava les conseqüències del dolor”, ha estat derrocada i en aquest llibre “l’agraïment s’hi vessa d’una forma contínua” i “sembla escrit en el llenguatge del vent temperat”. Nietzsche escriu el llibre ja guarit i a més l’escriu amb una joguina nova que li ha fet arribar la seva germana per Nadal, una esfera d’escriure, una peculiar màquina que va inventar el reverend danès Rasmus Hansen, segurament la primera màquina d’escriure que va comercialitzar-se.
Nietzsche comença el Sanctus Januarius amb els propòsits per l’any nou. Escriu: “Amor fati: això és el que hi ha d’haver des d’ara en el meu amor!”, o sigui amor per el destí, amor per qualsevol cosa que s’esdevingui. Nietzsche acaba l’aforisme amb una frase concloent: “Sobretot vull ser en qualsevol circumstància només un afirmador”. És també en aquesta quarta part de La gaia ciència, en el penúltim aforisme, on Nietzsche planteja el tema de l’etern retorn. És l’aforisme 341, bellament titulat L’enorme pes més gran. Escriu Nietzsche: “¿Què et passaria si un dia o una nit et perseguís un dimoni en la teva solitud més solitària i et digués: “Aquesta vida, tal com la vius ara i tal com l’has viscuda, hauràs de viure-la encara una altre vegada i encara incomptables vegades. I en ella no hi haurà res de nou, sinó que cada sofrença, cada plaer, cada pensament, cada sospir, tot allò que és indiciblement petit i gran de la teva vida, ha de tornar a esdevenir-se per a tu. Tot en el mateix ordre i en la mateixa successió.” I pregunta més endavant: “Et llançaries a terra cruixint de dents i maleiries el dimoni?” O bé: “Has experimentat qualque vegada un moment immens en el qual li respondries: “ets un déu i mai no havia sentit una cosa més divina!”?”. No sé si hem d’entendre l’estat de Nietzsche aquell més de gener, l’amor fati del proposit d’any nou, la voluntat de ser per sobre de tot afirmatiu, com un sí a la proposta del dimoni, un amor tal per l’esdevenidor que inclou la conformitat amb la repetició eterna. El cas és que aquest moment de puixança personal no va durar tot l’any. L’any 1882 va ser l’any en què Nietzsche va conèixer Lou Andrea Salomé, l’any en què va enamorar-se d’ella, l’any en què va demanar-li en matrimoni i l’any en què L.A. Salomé va rebutjar-lo. Al gener de 1883 va trencar tota relació amb L.A. i les migranyes van tornar a fer el niu, va cansar-se també de la joguina amb què havia escrit part de La gaia ciència. I encara pitjor: el gener de sis anys després, el 3 de gener de 1889, es va produir a Torí el col•lapse nerviós que el va dur a una clínica psiquiàtrica, aquell moment tant estrany en què Nietzsche, igual com Raskólinikov en un somni de Crim i càstig, veu com fuetegen cruelment un cavall i no pot suportar la visió i s’abraça al coll del animal i tot seguit cau desplomat. De manera que potser cal anar en compte amb el més de gener i amb els propòsits per l’any nou, amb l'amor fati i amb els moments de puixança i hem d’anar amb cura de bastir les nostres ciutats a la vora del Vesubi, com escriu Nietzsche també al Sanctus Januarius, però ell ens hi convida. O potser només cal rellegir l’aforisme 315 de La gaia ciència, De l’hora suprema, escrit també el gener de 1882: “Les tempestes constitueixen el meu perill: ¿tindré la meva tempesta en la qual periré, igual que Oliver Cromwell perí en la seva tempesta? O m’extingiré com un llum que el vent no pot apagar, sinó que s’apaga perquè està cansat i tip de si mateix, perquè és un llum consumit? O, finalemt, ¿m’apagaré jo mateix per tal de no consumir-me?”. Vist així potser cal bastir les ciutats a la vora del Vesubi i de l'únic que hem de tenir cura és de tenir sempre un cavall a prop al qual abraçar-nos abans que la lava del volcà vingui a consumir-nos.

Ilha das Flores

2006-12-30T22:39:00.000+01:00

Ilha das Flores és un documental de 13 minuts, dirigit i escrit per Jorge Furtado l'any 1988. L'he trobat a You Tube.
És la interessant història d'una tomata.
Una tomata és el fruit d'una tomatera. Una tomatera és una planta herbàcia de la família de les solanàcies, de fulles alternes, flors grogues i fruits en baia sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
El documental és un gènere cinematogràfic deslligat del cinema de ficció que presenta la realitat amb una finalitat bàsicament informativa.
Al començament del documental Jorge Furtado ens informa que: "Això no és un film de ficció. Existeix un lloc que s'anomena Ilha das Flores. Déu no existeix."

Primera part:

Segona part:

The Heart of a Spitted Grave

2006-12-30T02:24:00.000+01:00

Fins aquesta tarda el llibre més car que tenia el desig de comprar-me era The Complete Uncollected Short Stories de J.D. Salinger. És, aquest, un llibre fantasma que es pot comprar en algunes llibreries de vell a internet tot i que el llibre no s’ha publicat mai. Els qui conegueu Salinger estareu el cas de les seves manies múltiples, de la seva desaparició i de com de gasiu és amb la seva obra publicada després de l’èxit enorme de El vigilant en el camp de sègol a començament dels anys 50. La seva obra la conformen quatre llibres: El vigilant, Nou contes, Franny i Zooey, i un quart llibre que conté dues novel•les curtes: Pujeu la biga mestre, fusters i Seymour, una introducció. Tots quatre publicats a la manera de Salinger, o sigui sense fotografies de l’autor ni elements decoratius a les portades, sense referència biogràfica i sense ressenya de cap mena a la contraportada.
The Uncollected Short Stories, el cinquè llibre, però llibre fantasma, és un llibre que recull 22 relats que Salinger, entre 1940 i 1965, va publicar en diaris i revistes nord-americanes i que no figuren en cap dels llibres oficials. El llibre està publicat sense permís i sense editorial, però el llibre existeix i els llibreters de vell en fan pagar al voltant dels 1000$. És un llibre rar i els devots de Salinger som nombrosos. No m’estranya, per tant, el preu del llibre. Per un llibre de culte: quan Enrique Vila-Matas, al seu llibre dedicat als escriptor bartlebys o escriptors que deixen de escriure, cita Salinger, cita i recrea una escena de The Heart of a Broken Story, un dels 22 relats del llibre fantasma, un conte que Javier Marías va traduir l’any 1987 per a la revista madrilenya Poesía, un Javier Marías que, en aquesta revista, es vanta de tenir, de poseïr diu ell, el llibre fantasma en dos volums.

La cosa és que, aquesta tarda, buscant per internet un regal dels que tinc pendents encara de comprar, quina murga, o provant de fugir d’aquesta activitat penosa, tan agradable la resta de l’any, però tan carregosa per aquestes dates, m’he entretingut en una llibreria de vell. L’altre llibre que vull i pel qual també demanen un dineral, també 1000$, és aquest:

És una primera edició de J’irai cracher sur vos tombes de Vernon Sullivan. Si us fixeu en la part inferior esquerra de la coberta veureu que hi diu: traduit de l’americain par Boris Vian.
Boris Vian va néixer un any després que Salinger, l’any 1920, a Ville-d’Abray. Si la vida, la de Salinger, que aquest 1 de gener complirà 88 anys, és una vida llarga però de la qual se’n sap poca cosa, la vida de Boris Vian va ser molt curta, va morir amb 39 anys, i en canvi en sabem massa coses: va fer la carrera d’enginyer, va escriure critiques musicals, va publicar una vintena de llibres (novel•les, contes, poesia) i una altre vintena de discs (com a trompetista i també com a cantant). L’any 1946, quan Boris Vian encara no havia publicat cap llibre va adreçar-se a l’editor Jean d’Halluin amb una proposta: volia publicar una novel•la a l’estil de les novel•les negres americanes de moda, però volia publicar-la sota pseudònim o alguna cosa més rebuscada, volia que el seu llibre es publiqués com una traducció d’una veritable novel•la negra americana i la presentarien com a traduïda per Boris Vian al francès. L’editor va acceptar i les novel•les de Vernon Sullivan van aparèixer al París de la post-guerra amb un èxit notable i no sense polèmica perquè són novel•les molt violentes. Boris Vian va trigar a fer-se veure com el responsable. La broma devia divertir-lo suficient com per fer aparèixer en aquests llibres expressions típicament americanes mal traduïdes al francès. És fàcil, ara, trobar edicions franceses de J’irai cracher sur vos tombe molt barates però la majoria van signades per Boris Vian. En castellà, jo tinc a casa dues de les novel•les de Vernon Sullivan, només en l’edició de Todos los muertos tienen la misma piel, a l’editorial Icaria, el nom de Vernon Sullivan apareix (però entre parèntesi) a la portada. En qualsevol cas, em semblen justificats els 1000$ que en demanen per una primera edició.

Una darrera cosa: per triar el seu pseudònim, Boris Vian va prendre el cognom del guitarrista del seu grup de jazz Paul Vernon, i el cognom del pianista Joe Sullivan. La cosa va de cognoms: també Salinger va manllevar dos cognoms per batejar el personatge de El vigilant en el camp de sègol del cartell d’una pel•lícula americana de 1947, Dear Ruth, la imatge del post (un regal perfecte, el cartell, si heu de fer un regal a un devot de Salinger i no us voleu gastar 1000$. Jo ja me l’he regalat).

Boris Vian canta:

Un regal pel 25 de desembre de 1997

2006-12-26T11:06:00.000+01:00

L’any 1996 el pianista Keith Jarret, a l’edat de 51 anys, després 43 anys d’actuacions en públic, va haver de cancel·lar alguns concerts. Ho explica així. Diu:
“No podia tocar. Podia mirar el piano, però no tenia energia per aixecar-ne la tapa. Em suposava massa esforç”
El seu germà afegeix:
“Hi havia dies que no es podia aixecar del llit. Llavors tothom pensàvem que era una cosa psicosomàtica. Va tenir sort de trobar algú que va pensar que era una altre cosa. Ara sabem que aquell home tenia raó”
Diu Keith Jarret:
“Recordo que li vaig dir a la Rose Anne”, que és la seva dona. “ Em sento com si uns alienígenes haguessin envaït el meu cos. I aleshores aquell home de Nashville em va dir que era exactament això el què em passava.”

El pianista Keith Jarret no podia tocar el piano i, a més, estava convençut que no podria tornar a tocar-lo. Els seus companys de grup el telefonaven i Keith Jarret no podia aguantar converses de més de tres minuts perquè s’esgotava. Es passava els dies segut al porxo de la seva casa de New Jersey mirant com creixia l’herba perquè no podia fer una altre cosa.

Aleshores el desembre de 1997, un any després, Jarret es va posar a gravar en secret The melody at night. Diu Keith Jarret: “No podia sortir de casa i no sabia que regalar-li a la Rose Anne”.
Diu la Rose Anne: “Aquell dia de Nadal, ens vam donar els regals, un parell de caixetes. No recordo què era el meu. El seu eren un parell de DATs embolicats amb un llaç. Em vaig quedar de pedra i em vaig posar a plorar: perquè era massa, massa dolç, massa romàntic. El fet que hagués gravat tot el què era capaç de tocar, un minut o dos, em va emocionar de debò”.

Keith Jarret, afectat per una fatiga crònica encara no diagnosticada, va gravar aquell desembre una desena de standards a l’estudi de casa seva amb el seu piano, una desena de cançons d’amor per a la seva dona. Després, ECM, el seu segell discogràfic de sempre, va publicar les gravacions. Els deu temes son breus, molt lluny de les improvisacions de 40 minuts del concert de Colònia. No se sent, sota el piano, el seu canturrejar característic i els seus dits, frenètics, teclegen, en aquest disc, molt pausadament. “Estava transformant”, diu Keith Jarret, “la meva malaltia en una cançó”.

Penjo una de les preses d’aquest disc, del regal que Keith Jarret va fer a la seva dona el 25 de desembre de 1997, Be My Love.

Ha nascut un minyonet

2006-12-24T23:40:00.000+01:00

“Se sap”, escriu Augusto Monterroso a La Oveja Negra i demás fábulas, “o s’hauria de saber, que hi ha hagut infinits Crists, abans i després de Crist. Cada vegada que se’n mor un, en neix immediatament un altre que predica sempre el mateix que el seu antecessor i es rebut d’acord amb les idees imperants en la seva arribada, i mai és comprès.”
Segueix dient l’escriptor guatemalenc: “Adopta noms diferents i pot pertànyer a qualsevol raça, país, i fins i tot religió, perquè no té religió. En totes les èpoques són rebutjats; en ocasions, les més glorioses, per la violència, ja sigui en forma de creu, de foguera, de forca o de bala. Ho consideren una benaventurança perquè escurça el temps de la seva missió i marxen segurs del valor del seu sacrifici. Al contrari, els entristeixen els temps de comprensió, en els quals res no els succeeix i passen ignorats. Prefereixen el rebuig decidit a l’acceptació passiva, i el patíbul o l’afusellament al psiquiatra o el púlpit. Allò que més temen es morir-se massa vells, sense ja predicar ni esforçar-se a ensenyar res a aquells que ni ho volen ni s’ho mereixen; aclaparats perquè saben que com ells en la seva oportunitat, algú, en algun lloc, espera ansiós l’instant de la seva mort per sortir al món i començar de bell nou.”

Més cartes d'amor portugueses

2006-12-19T01:28:00.001+01:00

És en una de les primeres escenes de La vida secreta de les paraules, la pel•lícula de l’Isabel Coixet:
Hanna, la infermera que ha anat a la plataforma petrolera a tenir cura d’un home que ha patit un accident, és allotjada a l’habitació del malferit, la més propera a l’infermeria on descansa Tim Robbins, Josef a la pel•lícula. L’escena, doncs, és un moment abans que la Hanna conegui l’home i que la relació entre els dos personatges s’iniciï i comenci de debó la pel•lícula. Hanna xafardeja el mòbil d’ell i hi escolta un missatge. És la veu d’una dona, que diu:
“Josef... Jo... Aquí em tens, estic rellegint les cartes de la monja portuguesa. Ja ho sé, és una bajanada. Però quan llegeixo aquest llibre em sembla que estic parlant amb tu, m’acosta a tu i així no em sento tant culpable. Somnio amb tu cada nit probablement perquè cada nit, quan vaig a dormir, escolto el missatge que em vas deixar al contestador, aquell on dius que t’agrada tant enyorar-me. Josef t’estimo. Com aquella monja portuguesa, potser més, molt més. Si us plau, Josef, truca’m”.

El llibre al qual es refereix la dona, les cartes de la monja portuguesa, va publicar-les en català l’editorial Angle, de Manresa, el passat més de setembre. És un llibre molt petit, de a penes 60 pàgines. A la contraportada hi ha l’advertència: “les cartes d’amor més apassionades mai escrites”. En l’edició de Angle, el llibre es titula: Cartes d’amor de la monja portuguesa i ve signat per Mariana Alcoforado. També l’edició de El Acantilado s’atribueix a Mariana Alcoforado, però en el títol la paraula amor ha saltat. En la contraportada de la edició de El Acantilado s’hi llegeix: “Cartes portugueses” contenia les cinc missives que Mariana Alcoforado, monja portuguesa del convent de Beja, a l’Alentejo, havia escrit al comte de Chamilly, capità de la cavalleria francesa que havia participat en el setge de Ferreira. La història que els va unir no te res de particular: Mariana havia estat seduïda pel comte, i el compte se n’havia tornat a França donant per acabada l’aventura. La monja portuguesa, abnegadament enamorada, escrivia des de la seva cel•la deixant volar la seva passió entotsolada, les seves queixes i els seus deliris.”

El cas és que el llibre es va publicar l’any 1669 a París amb el títol de “Lettres portugaises traduites en français”. En 6 anys es va reeditar una vintena de vegades i va donar peu a un gènere, les cartes a la portuguesa: cartes sense resposta degudes a la ploma de dones seduïdes i abandonades pel seus amants. En la primera edició de les cartes, l’editor adverteix el lector que les cartes han estat trobades i que es desconeix el nom del gentilhome a qui van adreçades, la identitat de la monja i també la identitat del traductor. No va ser fins el 1810 que els erudits o els romàntics, van aconseguir una monja real, històrica, Mariana Alcofarado i un cavaller francès, el compte de Chamilly, com a correlats reals del llibre tan exitós. Així van començar a atribuir-se les cartes a Mariana Alcoforado, tot i que ara sembla, malgrat que els editors segueixen fent figurar la monja, que les cartes les va escriure un francès, un home, un tal Guillargues habitual dels salons del París de la època. De manera que la frase “Estimeu-me sempre”, del final de la primera carta, “ i feu-me patir encara més mals” , és un artifici. Té sentit. Si les cartes fossin d’amor de veritat serien, tal i com va deixar escrit el poeta també portuguès Pessoa, ridícules. "Totes les cartes d’amor són ridícules. No serien cartes d’amor si no fóssin ridícules". I en canvi, les cartes de la monja portuguesa, no en són en absolut, repassen diversos els estats de l’enamorament, de l’amor abnegat de la primera carta fins al ressentiment de la cinquena i la indiferència anhelada de la sisena carta no-escrita. La monja que té enveja del paper on escriu que serà, el paper sí, en mans del comte, la monja que es pregunta si el plaer d’haver estat estimada compensa el dolor d’haver estat abandonada, la monja que es pregunta si és millor que qui ens abandona ens abandoni perquè n’estima un altre o seguir estimar algú a qui només provoquem indiferència. Són cinc cartes en total. A La vida secreta de les paraules, el llibre de la monja hi té una estranya presència secreta. Apareix al missatge al mòbil del pacient que la infermera escolta, i després quan la infermera remena en l’escriptori de l’home de qui té cura troba cinc cartes per obrir, presumiblement de la mateixa dona que ha deixat el missatge. Però sabem molt poc d’aquesta dona.

Hanna, la infermera, és una dona molt hermètica i enormement silenciosa que guarda un secret callant. Tim Robbins, Josef, en canvi, amaga el seu secret parlant pels descosits. Quan els dos protagonistes es troben, ell impedit en un llit i temporalment cec i ella donant-li de beure, Josef fa moltes preguntes i ella aconsegueix no respondre’n cap. Així s’estableix la relació durant la primera meitat de la pel•lícula. Però hi ha un moment que Josef protesta i, encara que menteix, perquè no ha desvetllat el seu secret principal, li diu:
“Ja hi tornem a ser! No et canses de fer-te la dona misteriosa? Vinga jo t’he explicat
totes les meves misèries. Va explica’m alguna cosa!” I aleshores, just en el moment abans de què la Hanna silenciosa comenci a explicar el seu secret, la infermera contesta amb un pregunta: “Et van agradar Les cartes de la monja portuguesa?”. La Hanna fa trampa, perquè el pacient no sap que ella ha escoltat el missatge i Isabel Coixet, també fa trampa, col•locant aquest llibre com a eix d’una història secreta que després la pel•lícula no resol. El llibre torna a apareixer només en un falshback posterior en una escena en què, sota el fons de All the the world is green de Tom Waits, Tim Robbins i Leonor Watling intercanviaran un exemplar de les Cartes portugueses en un parc.

De manera que, de la història d’amor entre Tim Robbins i Leonor Watling, la veu del missatge al contestador, la lectora de les cinc cartes i la redactora de les cinc altres cartes, n’acabem tenint només alguns indicis, queda com una història secreta, com si Isabel Coixet hagués anat a un d’aquells tallers d’escriptura on recorden la frase de Hemingway segons la qual un conte ha de ser com un iceberg on ha de ser més important i voluminós el que no es veu, que el que es veu. En qualsevol cas amb aquest post volia només recomanar-vos el llibre, que és molt bó. Del llibre Josef, quan Hanna li pregunta si li va agradar, diu: “És un llibre molt curt. Només puc llegir llibres curts, no tinc paciència pels altres”. La brevetat d’un llibre sempre és un gran què. Però com que ara ve Nadal i és època de regals, transcric unes paraules més de Josef com a advertència. Diu: “Una vegada vaig regalar aquest llibre a una dona. Sabia que no ho havia de fer però vaig fer-ho”. Tot seguit diu: “Hi ha coses que no s’han de fer mai. Com per exemple regalar certs llibres a persones que passen molt temps soles.”

Una darrera investigació de detectiu inútil: el llibre que hi ha sota de les cartes portugueses en l’escena del parc és Birds of America de la Lorrie Moore. La la Lorrie Moore és l’escriptora americana responsable del conte en què Isabel Coixet va basar La meva vida sense mi. El conte, em sembla, no està en el recull Ocells d’Amèrica, però igualment és un llibre molt bo i, aquest si, el podeu regalar sense por a gent solitària.

All the world is green, Tom Waits

powered by ODEO

La nuesa

2006-12-16T00:53:00.000+01:00

Qui ho ha provat ho sap, diu Calderón a propòsit de l’amor. A propòsit de la lectura, també els qui llegeixen ho saben: les coses que llegim es coordinen amb la realitat de manera misteriosa. Però insistent. Per aquesta raó no m’ha sorprès que, aquest matí, quan m’he posat a rellegir La lentitud, un llibre de Milan Kundera de 1995, m’hagi trobat que l’escriptor txec comentava la notícia de la irrupció dels ocupes de pèl a pèl al mercat de Born per protestar pel desallotjament de Can Ricart que acabava de llegir a al diari Avui.

Dimarts, fent temps i llegint de gorra en una llibreria, em vaig trobar llegint un relat de Vivant Denon, Piont de Lendemain, que ha publicat Atalanta, la nova editorial del Comte de Siruela. És un relat curt i llibertí que es va publicar el 1777 de forma anònima amb una primera frase corprenedora: “Estimava perdudament la comtessa de... ; jo tenia vint anys, i era ingenu; ella em va enganyar, jo em vaig enfadar, ella va abandonar-me.” No sé en quin moment d’aquesta breu lectura vaig recordar la novel·la de Kundera que havia llegit 11 anys enrera i en el qual el relat de Denon s’utilitza com a excusa i com a marc d’aquesta, la penúltima, novel·la de l’autor de la Insostenible lleugeresa de l’ésser. No sé quan vaig recordar-ho. Vaig associar només de fet el relat amb l’obra de Kundera i així, en arribar a casa, vaig passar un estona rebuscant entre els llibres de casa que tan malendreçats tinc ara, fins que vaig localitzar, a la contraportada de La lentitud, la referència a Denon. I em vaig posar a rellegir una estona. Avui quan, havent esmorzat em proposava d’acabar el llibre m’he trobat, al la pàgina 120 el següent comentari:

“Recordo el seguici d’esquerrans alemanys que, als anys setanta, per manifestar la seva ràbia contra alguna cosa (contra una central nuclear, contra una guerra, contra el poder dels diners, ja no ho sé) es van quedar de pèl a pèl i van marxar així, xisclant, pels carrers d’una gran ciutat alemanya.”

Segueix:

“ Què volia expressar la seva nuesa?
Primera hipòtesi: representava per ells la més estimada de totes les llibertats, el més amenaçat dels valors. Els esquerrans alemanys van travessar la ciutat mostrant el seu sexe nu com els cristians perseguits anaven a la mort portant sobre l’espatlla una creu de fusta.

Segona hipòtesi: els esquerrans alemanys no volien pas enarborar el símbol d’un valor, sinó, senzillament, escandalitzar un públic odiat. Escandalitzar-lo, espantar-lo, fer-lo indignar. Bombardejar-lo amb merda d’elefant.”

I després:

“Curiós dilema: ¿la nuesa simbolitza el valor més gran entre els valors, o bé la immundícia més gran que es llança com una bomba d’excrements sobre una assemblea d’enemics?”

La reflexió sobre la nuesa ve a tomb, en la novel·la, a causa del gest de despilotar-se i anar així a pèl cap a la piscina d’un hotel en un antic castell a les ribes del Sena d’un dels protagonistes de la novel·la, però sobretot ve a tomb del record del narrador d’una cosa que ha llegit en un setmanari francès. Transcric:

“La nuesa. Guardo un retall del Nouvel Observateur de l’octubre de 1993; un sondeig: van enviar a dues-centes persones que es deien d’esquerres una llista de dues-centes deu paraules entre les quals havien de subratllar les que les fascinaven, aquelles a les quals eren sensibles, que trobaven atraients i simpàtiques. Uns quants anys abans havien fet el mateix sondeig: en aquella època, entre les dues-centes deu paraules, les mateixes, n’hi havia divuit sobre les quals la gent d’esquerres s’havien entès, confirmant així que tenien una sensibilitat comuna. Ara, les paraules adorades només són tres. ¿Només tres paraules sobre les quals es pot entendre l’esquerra? ¡Oh davallada! ¡Oh decadència! ¿I quines són aquestes paraules? Escolteu bé: revolta; vermell; nuesa. Revolta i vermell són evidents. Però que, a part d’aquestes dues, només la nuesa faci bategar el cor de la gent d’esquerres, que només la nuesa continuï sent el patrimoni simbòlic comú, és sorprenent. ¿És aquest tot el llegat de la magnífica història de dos-cents anys inaugurada solemnement per la Revolució francesa, és aquesta l’herència de Robespierre, de Danton, de Jaurès, de Rosa Luxemburg, de Lenin, de Gramsci, d’Aragon, de Che Gevara? ¿La nuesa? ¿El ventre nu, els collons nus, les natges nues? ¿És aquesta la darrera bandera sota la qual els últims destacaments de l’esquerra simulen encara la seva gran marxa a través dels segles?”

És en aquest context en el qual Kundera parla dels esquerrans alemanys i és en aquest context en el qual m’ha semblat que comentava la notícia de la protesta ocupa. Els ventres nus, els collons nus i les natges nues de Rosa de Luxemburg i de Gramsci i dels ocupes de la Makabra. El dilema sobre si la nuesa és un valor o bé una immundícia per escandalitzar. Però deixeu-me que allargui aquest post encara amb més citacions de La lentitud, un post que hagués sigut molt més curt si hagués trobat les divuit paraules que abans del 93 unien a l’esquerra segons el sondeig de Le Nouvele Observateur. Pregunta Vincent, un dels protagonistes, l’home que anirà despullat a la piscina de l’hotel, a la pàgina 27, just quan el llibre arranca:

“I jo et pregunto: si vols intervenir en un conflicte públic, cridar l’atenció cap una abominació, ajudar un perseguit, ¿Com pots a la nostra època, no ser o no semblar un ballarí?”

Pregunta que m’obliga a transcriure un altre fragment en el qual es detalla la teoria de Pontevin, un altre dels personatges, sobre els ballarins. Diu Pontevin:

“Tots els polítics d’avui són una mica ballarins, i tots els ballarins es fiquen en política, encara que això, ben mirat, no hauria de fer que els confonguéssim. El ballarí es distingeix del polític ordinari en el fet que no desitja el poder, sinó la glòria; no desitja imposar al món tal o tal altra organització social, sinó ocupar l’escenari per fer-hi brillar el seu jo.”

Unes línies més endavant Kundera específica i acota la definició de ballarí segons Pontevin:

“Si un ballarí té la possibilitat d’entrar en el joc polític, rebutjarà ostensiblement totes les negociacions secretes (que són, des de sempre, el terreny de joc de la veritable política) i les denunciarà com a mentideres, poc honestes, hipòcrites, brutes; farà proposicions en públic, en una escenari, cantant, ballant, i comminarà expressament els altres a seguir-lo en la seva acció; hi insisteixo: no pas discretament (per donar a l’altre temps de reflexionar, de discutir contrapropostes), sinó públicament, i si pot ser per sorpresa.”

La nuesa i els ocupes de la Makabra. No sé si el Nouvele Observateur ha tornat a sondejar els esquerrans. Full Monty, la pel·lícula, és de l’any 1997, dos anys després de La lentitud, quatre després de l’enquesta. No sé si la nuesa es manté entre les dues-centes deu paraules. Tampoc sé si pensar en els ocupes sota el dilema del valor o la immundícia o sota la definició dels ballarins, o sigui, okupant (ara sí amb k) un escenari per fer brillar el seu jo.

Assaltar el cel

2006-12-09T02:00:00.000+01:00

Vaig veure Asaltar los cielos, als cinemes Verdi de Gràcia, un estiu a finals dels anys 90. El documental repassa una part considerable del segle XX: la revolució soviètica, la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial, la guerra freda i la revolució cubana, l’exili català i l’exili dels trotsquistes, la Barcelona de començaments de segle i el Mèxic de Diego Ribera i Frida Kahlo. Recordo, en haver-la vist aleshores, la nostàlgia que va produir-me. Una nostàlgia o desig de retorn a uns llocs i a unes èpoques que no em corresponen. Per tant una nostàlgia falsa potser una mena de decepció per viure en una època sense grans aventures, sense utopies i, per tant, sense cels per assaltar. La visió d’aquell món perdut em va produir desassossec, un sentiment viciós i inútil que em va privar de veure l’advertiment o l’avís. Dic això perquè en reveure el documental aquests dies m’he trobat que, en l’interval entre les dues visions, dues persones que formaven part del món i que aleshores eren vives, ara ja són mortes. No són les úniques persones, de les que apareixen en el documental, que deuen haver mort des de que jo el vaig veure: amics de Ramon Mercader, nens espanyols exiliats a la URSS, exiliats catalans a Mèxic, el propi germà de Mercader, Luís. Però veure Vázquez Montalban i Cabrera Infante a la pel•lícula m’ha comportat l’atac d’una nostàlgia més legítima, l’enyor d’un món que era el meu on aquestes dues persones eren vives. Pot ser que aquestes visions m’hagin pertorbat més del compte només perquè fa uns dies xerrava per telèfon amb l’amic J. de les diferencies entre llegir escriptors vius i escriptors morts i, entre els escriptors morts, la diferència entre llegir aquells que eren morts quan vam començar a llegir-los i aquells que, es pot dir, se’ns van morir i van assaltar el cel, o només van saltar al cel, amb un llibre seu a les nostres mans.

Recordar Mercader

2006-12-07T20:34:00.000+01:00

“A mi aquesta història”, va dir el passat 1 de desembre el locutor Jiménez Losantos en la tertúlia del programa matinal que fa a la cadena COPE, “em recorda molt la mort de Ramon Mercader.” La història a la que es refereix és l’assassinat amb Poloni 210 del dissident i ex-espia rus Alexander Litvinenko. Segueix Losantos: “Ho explica el seu germà Luis Mercader en un llibre, Ramon Mercader mi hermano. Li van regalar un rellotge d’or com a heroi de la Unió Soviètica, un rellotge d’or que estava contaminat i naturalment al cap d’un any es va morir d’un càncer d’ossos a Cuba.”
La història de Ramón Mercader, l’assassí de Liev Trotsky, és prou coneguda. La història d’aquest estalinista català que, instruït pel KGB, va infiltrar-se en els cercles trotsquistes i el 20 d’agost de 1940 va clavar un piolet al crani del líder bolxevic. Hi ha un documental, de 1996, Asaltar los cielos, que recorre tota la vida de Ramón Mercader des del seu naixement al 1914, fins la seva mort l’any 1976. Jo havia vist aquest documental als cinemes Verdi ja fa molts anys i en sentir el comentari de Losantos vaig pensar-hi i vaig intentar recordar si, en el documental, es feia referència a l’assassinat de Mercader, al rellotge contaminat i radioactiu. Recordava algunes coses del documental, per alguna raó m’havia quedat fixat el fet que havien enterrat Ramon Mercader en un cementiri moscovita amb un altre nom, que Ramon Mercader havia perdut el nom en convertir-se en agent secret i que no va recuperar-lo. Va ser Jacques Mornard, Frank Jacson, i després Ramón López, nom amb el qual va ser condecorat com a heroi de la Unió Soviètica. Recordava també la inutilitat de la vida de Mercader un cop acomplerta la missió, els anys perduts a la presó i sobretot els anys del retorn on ningú no sabia gaire bé que fer amb aquell home. Però recordava res d'un rellotge, ni d'un suposat assassinat. El cas és que he tornat a veure la pel•lícula, i no se'n diu res, de la història del rellotge, tot i que hi parla força el germà de Mercader, Luis. Tampoc he pogut trobar el llibre, ni he trobat cap referència a internet que a Ramon Mercader fos finalment l’estat soviètic qui decidís treure-se’l de sobre.
Al setmanari The Spectator de fa un parell de setmanes, el periodista Neil Barnett va publicar un article a propòsit de l’enverinament de Litvinenko. Al començament de l’article el periodista recordava un trobada amb el dissident rus en un hotel de l’Europa Central. El periodista li preguntava: “Et sents amenaçat, et sents en perill?”. Litvinenko no contestava. Ho feia Vladimir Bukovsky un altre dissident veterà que havia fugit de la URSS als anys 70. Vladimir Bukovsky diu: “Fa unes setmanes Sasha (Litvinenko) va venir a dinar a Cambridge. Havent dinat vam anar a fer una passejada al parc. A Sasha van telefonar-lo al mòvil: era un vell colega del FSB (els serveis secrets de Putin) que va dir-li: Sasha, tu et penses que estàs segur a Londres, i potser ho estàs. Però recorda que li va passar a Trotsky!”
L’article es diu Remember Trotsky, o sigui Recorda Trotsky, però pel què va dir Jiménez Losantos l’article també es podia haver dit, Recorda Mercader.

La gran pedra negra

2006-11-29T22:47:00.000+01:00

Llegeixo l’última novel•la de l’Imma Monsó, Un home de paraula. En aquesta novel•la, que ella diu que no voldria haver escrit, explica la mort del seu company, el Cometa com l’anomena al llibre, com es van conèixer i com el va perdre sobtadament a causa d’un atac de cor una nit de tardor, un divendres de l’any 2003. És una novel•la sobre l’amor, el dol i la mort, a la pàgina 96 llegeixo: “Heu tingut mai la sensació que tot el què us envolta és un decorat, un paisatge impostor, un escenari idèntic al de sempre però absolutament estrany i mai vist?” L’Imma Monsó torna, quan ens fa aquesta pregunta, al poble on ha viscut amb el Cometa dies després de la mort. Diu: “Jo tenia por de veure el poble sense ell. Però això no passa, perquè no és el mateix poble.” I després: “M’enganya de la pitjor manera: disfressant-se del poble que era.” I més endavant: “El que fa el poble tan inhòspit és la indiferència, és a dir, precisament el fet que no hagi canviat res.” “La gent camina com si res.”

Els indis piaroa són una tribu amazònica, probablement desapareguda. L’any 1956 un italià, Giorgio Costanzo, en el curs d’una expedició, va quedar fascinat per la poesia d’aquest poble i en va editar unes traduccions a Itàlia. Claudio Magris en reprodueix alguns versos a Utopía y desencanto, una col•lecció d’articles editada per Anagrama. Diuen els piaroa:
La petita hamaca
està buida..., en silènci.
Mira la lluna alta sobre els arbres.
L’aigua del riu corre cap els ràpids.
Les fulles caminen amb el vent.
Tota la selva es mou.
També la teva canoa
es bressola al riu.
Només tu estàs immòbil
sota la gran Pedra negra.
I jo que em pensava que totes les coses
vivien només per a tu.

Està clar que el poeta, o potser els diversos poetes, com diu Magris, que conflueixen en un sol cant, han tingut la sensació a la que Imma Monsó apel•la, la sensació d’estar envoltats per un decorat, per un paisatge impostor, després de la mort d’un ésser estimat. És un fill en el poema piaroa, és l’Amor Absolut en la novel•la i en la vida de la Monsó, i tots dos coincideixen en la perplexitat davant la indiferència del món que ha sobreviscut al mort. “La cruel infidelitat de qualsevol sobreviure”, escriu Magris.

Veritats, mentides, falòrnies, en la mort de Brian Jones (2a part i ja està)

2006-11-24T23:36:00.000+01:00

A Hartfield, al comptat de Sussex, a una seixantena de quilòmetres al sud de Londres, hi ha la granja de Cotchford. A començaments del segle 20 va servir de residència estival per la família d’A. A. Milne. Va ser en aquesta casa on l’escriptor A. A. Milne va inventar les histories pel seu fill Christopher Robin i el seu ós de pelfa, el famós Winnie the Pooh. L’any 1968 Brian Jones va comprar aquesta casa i va instal•lar-s’hi. Va deixar així Londres, la ciutat on havia viscut fins aleshores. Els darrers temps no havíen sigut bons per Brian Jones: havia perdut la xicota, havia tingut diversos judicis per possessió de droga, no s’entenia musicalment amb els companys de grup. La resta de Stones a més començaven a tenir problemes de diners i volien sortir de gira, marxar a Amèrica. Brian Jones no s’hi veia amb cor. En canvi va marxar al Marroc. Amb un ingenier de sò i amb la noia amb qui anava aleshores. Volia que Brion Gysin, un artista beatnik amic de Paul Bowles, que vivia a Tànger l’acompanyés a les muntanyes del Riff per gravar a músics marroquins. Va ser el seu últim projecte músical perquè en el disc que es van posar a gravar els Rollig Stones deprés del Beggars Banquet, el Let it Bleed, Brian Jones només va participar en un parell de temes posant en un l’harmònica i en l’altre una de les percussions marroquines que ara l’obsedien. No es presentava mai al l’estudi, s’havia instal•lat definitivament a la granja de Cotchford on havia començat a fer obres. El paleta que li feia les obres, Frank Thorogood, s’havia posat a viure també a la casa amb la Janet, la xicota del paleta. També vivia a la casa la nova xicota sueca de Brain Jones, l’Anna Wohlin. A Brian li provava la vida lluny de la ciutat. Els seus pares van anar a veure’l. Mentrestant els Stones seguien gravant el disc i començaven a sospesar la possibilitat de expulsar Brian del grup. L’havien de tractar amb cotó fluix, els impedia sortir de gira, i a més Brian estava provant de muntar alguna cosa amb d'altres músics. El més de juny de 1969 Keith Richards i Mick Jagger van decidir fotre’l al carrer. El 9 de juny, Richards i Jagger van anar a visitar-lo a la granja per dir-li que ja no estava a la banda. Van quedar que de cara a la premsa seria Brian qui diria que abandonava el grup, per desavinencies musicals. I així es van escolar els dies fins la nit del 2 de juliol en què Brian va aparèixer mort a la piscina de Cotchford.

La nit de la mort de Brian Jones eren quatre a la casa. El Thorogood i la Janet, Brian Jones i Anna Wohlin. Van sopar, van veure vi, un Blue Nun, segons el record de Anna. S’estaven banyant a la piscina i aleshores va sonar el telèfon. Va agafar-lo la Janet. Era per l’Anna. L’Anna va entrar a la casa i es va posar a parlar per telèfon i aleshores va sentir que el paleta i la Janet cridaven. Quan va sortir de la casa va veure Brian al fons de la piscina. Frank Thorogood va avisar Tom Keylock per avisar de l’accident. Tom Keylock era un home del backstage dels Stones. Ell l'havia posat en contacte amb Brian. Va ser Keylock qui es va encarregar de fer -hi anar la policia i qui va trucar els altres Stones. La mort de Brian va ser portada, lendemà, a tots els diaris. Segons el forense la mort havia sigut per ofegament, però gairebé ningú va donar per bona aquella versió. “No cola”, van dir molts tal i com Subal em va deixar en un dels comentaris a aquest blog.

És possible que morir ofegat en una piscina, sigui poca cosa. Brian Jones tenia 27 anys en morir. Com Janis Joplin, com el seu amic Jimmy Hendrix, com Jim Morrisson, que va escriure una oda a la mort de Brian Jones des de Los Angeles, com Ron Pigpen McKernan, el teclista dels Greateful Death, i com Kurt Cobain. Ell va ser el primer d’aquest grup dels rockers morts als 27. O potser podríem comptar el bluesman Robert Johnson que també va morir amb 27 anys, l’any 1938 a les ribes del Mississipi enverinat pel marit de la seva amant. “Era un nedador excel•lent”, va dir Keith Richards després de la mort, “però tampoc era de la mena de persones que t’imagines amb 70 anys”. El cas és que he estat rastrejant internet mirant de trobar la veritat o almenys alguna teoria que millori la mort a la piscina i he trobat una cosa que no explica gaire res, sobre la mort de Brian Jones, però que potser il•lumina alguna altre cosa.

Després de la mort de Brian Jones, Tom Keylock es va encarregar de tot. Anna Wohlin va marxar a Suècia, Janet i Frank Thorogood van abandonar la granja. La colla de manobres que treballaven per Thorogood si que van tornar-hi, hi van celebrar un aquelarre, van endur-se el què van voler, van emborratxar-se, van calar-hi foc. Els Rolling Stones van actuar a Hyde Park, Mick Jagger va recitar uns versos de l’Adonais de Percy B. Shelley, I weep for Adonais, he is dead!, l’elegia que Shelley va dedicar a la mort del poeta Keats, que va morir als 27 anys de la seva concepció però als 26 del seu naixement. Tot seguit la banda es va posar a tocar un tema de Johnny Winter i Tom Keylock, des de darrera l’escenari va deixar anar 2.000 papallones blanques, bona part d’elles moribunes i asfixiades. Era el 5 de juliol de 1969.

L’abril de 1994 , Frank Thorogood, el paleta, moria de càncer en un hospital anglès. Tom Keylock va acompanyar-lo fins l’últim moment i, segons diu Keylock, les últimes paraules del paleta van ser per confessar que ell havia ofegat Brian Jones, que ell l’havia matat. M’agrada molt que les coses vagin així però aquí hi ha diverses possiblitats. Pot ser que, efectivament, Thorogood matés Brian Jones, però pot ser també que la confessió sigui una invenció i per tant una mentida de Keylock, també pot ser que la cosa sigui una mentida de Thorogood o un deliri de Thorogood. No ho sé. Després de la confessió del paleta, la xicota sueca Anna Wohlin va publicar un llibre, The murder of Brian Jones, on confirmava l’homicidi de Thorogood. Brian Jones i el paleta s’havien discutit per calés, ella no havia vist l’assassinat perquè era al telèfon però havia sentit la discussió i mai havia cregut que Brian Jones s’ofegués tot sol. Del llibre de Wohlin se’n va fer una pel•lícula l’any passat a la que van posar el títol de Stoned.

A començaments d’aquest més, pel voltant del dia de tots sants, Javier Cercas recordava en un article al dominical de El País, uns versos de Salvador Oliva en el quals diu que els morts “els nostres morts, sempre insistint, aferrant-se a la vida”, seguia Cercas recordant la “tossuda vocació de viure que anima els morts, que s’aferren a nosaltres per no morir del tot”. Il•luminat per la llum d’aquests versos, prefereixo imaginar Thorogood mentint. Em semble menys líric imaginar Keylock o Anna Wohlin mentint, encolomant un mort per diners, i no em sembla malament la mort poc glamurosa i desafortunada de Brian Jones. En qualsevol cas em sembla molt millor imaginar Frank Thorogood moribund inventant-se la confessió de l’assassinat per aferrar-se a la vida, per ser recordat i no morir del tot. He trobat una fotografia de Thorogood. És aquesta:

Dia d'acció de gràcies

2006-11-23T16:52:00.000+01:00

Gracias quiero dar al divino laberinto de los efectos y de las causas,
Senyor moltes gràcies pel whisky de malta,
por la diversidad de las criaturas que forman este singular universo,
pel video d’Hatari!,
por la razón, que no cesará de soñar con un plano del laberinto,
per les sabates de Church’s,
por el rostro de Elena y la perseverancia de Ulises,
per l’or madur dels capaltards,
por el amor, que nos deja ver a los otros como los ve la divinidad,
per la gràcia, tan perfecte, de la Deborah Kerr,
por el firme diamante y el agua suelta.

Gàcies pels amics que tenen iot,
por el álgebra, palacio de precisos cristales,
pel tallaungles,
por las místicas monedas de Ángel Silesio,
pel Dry Martini,
por Schopenhauer, que acaso descifró el universo,
pel jardí de la vil•la Mèdici pintat per Velàzquez
por el fulgor del fuego, que ningún ser humano puede mirar sin un asombro antiguo.

Gràcies bon Déu, per la gratitud,
por la caoba, el cedro y el sándalo, por el pan y la sal,
pels elàstics,
por el misterio de la rosa, que prodiga color y que no lo ve,
per les grans odes,
por ciertas vísperas y días de 1955,
per ls galetes d’Inca,
por los duros troperos que en la llanura arrean los animales y el alba,
pel sentit comú,
por la mañana en Montevideo,
per les bones enciclopèdies,
por el arte de la amistad,
pels atles,
por el último día de Sócrates,
per l’invent de la meritocràcia,
por las palabras que en un crepúsculo se dijeron de una cruz a otra cruz,
per la veu d’algú que canta Stromy Weather,
por aquel sueño del Islam que abarcó mil noches y una noche.

Gràcies a Déu sien dades
por aquel otro sueño del infierno, de la torre del fuego que purifica y de las esferas gloriosas,
per la saviesa del Doctor Johnson,
por Swedenborg, que conversaba con los ángeles en las calles de Londres,
pel Tranquimazin 0.50,
por los ríos secretos e inmemoriales que convergen en mí,
pels avions confortables,
por el idioma que, hace siglos, hablé en Nortumbria,
pel xip,
por la espada y el arpa de los sajones,
per les garotes,
por el mar, que es un desierto resplandeciente y una cifra de cosas que no sabemos y un epitafio de los vikings,
per la Bíblia,
por la música verbal de Inglaterra,
pel somriure exel•lent de les dones
por la música verbal de Alemania.

Senyor Gràcies, per atorgar-nos sentit del rídicul,
por el oro, que relumbra en los versos,
per tanta paciència
por el épico invierno,
por el nombre de un libro que no he leído: Gesta Dei per Francos,
por Verlaine, inocente como los pájaros,
por el prisma de cristal y la pesa de bronce,
por las rayas del tigre,
por las altas torres de San Francisco y de la isla de Manhattan,
por la mañana en Texas,
por aquel sevillano que redactó la Epístola Moral y cuyo nombre, como él hubiera preferido, ignoramos,
por Séneca y Lucano, de Córdoba, que antes del español escribieron toda la literatura española,
por el geométrico y bizarro ajedrez,
por la tortuga de Zenón y el mapa de Royce,
por el olor medicinal de los eucaliptos,
por el lenguaje, que puede simular sabiduria,
por el olvido, que anula o modifica el pasado,
por la costumbre, que nos repite y nos confirma como un espejo,
por la mañana, que nos depara la ilusión de un principio,
por la noche, su tiniebla y su astronomía,
por el valor y la felicidad de los otros,
por la patria, sentida en los jazmines, o en una vieja espada,
por Whitman y Francisco de Asís, que ya escribieron el poema,
por el hecho de que el poema es inagotable y se confunde con la suma de las criaturas y no llegará jamás al último verso y varía según los hombres,
por Francis Haslam, que pidió perdón a sus hijos por morir tan despacio,
por los minutos que preceden al sueño,
por el sueño y la muerte, esos dos tesoros ocultos,
por los íntimos dones que no enumero,
por la música, misteriosa forma del tiempo.
I per amagar-te rere d’un núvol esponjós
cada vegada que oblidem la teva llei
i gosam fer literatura.

Gràcies a Jorge Luis Borges per la majoria de versos senars,
i gràcies a Valentí Puig per bona part dels parells.

Veritats, mentides, falòrnies, en la mort de Brian Jones (1a part)

2006-11-15T01:24:00.000+01:00

Al senyor Subal, en un comentari a aquest blog, li sembla que allò de la piscina i el Brian Jones, el guitarrista dels Rolling Stones, no cola.

Hi ha una pel•lícula de Jean-Luc Godard, One plus one, on apareixen, és la primera escena, Mick Jagger i Brian Jones tocant la guitarra. Són als Olympic Studio, de Londres. És el més de juny de 1968. Un any abans de la mort de Brian. Mick Jagger està ensenyant-li una cançó nova. Aleshores la cançó es diu Call me Lucifer, després serà Sympathy for the devil. La pel•lícula de Godard recull tot el procés d’enregistrament d'aquesta cançó ara tant cèlebre salpebrat de discursos de les Panteres negres i d’una tal Eva Democràcia i d'una estrafolària lectura del Mien Kampf. Els Rolling estan gravant Beggars Banquet: l’últim disc on la participació de Brian Jones és significativa. A Let it Bleed, el disc de 1969, Brian Jones només apareix anecdòticament com a responsable d’algunes percussions. Percussions marroquines. L’any 67 els Rolling Stones havíen estat a Marrakech. Si els Beatles van trobar inspiració en l'India, els sitars i les tables; els Stones van trobar-la al Marroc, en les lires, els tebels o les tarijes. Brian havia anat a Marroc amb la Anita Pallenberg, la seva xicota. Però va ser a Marrakech on Keith Richard la hi va prendre o on Brian la va perdre. Això va enfrontar els dos guitarristes. A la pel•lícula de Godard, tret de l’escena que comparteix amb Mick Jagger, i en algun altre moment en què demana una cigarreta o un encenedror a Keith Richards, es veu sempre Brian Jones en un racó de l’estudi, tot sol. Brian Jones encara vivia, durant la filmació de la peli, a Londres, en un pis sense piscina. La distància amb la resta de la banda és molt evident. Els problemes amb les drogues i els problemes sentimentals han minat la confiança. Hi ha una escena molt tensa, a la pel•lícula de Godard, del moment en què els Rolling estàn gravant els cors (uh-uh-uh) per el Sympaty for the devil.

Richards i Jones estan de costat, però al cantó de Richards hi ha Anita Pallenberg. Estan en una rotllana al voltant d'un micròfon, al costat de Brian Jones també hi ha una noia. És morena, de cabells molt arrissats, va vestida de blanc. Potser Jones la ha portat per mostrar que la seva vida sentimental mira cap endavantdel malgrat el seu amic i la seva ex-nòvia. Mentre canten, Brian Jones posa el braç a la cintura de la noia que l’acompanya i aleshores, en un gest que sembla una resposta al gest de Brian Jones, Keith Richards i Annita Pallemberg es fan un petó. Brian Jones fa una mica de llastima. No crec que la noia que acompanya a Brian Jones en aquesta escena sigui Anna Wholan, la última xicota de Brian Jones, la que va endur-se a viure lluny de Londres, en una casa al camp, a la casa amb piscina. Segurament, però és igual, és una altre dona. Tampoc és el petó la única crueltat que contra Brian Jones es produeix en aquesta pel•lícula: en el film podem veure Brian Jones tocant la guitarra en totes les gravacions de Sympathy for the devil. Però no se’l sent. Sembla que algú va oblidar-se de connectar la seva guitarra a l’equip i per tant, ni en la pel·lícula ni en el disc, no es sent la guitarra de Brian Jones. Com si qui la toqués fos ja un fantasma.

Sympathy for the devil:

powered by ODEO

Falòrnies

2006-11-14T23:52:00.000+01:00

Fàlornies
Buscant uns capítols del programa Bullshit! dels mags Penn i Teller, m’he trobat que hi ha un llibre del del filòsof Harry G. Frankfurt que es titula, precisament, On Bullshit. Penn i Teller són dos mags i humoristes nord-americans que es van fer famosos en els late shows de les televisions dels EUA a començaments dels anys 90. Des del 2003 tenen un programa propi, Bullshit!, on s’acosten amb una mirada escèptica als fenòmens paranormals o paracientífics, a alguns dels clixés del políticament correcte, a les teories conspiranòiques i a algun dels tòpics d’això que, en Jordi Barbeta, aquí, en diu la internacional papanata. Bull shit literalment és merda de bou. La paraula apareix sovint als programes, és una mena de crossa despectiva que llencen els mags contra tanta xerrameca. Però fins avui no m’havia parat a buscar-la. En el meu diccionari anglès, la paraula es defineix com un discurs sense sentit en la primera accepció i, en la segona, com un discurs enganyós, insincer o pretensiós. Però H.G. Frankfurt ha dedicat un llibre a aquests discursos, al bullshit i els bullshitters, a diferenciar-los de les mentides i dels mentiders. Diu: “És impossible de mentir tret que creguem conèixer la veritat. Produir “bullshit” no requereix aquesta convicció. Una persona que menteix respon en algun sentit a la veritat, i per tant és respectuosa amb la veritat. Quan un home honest parla diu allò que creu que és veritat i, per un mentider és, en correspondència, indispensable que consideri les seves mentides com a falses. Pel “bullshitter” tot això no té cap importància. No està del costat de la veritat ni al de la mentida. Els fets no li interessen com interessen al honest o al mentider excepte si els fets són pertinents o l’ajuden per anar allà on vol dur el seu discurs.” Per H.G. Frankfurt els honestos i els mentiders comparteixen un sistema de valors, cosa que no es pot dir dels xarlatans o el “bullshitters”. Com que n’ha escrit un llibre no cal dir que, el filosof, considera més perniciosos els bullshitters que els mentiders, també troba és clar que la nostra és una època de xarlatans. He estat pensant una estona en el meu post anterior dedicat als mentiders i ara no sé si el meu amic M. és exactament un mentider. També m’he passat una bona estona mirant de trobar un equivalent català per bullshit. Falòrnia (Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc., segons el DIEC) m’ha semblat la paraula més aproximada. Per a bullshitter, xarlatà em sembla també un concepte prou aproximat.

Mentides

2006-11-10T19:21:00.000+01:00

Al postfaci de Mario Lacruz per l’edició que l’editorial Funambulista ha publicat de la novel·la El mentiroso de Henry James, es cita una anotació als quaderns de l’escriptor de juny de 1884. “Es podria escriure”, diu James, “una nouvelle sobre una dona casada amb un home encantador però totalment mentider, si bé inofensiu. Molt intel·ligent, fina, reservada, de naturalesa elevada i pura, ella es veu obligada a escoltar les seves fanfarronades, fruit de la vanitat, del seu desig de brillar i d’un impuls irresistible.”
Henry James va desenvolupar aquesta idea i va publicar-ne una novel·la molt curta The Liar, o sigui El Mentider, quatre anys més tard, l'any 1888. A la novel·la, el pintor Olivier Lyon coincideix, en una mansió on va a passar el cap de setmana, amb Everina Brant, una dona a la qui va estimar ja fa molts anys. Everina és la dona que s'ha casat amb el mentider compulsiu, el Coronel Capadose, la dona sobre la qual segons l’anotació al quadern se’n podria escriure una novel·la. El Coronel és el mentider inofensiu i encantador i la historia avança pel camí de la moralitat del la dona, fins a quin punt, es pregunta el pintor, ella encobrirà el marit, què passaria si ella també hagués de mentir per salvar una mentida del Coronel.

Tinc un amic. L’anomenaré M. Respon a les característiques del mentider de la nota de Henry James, és una rèplica del personatge del Coronel Capadose, perquè Capadose respon a una personalitat arquetípica. N’he conegut d’altres de mentiders però amb cap hi he tingut tanta relació i durant tant temps. M. és ara un home que ha passat dels trenta anys. Jo, en fa més de 25 que el conec. No recordo que de petit mentís tant, però tampoc les mentides són iguals en la infància. En una sobretaula, els ulls de l’M de cop brillen i pres per una passió comença a explicar una anècdota que es va tornant, a mesura que avança, en una anècdota millor però absolutament més inversemblant. La seva dona seu al seu costat i com tots el que el coneixem segueix l’anècdota estupefacte per la impudícia amb la que s’inventa davant dels nostres nassos la història, però admirada també i expectant per saber fins on de lluny portarà la cosa. Els últims anys ens veiem molt de tant en tant, la nostra ja no és una amistat activa, és una amistat que es sustenta en el fet que en el passat vam ser molt amics i per tant bona part del què fem quan ens veiem consisteix en recordar els anys de la infantesa i de la primera joventut. L’M, és clar, menteix molt sobre la seva infància i n’inventa anècdotes que sovint incumbeixen també la meva, d'infància. “Te’n recordes B.?”, em pregunta i jo no ho recordo perquè mai no va passar o bé si ho recordo és perquè ja li he sentit inventar la anècdota en una altre ocasió. Però es repeteix poc i si es repeteix en la segona versió la història es fa més grossa, com si la anterior hagués estat un assaig, una prova de fins com de justa pot arribar a colar la bola. De fet, en la versió nova, queden només alguns ecos de la versió anterior i en qualsevol cas la pregunta és igualment incontestable perquè no és que no pugui recordar una cosa que no ha passat, sinó que no podria recordar de cap de les maneres una cosa que encara no ha passat, ni encara és, perquè l’M. no prepara les mentides sinó que les inventa mentre les explica, sovint les corregeix i les modifica sobre la marxa . “Te’n recordes, B.?”, pregunta. Jo sempre faig que sí amb el cap, sense saber quin paper em tocarà fer en l’auca inventada, atracar als companys d’escola emmascarat amb un antifaç, estafar un quiosquer o dormir en un cementiri.
Hi ha un aspecte de tot això que fa l’M, que m’admira, una qualitat de les seves mentides que comparteix amb el Coronel Capadose del llibre de Henry James. Les invencions d’aquests mentiders compulsius inclouen multitud de testimonis, sovint testimonis que escolten i són presents en la conversa. Té la seva lògica: un testimoni sempre reforça la versemblança d’una cosa increïble que sinó semblaria inventada. Però a mi em deixa perplex el risc a què s’exposen de que algú els hi pari els peus o els corretgeixi. Ni en la novel·la, ni en els anys que fa que conec l’M., però, mai cap dels testimonis o persones falsament involucrades es queixa i demana de ser deixat al marge de mentida. La indulgència amb el seu pecat és absoluta.
El psiquiatre italià Fausto Manara escriu a Elogi de la timidesa: “Es construeixen un passaport fals, però sempre amb la por que la falsificació i el truc siguin descoberts”. Manara no parla dels mentiders sinó dels tímids. L’M., no cal dir-ho, és una persona molt extravertida, si en alguna ocasió es mostra tímid és una cosa circumstancial, jo no en recordo cap. En canvi pot ser que sigui la meva, de timidesa, molt menys circumstancial, i per tant la meva por constant a ser descobert i a que algú vegi el meu truc, el què em provoqui una fascinació exagerada pels comportaments de l’M. , pels mentiders en general.

Poetes al carrer Marià Cubí

2006-11-06T01:00:00.001+01:00

El 19 de març de 1999 José Agustín Goytisolo va llençar-se per la finestra del seu pis del carrer Marià Cubí de Barcelona. No sé si la seva filla, Julia, la de les Palabras para Julia, va ser l’encarregada de reconèixer el cadàver, l’encarregada d’encarar aquesta escena tant cinematogràfica, de descobrir sota un llençol el rostre inanimat i potser desfigurat del que fins aleshores havia estat el seu pare.

El 29 de març d’aquest 2006, els mossos d’esquadra van detenir l’atracador Miguel Ángel C.R. Era el quart atracament que perpetrava, sempre contra el mateix establiment: la llibreria La Gàbia de Paper, del carrer Marià Cubí de Barcelona.

Recordo, de ja fa uns quants anys, l’habitació del meu amic A. al carrer Villaroel, també de Barcelona, davant d’on fins fa poc tenia la seva seu ERC (Esquerra Republicana de Cornellà, en alguns fòrums avui). A la porta de l’habitació de l’A., on vivia amb la seva mare, hi havia una foto de Jim Morrison i també un paper amb la lletra de les Palabras para Julia, el poema del J.A. Goytisolo. “La vida es bella ya vereás como a pesar de los pesares, tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos”. Teníem 15 anys i ens agradaven molt aquest versos per contrastar-los als nostres desenganys amorosos. Teníem amics, de tant en tant teníem amors i quan els amors fallaven, tronàvem a tenir amics. L’amic A. va marxar de del pis de Villarroel, va marxar de Barcelona, se’n va anar a viure a Bogotá, a Colòmbia. Se n’hi va anar perquè hi tenia un amor, i els amics d’aquí no vam entendre que marxés i que per tant ens deixés de tenir, però amb l’esperança que un dia l’amor s’acabaria i que tornaria i que nosaltres seguiríem sent allà, tornaria, així, a tenir els amics. La colombiana amb qui va marxar no es deia Julia, no recordo com es deia, tampoc va ser amb la que va tornar. Va tornar amb una altre colombiana, la C., i junts se’n van anar a viure a un pis de Barcelona amb una finestra que dóna al carrer Marià Cubí.

En Miguel Ángel C. R., l’atracador de La Gàbia de Paper, va entrar per primer cop a la llibreria el 17 de febrer de 2006. feia tres dies que no tornava a la presó de Quatre Camins on complia condemna. En paraules de la Cèlia i la Mercè, les propietàries, al diari La Vanguardia, van adonar-se de la presència de l’atracador perquè va pul·lular remenant llibres durant massa estona. “Vam pensar que volia robar un llibre”. Però aleshores Miguel Ángel va acostar-se al mostrador i va preguntar: “Teniu llibres de poesia de la Glòria Fuertes?”.

Hagués estat millor, des del meu punt de vista, que les poesies que hagués buscat fossin del petit dels Goytisolo, poesies del pare de la Julia, del veí de l'A., però, al capdevall, la Gloria Fuertes comparteix cara, i és veïna, en el disc que Paco Ibañez va gravar a l’Olympia de París, on Ibáñez musica de forma inoblidable las Palabras para Julia del poeta suïcida del carrer Marià Cubí.

L'amic A. segueix vivint a Marià Cubí, superant la temptació diària de deixar-se caure per la finestra i també la d’atracar La Gàbia de Paper. No sé si superant la temptació d'escoltar de tant en tant el disc de Paco Ibañez. Jo el volia escoltar avui i m’he adonat que el tinc, però que el tinc en una cinta de casset i que ja no tinc cap reproductor a casa que pugui reproduir cintes de casset. Això sí, tinc al disc dur de l’ordinador dues versions de les Palabras para Julia. Una del Falete i una altre del Kiko Veneno.

Falete:

powered by ODEO

Kiko Veneno d'abans de l'Échate un cantecito:

powered by ODEO

P.S
En Subal de La segona perifèria m'ha passat l'enllaç a la versió del Paco Ibáñez.
Gràcies. A mi també em sembla la millor de les tres:

powered by ODEO